Trump retira els Estats Units del tractat comercial amb el Pacífic

Les primeres mesures tangibles arriben després d'un cap de setmana caòtic, en el qual la Casa Blanca es va embarcar en una batalla amb els mitjans de comunicació i va divulgar a consciència dades falses sobre la xifra d'assistents en la jornada inaugural, divendres passat.

"El que acabem de fer és una gran cosa per al treballador americà", va dir el president mentre signava el document sobre la retirada del TPP o Associació Transpacífica, al despatx oval de la Casa Blanca.

En la mateixa sessió, va signar una altra ordre que congela les noves contractacions en l'administració federal, excepte a les forces armades, i una altra que retalla ajudes a organitzacions no governamentals que promouen o financen la informació o l'accés a avortaments a l'estranger. Les ordres executives són una manera ràpida de marcar l'agenda sense la necessitat de passar pel Congrés.

La limitació de fons per les onegés a l'estranger, l'anomenada Política de Ciutat de Mèxic, és una decisió que des dels anys vuitanta adopten tots els nous presidents republicans, i després revoquen els demòcrates. En el cas de Trump, que en el passat es va pronunciar a favor del dret a l'avortament, és un senyal als sectors més conservadors del seu partit.

La primera ronda de decrets —divendres passat va signar un altre decret per facilitar el desmantellament de la llei sanitària— no inclou la renegociació de NAFTA. "Començarem a renegociar NAFTA, la immigració i la seguretat a la frontera", va dir Trump diumenge. El 31 de gener té previst reunir-se amb el president mexicà, Enrique Peña Nieto.

El proteccionisme comercial va ser un dels eixos de la campanya electoral de Trump. L'altre va ser el missatge contra els immigrants mexicans i musulmans. El discurs inaugural va tenir com a leitmotiv America first, Amèrica primer, un eslògan nacionalista i proteccionista contrari a la globalització, o al globalisme, la paraula que, en el vocabulari dels ideòlegs del trumpisme, defineix el cosmopolitanisme i el liberalisme que el president vol combatre.

Tant la renegociació de NAFTA com la retirada del TPP són promeses electorals de Trump. La seva rival demòcrata a les eleccions del 8 de novembre, Hillary Clinton, va prometre en campanya la retirada del TPP.

NAFTA, que uneix Mèxic, els Estats Units i Canadà en una sola àrea comercial, es va aprovar el 1994 amb el demòcrata Bill Clinton, espòs de Hillary Clinton, a la Casa Blanca. Trump no es retirarà de l'acord, ara com ara, sinó que vol renegociar-lo. El TPP, negociat per l'Administració de l'antecessor de Trump, el demòcrata Barack Obama, afrontava una dura oposició al Congrés, que havia de ratificar-lo. Obama veia el TPP com una peça central en la seva estratègia asiàtica davant la Xina.

Les decisions de Trump marquen una ruptura amb la política de Washington en les últimes dècades. Els EUA han impulsat l'obertura dels mercats mundials des del final de la Segona Guerra Mundial, i ha estat un dels màxims beneficiaris.

Trump trenca amb un dels dogmes del seu partit, el republicà, que durant dècades ha portat l'estendard de l'economia de lliure mercat i del lliure comerç. El nou president, un magnat novaiorquès aliè a la política fins fa poc, ha transformat el partit de Lincoln i Reagan.

El senador John McCain, que va ser candidat a la presidència el 2008 i és un dels republicans més crítics amb el president, va dir en un comunicat que la retirada del TPP és “un error greu que tindrà conseqüències duradores per a l'economia americana i per la posició estratègica dels EUA a la regió d'Àsia-Pacífic". La decisió de Trump, va afegir, "crearà un espai perquè la Xina reescrigui les normes econòmiques a costa dels treballadors americans, i enviarà un senyal preocupant sobre el replegament americà a la regió d'Àsia-Pacífic en el moment en què menys podem permetre'ns-ho".

La globalització ha deixat damnificats, també als EUA, amb el tancament i trasllat d'empreses a països amb mà d'obra més barata com Mèxic o Xina. El lliure comerç no ha estat l'únic responsable, ni segurament el principal. La robotització explica en gran part la pèrdua d'ocupacions industrials.

Les regions més colpejades per aquest fenomen, al Mitjà Oest, van ser clau en la victòria de Trump. El candidat republicà va connectar amb un sector de l'electorat, la classe obrera blanca, que se sentia desprotegida pels dos grans partits. Els demòcrates, històricament proteccionistes i aliats dels sindicats i la classe obrera, es van convertir en els anys noranta, amb la signatura de NAFTA, en defensors del lliure comerç.