La pobresa quadruplica el risc de mort prematura

Les desigualtats socioeconòmiques han obert una bretxa en la salut dels ciutadans. L'últim informe del Departament de Salut posa negre sobre blanc aquesta fissura i confirma que la pobresa passa factura a la salut: la gent sense recursos té quatre vegades més probabilitats de morir abans dels 65 anys que les persones de rendes altes.

Per primera vegada, un estudi esmicola d'una a una, de forma individual, les dades sanitàries i socioeconòmiques dels catalans per llançar una fotografia més nítida de l'impacte de les desigualtats socials. La radiografia que resulta d'aquesta investigació no fa més que confirmar el que ja van avançar estudis predecessors: la desigualtat socioeconòmica es trasllada també a la salut.

L'informe, que ahir va presentar el conseller de Salut, Toni Comín, constata que les persones sense recursos —amb subsidi d'atur esgotat o renda mínima d'inserció (RMI)— tenen una taxa de mortalitat d'1,06 (dones) i 2,39 (homes) per cada 1.000 habitants. Aquesta taxa és gairebé quatre vegades superior a la de les persones amb una renda superior als 100.000 euros. "A Catalunya, la diferència d'esperança de vida entre les àrees bàsiques de salut segons el seu nivell socioeconòmic arriba fins als vuit anys", diu l'estudi.

Dins d'aquesta mortalitat evitable, el suïcidi és una de les causes que, segons l'informe, "és susceptible d'estar més clarament relacionada amb els condicionants socioeconòmics". A Catalunya, l'estudi del Departament reflecteix que en els homes majors de 65 anys amb pensions no contributives o inferiors als 18.000 euros anuals, el risc de mort per suïcidi és gairebé tres vegades superior als homes pensionistes amb una prestació superior als 18.000 euros.

Riscos en salut infantil

Però l'impacte en la salut de les desigualtats socioeconòmiques també s'hereta. Les nenes que creixen en famílies en risc d'exclusió tenen quatre vegades més de probabilitats de convertir-se en pacients de complexitat elevada. Això és, gent extremadament intensiva en l'ús de serveis sanitaris, ja sigui per una malaltia greu (càncer, per exemple) o per patir un conjunt de patologies que exigeixen molts fàrmacs i que generen inestabilitat clínica.

L'informe també demostra que la taxa d'hospitalització psiquiàtrica dels nens amb menys nivell socioeconòmic multiplica per 6,8 la taxa dels fills de famílies amb rendes altes. "L'estat de salut dels fills i les filles depèn de manera significativa de la dels seus progenitors", conclou l'estudi de Salut, que també alerta que les desigualtats en la primera infància és "un productor de desigualtats" per desenvolupar-se en societat.

Precisament, per àmbits d'atenció sanitària, l'informe constata que és en salut mental on es reflecteix la gran bretxa sanitària entre persones sense recursos i pacients amb rendes superiors als 100.000 euros anuals. La proporció de persones en risc d'exclusió ateses en centres de salut mental és fins a 10 vegades superior que la de les persones amb més recursos.

Les desigualtats de gènere també queden patents en totes les edats i nivells socioeconòmics. Les dones recorren més a centres de salut mental i consum de psicofàrmacs. La mortalitat, la complexitat elevada i l'hospitalització evitable són, en canvi, majors en homes.