_
_
_
_

Disseny per menjar-se el món

'Tapas’ exposa com els objectes han millorat el menjar des de sempre

José Ángel Montañés
Paelles de diferents diàmetres de l'exposició.
Paelles de diferents diàmetres de l'exposició.Joan Sánchez

“Menjar, respirar i dormir són les tres accions que tothom ha de fer obligatòriament, però la més divertida és menjar”. Per això, assegura el dissenyador Juli Capella, “el fet de menjar s'ha sofisticat i s'han creat eines per fer aquesta experiència més interessant i plaent”. No és d'estranyar que la cultura espanyola, de bon menjar i bon beure, hagi dissenyat i desenvolupat peces d'alt contingut artístic a l'altura de la gastronomia que s'ha produït en aquest país en els últims temps, considerada una de les millors del món.

Tapas. Spanish design for food, l'exposició que comissaria Capella des del 2013 i que després de recórrer 16 ciutats de tot el món com Washington, Miami, Toronto, Mèxic, Seül i Tòquio, arriba per fi del seu periple a Barcelona, en concret al Museu del Disseny (gratuïta fins al 21 de maig), mostra 270 productes i objectes dissenyats per més de 100 creadors que ajuden que l'acte quotidià de menjar sigui més fàcil, menys avorrit i gens repetitiu.

“Pots agafar una poma de l'arbre i menjar-te-la sense més, però si vols pelar-la és necessari un ganivet, i si es vol coure-la, una cassola, i després un plat i una forquilla. De tot això va l'exposició: "sense l'ajuda del disseny la gastronomia no existiria”, prossegueix el comissari que va presentar ahir la mostra en companyia de Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny i Elvira Marco, directora d'Acció Cultural Espanyola, que ha produït l'exposició.

'La migdiada', redisseny del clàssic càntir d'Héctor Serrano (La Mediterrània).
'La migdiada', redisseny del clàssic càntir d'Héctor Serrano (La Mediterrània).

Tots hem sentit parlar de Ferran Adrià, de la seva cuina de disseny i d'investigació, de les seves esferificaciones i les escumes que li han donat fama internacional i al seu restaurant, elBulli, ser coronat cinc vegades com el millor del món. Però també hi ha molt disseny i molta investigació, encara que poques vegades hem estat conscients d'això, en una oliva farcida de pebrot o d'anxova, “un disseny industrial comestible”, en un Chupa Chups, el producte espanyol més venut al món, 12 milions al dia, que fins i tot es mostra al MoMA de Nova York i no perquè el núvol que envolta la marca el va dissenyar Salvador Dalí i en els aparentment senzills i humils porró, bota i càntir, “els best-seller del disseny espanyol”.

Capella reivindica aquests i molts altres productes que han sortit de les mans i de l'intel·lecte d'investigadors espanyols. Com el Minipimer i l'espremedora de taronges Braun (els dos de Gabriel Lluelles), l'olla exprés (José Alix Martínez) el llevataps (Ramon Brucart), el setrill antigoteig més famós del món (Rafael Marquina) o les vaixelles creades per Andreu Carulla en simbiosis amb Jordi Roca, un altre número u mundial de la restauració, i un llarg etcètera, entre els quals no poden faltar els més recents productes de silicona Lékué, “els únics productes que hem trobat a totes les ciutats on s'ha vist l'exposició”, explica Marco.

“Cap país del món té un nivell tan alt en aquest àmbit”, prossegueix Capella mentre recorre els coberts signats pels millors dissenyadors del país i les vaixelles de múltiples formes, tan atractives com els productes cuinats que s'hi serviran.

Per posar ordre en aquest univers d'objectes relacionats amb la gastronomia, Capella ha dividit l'exposició en tres àmbits: La cuina, “on els instruments són gairebé de precisió quirúrgica, perquè la seva funció és fonamental i no necessiten filigranes”, aquí destaca el portapernils, “només es fabrica a Espanya i a molts llocs els sembla una màquina de tortura”, assegura Capella. La taula, on “totes les eines són més comunicatives ja que segons com estiguin parada podem saber com és la gent que s'asseu a menjar o l'època”, i el menjar, en el qual la matèria primera, els aliments i la seva combinació, “són els protagonistes”. Aquí pot veure's la xocolata, la beguda ritual asteca (xococatl) a la qual els conqueridors van afegir sucre i aigua; els xurros, “un producte industrial que es fabrica amb una màquina extrusionadora com els perfils metàl·lics de la fusteria”, la paella, un utensili molt conegut, “que no es menja”, i que la gent confon amb una de les receptes espanyoles més conegudes; les figures de plastilina creades per Adrià, per crear mostraris dels seus famosos plats que van donar un gir copernicà a la cuina espanyola projectant-la internacionalment o les creacions de Martí Guixé, unes “galetes tècniques que permeten menjar líquids”, com el vi, el whisky, el vodka o la ginebra.

Plat de llavors i el seu model de plastilina (a l'esquerra), de Ferran Adrià.
Plat de llavors i el seu model de plastilina (a l'esquerra), de Ferran Adrià.Francesc Guillamet

L'exposició conclourà coincidint amb la Nit dels Museus, en la qual el protagonista serà el xurro, un producte també genuïnament espanyol. Al tancament, moltes de les peces s'incorporaran a la col·lecció permanent del museu barceloní, “l'únic específic dedicat al disseny”, conclou Marco.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_