L’organització SEO/BirdLife critica el pinso anticonceptiu per a coloms

L’organització SEO/Birdlife (Societat Espanyola d’Ornitologia) ha emès un comunicat en el qual qüestiona i desaconsella l’ús de pinsos esterilitzants com els que aquesta setmana ha començat a dispensar l’Ajuntament de Barcelona per reduir la població de coloms a la ciutat. L’ONG alerta que no hi ha prou informació sobre el mètode i aposta per controlar les colònies limitant-ne l’accés a l’aigua i l’aliment. Finalment, advoca per una regulació específica sobre l’administració dels fàrmacs.

El mètode que Barcelona va presentar aquesta setmana consisteix a dispensar, en 40 punts de la ciutat, grans de blat de moro recoberts de l’anticonceptiu nicarbazina, que afecta l’ovulació de les femelles. A la ciutat hi ha 85.000 coloms i fins ara la població es controlava capturant-los i sacrificant-los, un mètode que les entitats animalistes han criticat històricament.

L’ONG SEO/BirdLife considera que “a falta d’informació científica contrastada sobre l’ús d’esterilitzants químics per al control de coloms en nuclis de població, no resulta aconsellable ja que pot afectar negativament altres espècies i se’n desconeixen els efectes en els ecosistemes. No hi ha dades concloents sobre l’impacte a llarg termini que aquest tipus de molècules poden tenir en el medi ambient”, apunta en un comunicat.

L’organització defensa controlar les espècies limitant l’aigua, l’aliment i els llocs de nifidicación de les aus, i també conscienciant la ciutadania sobre la importància de no alimentar-les.

L’entitat recorda que el 1970 la ciutat suïssa de Ginebra va subministrar un producte que incloïa progesterona (hormona d’ús comú en les persones) per controlar la natalitat dels coloms, però que va abandonar el mètode fa uns anys “pel risc que altres aus es mengessin el pinso”. París, Luxemburg i ara Barcelona han optat per opcions similars, diu SEO/Birdlife. I alerta de la possibilitat que altres espècies ingereixin els grans –aus com les gralles, els tudons o roquers, les merles, els becgrossos o els pardals– si aquests es trenquen. O els falcons, si es mengen els coloms, com fan cada vegada amb més freqüència les gavines.

En relació amb aquest risc, el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Ximeno, va assegurar que l’elecció de la ubicació dels dispensadors, l’hora en què disparen el pinso i la mida que tenen evitaran que en mengin altres espècies. Els dispensadors estan en llocs on el consistori té localitzades colònies nombroses; disparen de bon matí, quan els coloms tenen més gana; i els grans són grans, van argumentar.

El recel de SEO/BirdLife al mètode apunta també al fet que accidentalment alguna persona usuària dels espais públics pugui ingerir l’anticonceptiu (com els nens) o que aquest acabi en rius o rierols. L’entitat argumenta també que malgrat que la nicarbazina està autoritzada com a fàrmac veterinari, dubta de “si es pot estendre a un control biològic d’espècies”.