Modernisme a les papil·les

L'Hotel Espanya s'amaga darrera del Liceu de Barcelona, al carrer Sant Pau, el carrer que, endinsant-se al Raval, mostra la convivència del barri hipster amb el barri xino de sempre. Arrecerat del soroll de fora, l'hotel conté un dels tresors del modernisme: la unió de tres grans artistes en la decoració de les parets del restaurant, la Fonda Espanya. A l'arquitectura de Lluís Domènech i Montaner s'hi suma la tècnica de l'escultor Eusebi Arnau, que amb una gran al·legoria de la família decora la xemeneia principal. A la sala principal, la de "les sirenes", el pintor Ramon Casas hi va estampar uns frescos amb motius marins que durant molts anys van estar malmesos i no van tornar a brillar fins que els van restaurar, el 2010.

L'Hotel Espanya va obrir les portes el 1859, i quan, entre el 1899 i el 1903, Domènech i Montaner el va reformar amb l'ajuda de Casas i Arnau, l'hotel va rebre el Diploma d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona per ser "l'establiment més ben decorat". Ara, un altre artista, el xef Martín Berasategui, vol destacar el valor del modernisme d'aquest hotel i recuperar la seva cuina. Associat amb el xef de la Fonda, Germán Espinosa, presenta el menú degustació "Viatge pel modernisme": 17 plats que volen recuperar les receptes de la cuina catalana, moltes nascudes a principis de segle XX, en el moment més dolç d'aquest moviment artístic. 

Berasategui, amb vuit estrelles Michelin durant els seus més de 40 anys de carrera, és l'encarregat de portar el modernisme a les papil·les gustatives: "Ens dona molta força tot el que representa aquest hotel i el modernisme, l'espai ens ho demanava", explica. Això es nota sobretot en la seva interpretació de plats tradicionals, com la sardina fumada sobre una gelatina d'espinacs; el plat mariner "les sirenes", turbot al pil-pil en una vaixella inspirada en els frescos de Casas; o l'arròs de capipota, poma i anguiles.

El menú degustació, que costa 75 euros i 110 amb maridatge de vins, també inclou plats curiosos, com el mar i muntanya, una galeta cruixent de peus de porc amb carn de txangurro, o un caneló de tonyina vermella. Les postres són també, evidentment, una reinterpretació modernista: mousse de llet merengada amb la tradicional ratafia, i uns espàrrecs amb vainilla i xocolata blanca.