El PSOE promou el DNI bilingüe a qualsevol comunitat autònoma

El PSOE vol impulsar la utilització de les llengües cooficials en tots els àmbits de l'Administració i també en les grans empreses. Per això ha elaborat una proposició de llei amb la qual pretén "normalitzar" l'ús del català, el basc i el gallec. Com que són "llengües espanyoles", els socialistes defensen que els ciutadans les puguin fer servir en les seves relacions amb l'Administració General de l'Estat de manera "quotidiana". La finalitat seria, per exemple, utilitzar aquestes llengües en les comunicacions davant dels poders públics d'àmbit estatal, tot i que el procediment administratiu es tramiti en castellà.

"L'enfortiment de qualsevol de les llengües espanyoles no va en detriment de les altres. No ha d'existir –i és un error formular-ho en aquests termes– cap competició entre llengües, un joc de suma zero", argumenten els autors de la proposició de llei. Meritxell Batet, diputada del PSC, ha exercit un paper molt actiu en l'elaboració de la iniciativa. Des de la gestora del PSOE traslladen que amb mesures com aquesta contraposen la dretanització de les seves polítiques que li atribueix el sector crític del partit. També és un gest i un reconeixement al PSC en plena revisió de la relació que mantenen des de fa gairebé quatre dècades. L'origen de la revisió del protocol entre els dos partits va ser el vot en contra dels parlamentaris catalans a la investidura de Mariano Rajoy, contravenint la resolució del comitè federal del PSOE.

La seva aplicació seria eminentment pràctica. A banda del fet que els ciutadans puguin adreçar-se a l'Administració en la seva llengua cooficial, una de les grans novetats és que podrien fer tràmits com l'obtenció del DNI, el passaport o el permís de conduir bilingüe en qualsevol comunitat autònoma de l'Estat. En l'actualitat, per exemple, un català que ha de renovar el seu DNI a Madrid només el pot obtenir en castellà, i un gallec no el pot tenir en la seva llengua materna a Catalunya. El PSOE planteja que aquest tipus de diligències són fàcils de resoldre mitjançant un programa informàtic. Això sí, el dret a l'expedició bilingüe del passaport seria sempre "conforme al que disposi la normativa europea i internacional". La finalitat seria el "reconeixement", sempre dins dels termes de la llei, del dret a utilitzar les llengües cooficials fora de l'àmbit territorial corresponent "amb plena validesa i eficàcia".

Un factor a tenir en compte seria la valoració del coneixement d'aquestes llengües pels funcionaris que optin a destinacions a les comunitats autònomes amb llengua pròpia. D'altra banda, en els procediments d'enjudiciament civil, s'advoca perquè les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en la llengua oficial d'una comunitat autònoma tinguin, "sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia". D'aquesta manera, les parts podrien sol·licitar als òrgans de l'Administració de Justícia amb seu al territori d'una regió amb llengua oficial pròpia que la documentació que se'ls remeti en ocasió de les actuacions judicials estigui redactada en aquesta llengua.

També es promou la pluralitat lingüística en matèria d'ensenyament i cultura, així com un nou impuls a les llengües cooficials a l'estranger. D'aquesta manera, s'ampliarien les funcions de l'Institut Cervantes amb la incorporació de les llengües cooficials en la promoció de la marca Espanya a l'exterior. El PSOE promou que aquest centre serveixi com a instrument de promoció i divulgació "de la realitat plurilingüística d'Espanya". A més, seria una plataforma d'extensió i ensenyament —presencial i virtual— de totes les llengües oficials de l'Estat.

El PSOE és partidari d'adoptar les mesures necessàries, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, per afavorir l'accés a totes les llengües cooficials en les produccions culturals, "ajudant en les activitats d'edició, traducció, doblatge, postsincronització i subtitulació". El Govern espanyol també impulsaria la presència de les llengües cooficials en la producció de continguts dels mitjans de comunicació que depenen de l'Estat. Especialment, quan la tecnologia permeti la difusió simultània de diferents llengües per a una mateixa obra o programa tant de manera oral com escrita mitjançant subtítols. "Es farà especial èmfasi en aquells continguts que tinguin difusió en versió doblada perquè s'han produït originalment en un idioma estranger", recull la proposta legislativa.