Mas creu que l’Estat encara pot oferir una alternativa per a Catalunya

En un acte tancat a periodistes, i sense renunciar a l'independentisme, l'expresident català Artur Mas es va mostrar aquest dijous convençut que existeix una solució a manera de tercera via per alleujar la tensió institucional que mantenen el Govern central i la Generalitat. En una conferència titulada Catalunya en la Unió Europea del segle XXI, pronunciada davant estudiants del màster Governança i Drets Humans a la Universitat Autònoma de Madrid, va apuntar com a possibilitat que "al mig" de les opcions immobilista i independentista l'Estat encara pot fer una proposta per encaixar Catalunya a Espanya.

Más información

Mas: “La democràcia espanyola és més petita després del judici”

El Parlament torna a votar pel referèndum malgrat el Constitucional

En resposta a una pregunta realitzada per un dels participants en el màster sobre si cabia una sortida de "nou federalisme", Mas va explicar que les possibilitats es redueixen a dos esquemes possibles: "O el nostre Estat o quedar-nos com estem, amb l'autonomia en regressió". "Si hi ha alguna cosa al mig, ho ha de proposar l'Estat espanyol", va desviar. "No dic el Govern, sinó l'Estat", va precisar. "Fa anys que plantegem el nostre encaix i la resposta [del Govern] és sempre la mateixa. No ens deixen un altre camí. Crec que existeix, però ha de plantejar-ho l'Estat, no dic el Govern", va insistir.

El president del PDECat, que no renuncia a l'independentisme, es va remetre tot seguit a la proposta que va apuntar l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de pactar un referèndum legal i amb caràcter vinculant. Des del seu punt de vista, "amb dues o tres alternatives: statu quo actual, descentralització màxima o Estat independent". "Som demòcrates i acceptaríem el resultat. Però això del mig no existeix ara", va lamentar.

Mas, que va ser aplaudit per la majoria dels alumnes en concloure l'acte per la seva exposició didàctica, va definir Catalunya com "un país amb arrels profundes, de tarannà democràtic", com "una societat d'acolliment molt barrejat" i "amb un esperit de modernitat en tots els registres des de sempre". Davant els 60 alumnes, la majoria d'ells estrangers, va dibuixar el catalanisme polític com "un moviment polític plural" i va lamentar que, mentre que el catalanisme ha tingut un projecte per a Espanya, "desgraciadament el Govern espanyol no ha tingut un projecte per a Catalunya".

El sostre del Constitucional

L'expresident va destacar que "en els últims 100 anys el catalanisme ha defensat un projecte per a Espanya de forma sincera", encara que el Govern central només va correspondre a aquest compromís en els últims 30 anys amb l'Estatut d'Autonomia de 1979 i el del 2006. "Però quan en 2010 el Tribunal Constitucional es carrega les parts més sensibles de l'Estatut confirmat pel poble català, molta gent a Catalunya canvia de registre", va relatar.

Ara, el sostre que marca el Tribunal Constitucional "és tan baix que és insuficient per a Catalunya". A partir d'aquí, l'esquema que havia mantingut el catalanisme amb Espanya "es trenca": "Fa cinc anys es va passar de l'autonomia a la sobirania", va justificar.

Mas va arribar a la Universitat Autònoma de Madrid enmig d'una notable expectació mediàtica, malgrat que els organitzadors del màster no havien fet publicitat de la seva conferència, que, no obstant això, estava anunciada al programa en la web. Entre el seu seguici es trobava el portaveu del PDECat al Congrés dels Diputats, Francesc Homs. Al vestíbul de la Facultat de Dret va explicar la seva satisfacció per participar en el màster: "Una oportunitat per explicar la situació de Catalunya en relació amb l'Estat". Dins el Saló de Graus, on va tenir lloc l'acte, va insistir que la Càtedra d'Estudis Iberoamericans Jesús de Polanco li havia donat "una oportunitat per parlar sense embuts".

L'expresident català va ressaltar la "constant històrica" que suposa "l'anhel" dels catalans de governar-se a si mateixos, tant com sigui possible. "Catalunya és una nació, no una comunitat autònoma. No una nacionalitat com la defineix la Constitució", va voler aclarir als alumnes.

Abans de l'acte, al vestíbul de la Facultat de Dret, i davant els periodistes, Mas va acusar "determinats estaments del Govern espanyol i de l'Estat" d'intentar presentar la situació a Catalunya com un esdeveniment que pot desembocar en la violència. L'objectiu, va afegir, és "crear el marc per justificar la intervenció de l'Estat". L'exmandatari va presentar el procés sobiranista català com a "cívic i pacífic" enfront del "brou de cultiu" que prepara el Govern perquè l'Estat intervingui. "En això menteixen", va emfatitzar.

Mas també va al·ludir a una suposada "guerra bruta" duta a terme per determinats estaments del Govern i l'Estat "conxorxats", i que ell va manifestar haver "patit directament". Segons va manifestar, l'objectiu del Govern central és "eliminar políticament" als qui defensen la idea de la independència com a única via possible davant la negativa de Rajoy a resoldre el problema. "No vol resoldre el problema, però pot", va afegir. "És completament insòlit", va subratllar, que un president de Govern reconegui que el principal problema polític que té Espanya és Catalunya "i no faci absolutament res" per intentar resoldre-ho, "sabent, com sap, que el 80% de la societat catalana, estigui o no a favor de la independència, vol i exigeix un referèndum".