Desenes de milers de persones es concentren a Washington per dir no a Trump

Desenes de milers de persones s’han concentrat aquest dissabte a Washington per marxar en suport a les minories, als immigrants i als drets civils i socials, especialment els de les dones, que temen que estiguin en perill amb l’arribada de Donald Trump al poder.

Només unes hores després que el republicà jurés el càrrec com a 45è president dels Estats Units i signés la seva primera ordre executiva, amb la qual ha paralitzat immediatament una part de la reforma sanitària del seu predecessor, el demòcrata Barack Obama, nord-americans vinguts de tot el país, però també persones vingudes des del Canadà o Mèxic, han confluït als afores del Capitoli per participar en la Marxa de les Dones. Més de 200.000 persones havien confirmat l’assistència a la concentració a través de les xarxes socials.

Una xifra que, en vista de la congestió del metro –a dues hores del començament de la concentració ja era gairebé impossible entrar en un vagó– i de les avingudes pròximes a l’inici de la marxa, no semblava exagerada.

Therese Anderson ha viatjat des de Minnesota juntament amb la seva germana Jennifer per participar en la marxa, la primera de la seva vida, ha subratllat. “Això et dona una idea de com n’era d’important per a mi venir aquí”, ha explicat Therese, per a qui era fonamental assistir a la concentració a Washington en “suport a tota la gent humiliada per Trump durant la campanya electoral”. Anderson treballa en temes de desenvolupament internacional i diu que està molt preocupada per si Trump posa fre a les ajudes a països pobres. Però no és l’única cosa que li inquieta del nou president. “Ens hem passat els últims cent anys intentant fer millor aquest país i no volem que Donald Trump ho faci tot malbé”, ha assenyalat.

Aquest mateix sentiment ha portat Hope a agafar un avió des de Milwaukee – “que estava ple de dones”, subratlla– per viatjar fins a Washington. Moltes més dones de la seva ciutat s’han organitzat a les xarxes socials per viatjar amb autobús, afegeix. Hope portava a les mans una pancarta feta per la seva filla amb un missatge senzill escrit amb lletres infantils: “Som éssers humans, no mobles”. A l’esquena, una capa vermella amb un missatge per a Trump: “Escolta’ns, estàs per servir-nos” signat per 15 amics i amigues que no han pogut desplaçar-se fins a Washington.

Al capdavant, com milers de dones i homes més aquest matí plujós a la capital nord-americana, Hope portava un barret de llana rosa fet a mà amb la forma de les orelles d’un gat. La peça, que aquest dissabte substituïa la gorra vermella dels seguidors de Trump del dia abans, s’ha convertit en un símbol contra Trump. Se l’anomena el pussy hat, un joc de paraules amb el doble sentit de pussy, que significa tant ‘gatet’ com ‘cony’, i que fa referència a la misogínia del nou president i a les revelacions que gairebé fan descarrilar la seva campanya que, fa una dècada, es va vantar que podia fer amb les dones “el que volgués, fins i tot agafar-les pel cony” sense el seu consentiment.

La Marxa de les Dones, que va començar com una iniciativa privada d’una dona que, consternada per la victòria de Trump va preguntar a Facebook a diverses de les seves amigues si s’animarien a anar a Washington l’endemà de la investidura, ha acabat convertint-se en un fenomen nacional i fins i tot internacional amb el suport d’estrelles com Cher, Lena Dunham, Katy Perry o Robert DeNiro i que recull interessos tan variats com la defensa de la igualtat salarial o el dret a maternitat, els immigrants, el medi ambient o la comunitat LGTBI. Però el que està considerat ja com l’“altra inauguració” a Washington té un denominador comú: la “preocupació i por” que ha provocat l’arribada a la presidència nord-americana d’algú tan divisiu, agressiu i misogin com Donald Trump, i la necessitat de demostrar que les minories, en el seu conjunt, són tan nombroses que “és impossible ignorar-les”, segons els principis de la Marxa.

La concentració beu, tant en nom com en ideals, de la Marxa del Milió de Dones que fa just 20 anys va reunir a Filadèlfia milers de dones afroamericanes que van reclamar més oportunitats per a la comunitat negra, així com de la històrica Marxa pel Treball i la Llibertat en la qual el 1963 Martin Luther King va pronunciar el seu històric discurs “Tinc un somni”.