Trump promet que Mèxic pagarà el mur “d’una manera o altra”

En menys d'una setmana al poder, el president republicà ha enviat senyals contundents, més simbòliques que efectives ara per ara, del viratge dels EUA. Dilluns va anunciar el final d'una època de progressiva obertura de les fronteres comercials amb la retirada del TPP, un tractat amb països del Pacífic destinat a contrarestar la influència de la Xina a la regió. L'última ronda d'ordres executives o decrets, centrats en la immigració, pot marcar la fi de dècades en què els EUA s'ha obert a la immigració, o ha mantingut una política relativament laxa amb els milions d'immigrants sense papers.

“Construeix el mur!” va ser un dels eslògans dels seguidors de Trump en la campanya electoral. En els mítings, el llavors candidat establia un diàleg teatral. “I sabeu qui construirà el mur?”, preguntava Trump. “Mèxic!”, responia el públic.

En agitar l'odi a l'estranger i la incertesa econòmica en regions colpejades per la globalització i la robotització industrial, el republicà va connectar amb pors profundes d'una part de la població. D'aquí el simbolisme del decret sobre el mur, encara que estigui poc clar com el construirà i qui el finançarà.

El document, que Trump va signar en una cerimònia a la seu del Departament de Seguretat Interior, a Washington, contempla redirigir fons ja aprovats cap al reforç de la frontera. Els diners han de servir per iniciar el projecte, però el president necessitarà que el Congrés aprovi més fons per construir-lo. S'ha avaluat el cost total entre 14.000 i 20.000 milions de dòlars.

Trump, com proclamava en els seus mítings, segueix insistint que, encara que al principi pagui el contribuent nord-americà, la factura l'acabarà assumint Mèxic. Sota quina forma —aranzels a la frontera, imposats sobre les remeses— és un enigma.

"Si, d'una manera o una altra, com ha dit el president, Mèxic pagarà per això", va dir Sean Spicer, el portaveu de la Casa Blanca. Spicer es va referir al mur com "una gran barrera física". El 31 de gener Trump té previst reunir-se amb el president mexicà, Enrique Peña Nieto.

El mur —entès com un obstacle que pot ser una tanca o altres mecanismes— ja existeix. Cobreix prop d'un terç de la frontera de més de tres mil quilòmetres entre els EUA i Mèxic, i ha estat construït i reforçat pels presidents més recents, demòcrates i republicans. No està clar com Trump pot completar-lo, ni si el Congrés estarà disposat a desemborsar els milers de milions que costarà en un moment en què la immigració des de Mèxic està caient.

El propi secretari de Seguretat Interior, el general John Kelly, present a l'acte de la signatura del decret, ha expressat objeccions al projecte. En la seva compareixença davant el Senat, va dir que un mur seria insuficient per protegir la frontera, i que possiblement "no es construirà en un moment proper".

A més del decret per construir el mur, Trump en va signar un altre que castigarà les grans ciutats nord-americanes que protegeixin els immigrants sense papers. Aquest decret preveu la retirada de fons federals pels que el president anomena "ciutats santuari". Nova York, Los Angeles i Chicago, entre d'altres, han adoptat polítiques benèvoles cap als immigrants. L'ordre executiva contra les anomenades "ciutats santuari" pot obrir una batalla legal entre el poder federal, controlat pel Partit Republicà, i els estats i municipis controlats pel Partit Demòcrata.

Els decrets de dimecres no inclouen mesures contra els centenars de milers d'immigrants sense papers que van arribar als EUA sent menors. L'antecessor de Trump, el demòcrata Barack Obama, els va regularitzar.