Diagonal Mar podrà ampliar la superfície comercial

Finalment, el centre comercial Diagonal Mar de Barcelona podrà guanyar 5.300 metres quadrats de superfície comercial, guanyant espai als cinemes. El ple de l'Ajuntament ha votat aquest divendres en contra de l'ampliació, que el Govern d'Ada Colau rebutja, però l'expedient s'aprovarà per silenci administratiu perquè compleix amb tots els requisits i denegar-lo hauria estat il·legal. En un ple de set hores, l'oposició ha retret a Colau que no hagi reduït les desigualtats durant el debat sobre l'estat de la ciutat, .

La tramitació de l'ampliació de la superfície comercial de Diagonal Mar (construït el 1994) es remunta al novembre del 2015. El centre va sol·licitar l'ampliació i el districte va rebutjar el pla, però la Generalitat va emetre un informe favorable. Posteriorment, el Consistori va suspendre la llicència i va sol·licitar informes per estudiar com parar el projecte.

Durant el ple van votar en contra de l'ampliació Barcelona en Comú i la CUP. La resta de grups es van abstenir i van qüestionar l'actuació de la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz. El grup municipal Demòcrata i el PP van considerar que ha fregat la prevaricació i Ciutadans i ERC també van ser molt durs en recordar la successió d'actuacions fins a arribar a rendir-se a l'evidència que l'ampliació complia amb tots els tràmits administratius preceptius. “No s'apartin de la legalitat”, va demanar el regidor Koldo Blanco, de Ciutadans. El republicà Jordi Corones va ironitzar en afirmar que “el que no es pot fer i el que es pot fer” és “la lliçó número u del Barri Sèsam de l'urbanisme”. “És un procediment que té una dimensió política i una altra administrativa, i aquesta té possibilitats limitades”, va lamentar Janet Sanz.

També s'ha celebrat el ple extraordinari anual sobre l'estat de la ciutat. No li ha servit de gaire a l'alcaldessa haver estès la ma a l'oposició per aconseguir consensos en qüestions com l'ordenança de terrasses o la unió del tramvia i demanar la col·laboració en reptes com la bombolla dels lloguers (a CiU i ERC des de la Generalitat i al PP des del Govern), la millora en el finançament del transport o la gestió del turisme. Els grups de l'oposició no han fet cas a la proposta de l'alcaldessa i han criticat que no hagi aconseguit frenar les desigualtats i els desnonaments o que els lloguers estiguin disparats. Només el soci de Govern de Colau, Jaume Collboni (PSC), ha defensat la seva gestió, encara que ha apostat per “aixecar la mirada a tota la ciutat, donar confiança i garantir drets”.

Des del grup Demòcrata, Joaquim Forn ha centrat el seu discurs en una frase que ha repetit diverses vegades: "Senyora Colau vostè s'ha convertit en una broma per als rics, un malson per a les classes mitjanes i un càstig per als desfavorits". Forn ha retret a a Colau les "promeses incomplides pel seu govern" i ha criticat grans projectes com el PEUAT --"qui havia de dir als hotelers que amb un govern de Barcelona en comú serien més rics", ha dit-- o la idea de gastar 175 milions per unir el tramvia per la Diagonal, pel qual encara no té consens.

La líder de Ciutadans al consistori, Carina Mejías ha repassat els indicadors negatius de la ciutat i ha convingut que "Barcelona no pot permetre's un altre any d'arrogància ni d'arbitrarietats". Alfred Bosch, d'ERC, ha acusat Colau de "vendre Barcelona com el país de les meravelles" i ha recordat que ha perdut tant el seu suport com el de la CUP, que han votat favorablement  la seva investidura.

El popular Alberto Fernández Díaz ha assegurat que Colau "gesticula perquè no governa i posa traves al creixement econòmic" i l'ha acusat d'"aprofitar-se per al benefici propi del dolor aliè dels desnonats, les víctimes de pobresa energètica o els refugiats". També li ha retret que augmentin les llistes d'espera als serveis socials o que no convoqui processos participatius com va prometre.

La CUP, finalment, ha assegurat que els anuncis de Colau "queden en paper mullat" i ha posat com a exemple el tancament del CIE, el concurs elèctric suspès, la internalització de serveis privatitzats o l'absència del PAM o pla d'inversions. També ha criticat que hagi pactat "sense manies" el pla d'habitatge amb CiU i Ciutadans.