Els governs internacionals eviten la Generalitat

Hi va haver un temps en què els presidents de la Generalitat eren rebuts a les cancelleries de mig món. Jordi Pujol confraternitzava amb Helmut Kohl i fins i tot es va citar amb George Bush pare a la Casa Blanca; José Montilla es va entrevistar amb el líder italià Romano Prodi i Pasqual Maragall amb el president turc Recep Erdogan. Ben al contrari, els dirigents internacionals eviten avui els representants del govern català en el seu programa intensiu per donar a conèixer el projecte de referèndum unilateral.

Des que Raül Romeva va ser nomenat primer conseller d'Exteriors de la Generalitat, el gener del 2016, l'únic ministre amb el que s'ha pogut fer la fotografia es Vong Sauth, titular d'Afers Socials de Cambodja. Sauth va visitar Barcelona el mes de maig per firmar convenis de cooperació. El Departament de Relacions Exteriors i Transparència insisteix que bona part de la feina de Romeva són “reunions discretes que no es publiciten”. L'oposició al Parlament ha reclamat sense èxit que es facin pública l'agenda completa de Romeva i els informes que la Generalitat transmet als serveis diplomàtics internacionals. La majoria de Junts Pel Sí i la CUP ho ha desestimat. La Generalitat repeteix que no esperen el suport públic de governs estrangers perquè aquests es mouen pel pragmatisme. Una vegada proclamada la independència la comunitat internacional acollirà el nou Estat amb els braços oberts, també per pragmatisme segons les autoritats catalanes. L'únic cert és que fins al moment la posició general dels executius exteriors és evitar l'assumpte.

La presa de contacte oficial dels Estats amb la Generalitat s'ha cenyit gairebé exclusivament als encontres de Romeva i dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont amb les ambaixades a Espanya. El moment internacional més rellevant de Puigdemont va ser la benvinguda d'urgència que va donar el 2016 a l'exprimer ministre italià Matteo Renzi amb motiu de la seva visita a Reus per honrar les víctimes italianes de l'accident de trànsit de Freginals. Oficialment, Puigdemont no va parlar amb Renzi de cap altre assumpte que no fos aquella tragèdia. Les dues grans fites internacionals de Puigdemont s'han produït a França: l'octubre del 2016 va firmar acords de cooperació econòmica i científica amb la presidenta d'Île de France, Valérie Pécresse; aquest febrer es va celebrar una reunió similar a Narbona amb la presidenta de la regió d'Occitània, Carole Delga. L'encontre amb Delga va estar precedit per una queixa formal de la diplomàcia francesa, el novembre passat, provocada per una resolució del Parlament que reclamava “el dret a decidir per a la Catalunya Nord”. La més gran operació de proselitisme independentista a França es va registrar el maig del 2016, quan Romeva va participar a París en encontres polític-acadèmics a l'Assemblea Nacional, a l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques i al Club Segle XXI. Romeva va aconseguir entrevistar-se amb Henri Verdier, director del Servei del primer ministre per a la modernització de l'administració pública.

Moltes de les missions que ha protagonitzat Romeva es nodreixen d'actes acadèmics. L'abril del 2016, el conseller i el vicepresident, Oriol Junqueras, van viatjar a Roma. Romeva va impartir una conferència a l'Institut Luigi Sturzo. L'acte va servir, segons va destacar la Generalitat a EL PAÍS, per parlar amb el president del Centre d'Estudis La Parabola, Francesco Tufarelli, “que té una relació especial amb el primer ministre actual –Renzi– i havia estat assessor jurídic del ministeri d'Afers Europeus”. El Departament de Romeva també va explicar que el conseller es va “reunir amb representants polítics del país”, sense especificar més. Junqueras es va entrevistar amb inversors i va assistir a l'ordenació del monjo de Montserrat Manuel Nin. Junqueras va explicar a TV3 que no es trobaria amb el Papa perquè “ell té molt treball i nosaltres, també”. En el viatge de Romeva a Buenos Aires del mes de setembre, el conseller no es va reunir públicament amb cap representant del govern argentí. La seva acció es va cenyir a una xerrada sobre drets humans, a una entrevista amb el fiscal encarregat d'investigar els crims del franquisme, a la instal·lació d'una placa commemorativa a Lluís Companys i a trobades amb els Casals Catalans del Con Sud.

Suport de diputats nacionalistes

Albert Royo, director de l'institut de la Generalitat de relacions internacionals Diplocat, va explicar en una conferència del mes de desembre que “mantenim contactes amb pràcticament la totalitat dels parlament europeus i més enllà. És més fàcil perquè els parlaments són més plurals i l'Estat [espanyol] hi pot pressionar menys”. Els parlaments de Finlàndia, Estònia i Suïssa han constituït “intergrups d'amistat” per seguir la situació política a Catalunya. A més, des del 2015, en nou cambres legislatives –Finlàndia, Suècia, Bèlgica, Irlanda, Estats Units, Dinamarca, Uruguai i Paraguai– s'ha tractat l'assumpte. Quinze diputats de la cambra dels Comuns van presentar aquest desembre una moció de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La moció va ser presentada, segons el digital Vilaweb, per nou diputats del Partit Nacional Escocès, pels diputats del partit nacionalista de Gal·les Plaid Cymru, per un diputat del Partit Socialdemòcrata i Laborista d'Irlanda i pel laborista Jim Cunningham. A la conferència que van donar el gener passat a Brussel·les Puigdemont, Romeva i Juqueras, també hi van assistir majoritàriament eurodiputats de formacions nacionalistes. Membres de presidència de la Generalitat van assegurar que hi van acudir 40 eurodiputats. Cap representant de primer nivell comunitària ha rebut a Brussel·les les autoritats catalanes des de l'inici del procés d'independència, a finals del 2012. L'últim encontre amb un president de la Comissió Europea va ser el març del 2011 entre Mas i Durao Barroso.

El buit internacional a la Generalitat es va iniciar el 2013 quan Barroso es va negar a rebre Mas. El major fracàs també el va protagonitzar Mas en un viatge a Nova York l'abril del 2015. El periple es va limitar a una conferència universitària amb l'economista Xavier Sala i Martín, una visita a la Zona Zero sense presència de les autoritats locals i un sopar privat amb la comunitat catalana i en el qual el participant més rellevant va ser Arturo Sarukhán, exambaixador de Mèxic als Estats Units. Sarukhán és membre del consell consultiu del Diplocat.

El cas català va ser debatut en abril del 2016, juntament amb altres casos de secessionisme al món, al subcomitè d'Afers europeus del Congrés dels EUA. Al setembre del 2015, l'aleshores secretari d'Exteriors de la Generalitat Roger Albinyana va ser rebut per quatre congressistes republicans i un demòcrata. Albinyana va ser atès pel president del subcomitè, Dana Rorhrbacher, republicà conegut pel seu radicalisme conservador, i per tres congresistes anticastristes de Florida. Romeva es va reunir el passat setembre a Washington amb Rorhbacher. Aquests encontres amb representants reaccionaris de la dreta han estat vistos amb suspicàcia des de l'esquerra independentista, com va ser el cas de la recepció que va tenir Romeva al Parlament de Finlàndia convidat pel diputat Simon Elo, del nacionalista i xenòfob Partit dels Finesos, contrari a la UE.

Crítiques alemanyes

El govern alemany és un dels grans obstacles per a la diplomàcia catalana. Manfred Weber, pes pesant dels socialcristians bavaresos i president del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra, va criticar durament en una entrevista a EL PAÍS l'estratègia unilateral de la Generalitat. El diputat democristià Robert Hochbaum, membre de la Comissió d'Exteriors del Bundestag, es va entrevistar a Barcelona el novembre del 2016 amb Romeva i Forcadell. Hochbaum va explicar a la seva pàgina d'Internet que la visita formava part d'una missió oficial parlamentària per recollir informació sobre la situació política a Catalunya. Hochbaum va transmetre a Romeva i Forcadell, segons escriu ell, que la unilateralitat posa en risc l'estabilitat econòmica de Catalunya i d'Espanya, i que la seva permanència a la UE, en cas d'independència, “seria un somni”.

La diplomàcia catalana ha tingut més fortuna amb l'acollida dels seus missatges en mitjans internacionals. Les entrevistes amb Mas, Puigdemont o Romeva són freqüents arreu d'Europa. El Diplocat es va congratular el 30 de gener passat “d'haver gestionat amb èxit la publicació d'un article de Carme Forcadell al The New York Times”. Un altre front en el qual la Generalitat ha obtingut millors resultats és en l'àmbit acadèmic. L'octubre passat el Diplocat va coorganitzar un seminari a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) amb prestigiosos experts. El proper mes de març celebrarà una sessió acadèmica similar a la Universitat de Tours (França). Aquest mateix mes està previst que Mas imparteixi conferències a la Universitat de Harvard (EUA) i a la Oxford Union Society (Anglaterra).