La bona lletra es posa de moda

Va aprendre la tècnica de forma autodidacta durant els quatre anys que va viure a Nova York, una ciutat on aquesta tendència ja està molt més estesa i es nota en la retolació de botigues i empreses, assegura. Allà es va especialitzar a fer rètols personalitzats a mà per a petites companyies i marques. Després va tornar a Barcelona, i des del seu estudi Three Feelings, al barri de Sants, la Laura s’ha convertit en un referent de la cal·ligrafia i el lettering.

Els seus cursos estan plens, sobretot de dones d'entre 30 i 40 anys, que tenen ganes de tornar a exercitar les mans, fer coses pausadament i evadir la ment. Alguns dels assistents volen recuperar la bona lletra que potser havien fet de petits, i d’altres s’hi apunten amb l’objectiu de fer a mà les invitacions de la seva boda o de qualsevol altra celebració. Però la Laura també destaca que, en un moment en què les manualitats i la vida lenta es recuperen, la gent té “la necessitat de retrobar-se amb un mateix” i les seves habilitats.

Encara que diu que la tècnica no és tan diferent de com l’ensenyaven a l’escola, agafar el seu manual serà molt més motivador. “Els retoladors bonics no van sols”, afirma la Laura. A Letras bonitas, un llibre per guixar sense por, ha sintetitzat el que ensenya als cursos presencials. Primer exposa els materials necessaris per treballar, des dels retoladors i les puntes adequades per a cada lletra, que, per exemple, poden ser rodones o flexibles, fins als tipus de paper ideals, que, en general, han de ser suaus perquè el retolador llisqui bé. Encara que per començar, seran necessaris els més puerils però imprescindibles llapis i goma.

Els traços i les lletres, començant per la ‘a’, són els primers esbossos que es practiquen, i és important conèixer la composició de la lletra: des de la línia base de treball, fins a l'alçada i amplada, així com la seva entrada i sortida, també tenir en compte les línies ascendents i descendents, i saber que les lletres amb serif o sense canvien i molt la gràcia de les tipografies.

Quan les lletres ja surten, es comencen a crear paraules, i després a buscar el propi estil, que es troba deixant més o menys espai entre lletres o donant-los una forma més o menys arrodonida. Després, es juga amb les floritures, donant formes a les entrades i sortides de les lletres. Finalment, el manual ensenya a fer composicions per “convertir la frase en una obra d’art”. Els gruixos, les mides o els espais són clau perquè una lletra pugui presumir d'una bona base, que per la Laura és el secret per parlar de lletra ben feta.

“Alguns dels materials són difícils de trobar aquí”, assegura, i afegeix que els països on tot aquest món està més desenvolupat són el Japó i els Estats Units. Encara que cada vegada hi ha més papereries on trobar material per al lettering, d’aquests països venen molts dels retoladors que podeu trobar a la seva botiga en línia, on també trobareu el manual Letras bonitas amb un kit de retoladors de diferents mides, que podeu triar en funció de la passió amb què comenceu. Sigui quina sigui, a poc a poc i bona lletra.