Teleporqueria punta

Quan es va estrenar Hora punta a La 1 el mes d'octubre passat, vaig dir en aquesta columna que el programa era un contrasentit. Un lector em va escriure per una xarxa social demanant que fóssim bons, que només era el principi, que donéssim temps a Javier Cárdenas a greixar la maquinària del seu programa abans d'emetre un judici. Va ser tal la candidesa i amabilitat de la petició, que li he fet cas. Han passat més de tres mesos i he tornat a veure el programa, diversos dies durant un parell de setmanes, per donar-li una segona oportunitat. I segueix sent un contrasentit insuportable. I pels mateixos motius exactes que vaig exposar llavors. I com que és la televisió pública, preocupa que la cadena arribi a nivells de teleporqueria.

Segueixo sense assabentar-me qui són la meitat dels convidats fins que no passen un parell de minuts i per fi algú dona una pista. Segueixo sense saber què pinten uns col·laboradors que no sé d'on surten. Qui són? Què aporten? A qui li importa? Suposo que alguns venen del programa de ràdio de Cárdenas, però, busca Hora punta el mateix públic? La meitat del programa és xerrameca, dades i suposades notícies (locutades de forma insuportable com si fos Aquí hay tomate) la majoria de les quals són insulses, superficials, gens interessants. De vegades es dediquen diversos minuts i recursos a comentar vídeos virals que no només ja vam veure fa anys sinó que són carn de canó de qualsevol grup de WhatsApp. Es passa d'un convidat o secció a un altre de manera abrupta. I de vegades Cárdenas aprofita per treure a la llum les seves picabaralles amb altres presentadors televisius, com amb Andreu Buenafuente.

Un moment absurd de fa poc: el presentador dona pas a un convidat al qual en un canal mexicà van etiquetar com “l'infermer més sexy d'Espanya”. Es presenta com si fos una mica d'un altre món, que arriba des d'Amèrica! Vaja, que Dylan guanyés el Nobel és una criaturada al costat d'això. A continuació, posen imatges que aquest infermer ha penjat al seu Instagram, mostrant el seu cos, músculs i altres. Bé, però si almenys fossin fotos exercint la seva professió hi hauria notícia per al programa… Just després, una col·laboradora s'hi acosta amb la broma que “es troben molt malament” i ella acaba asseguda als seus genolls, això mateix.

Seria fàcil dir que Hora punta és teleporqueria en la televisió pública. Però resulta menys complicat i ràpid demanar-los que provin vostès mateixos de veure un programa on és notícia que un home va decapitar el chihuaha de la seva xicota d'una mossegada o que Falete té un lloro que li diu marieta. I decideixin vostès, a veure si es fan també la veritable pregunta respecte a Hora punta: Què fa aquest disbarat a la televisió pública i a més en horari de màxima audiència? Citant Cárdenas, almenys del que se li entén: “Això cal explicar-ho. Molt fort. Ooooh. Jo fluixejo”.