Barcelona es redissenya

Com a responsable de BCN Design Tour, una guia que ressalta els punts més creatius de la ciutat i cada any incorpora noves entrades, Maria Baixauli reconeix que el tancament de Vinçon va suposar una “baixa significativa”, i Piera va més enllà, en assegurar que “la ciutat està pagant molt cara” aquesta pèrdua. Però amb un to més optimista, Baixauli també detecta una reactivació del sector amb showrooms que beuen de l’esperit Vinçon, com poden ser AOO, RS Barcelona, Doméstico Shop o Materia Terrícola. Precisament, en un pany de paret d’AOO, el showroom que el dissenyador Marc Morro té al carrer Sèneca, hi pengen dues bosses de paper de la històrica Vinçon, que va estar oberta del 1941 al 2015 al passeig de Gràcia, en un local on ja hi ha una altra botiga del grup Inditex, Massimo Dutti. Són un homenatge o un punt nostàlgic, explica Morro, convençut que Vinçon “és l’únic bon referent de disseny que ha tingut a Barcelona”, i afegeix que “ningú ha fet tant pel disseny barceloní com Vinçon”.

Dissenyador de mobiliari, Morro explica que AOO és una “editora de mobles” que treballa sobretot amb la fusta. “Dissenyem mobiliari i el fem nosaltres, o en subcontractem la fabricació”. El showroom els serveix per vendre les seves col·leccions, que presenten novetats cada any, però també per exposar altres productes de l’àmbit domèstic que els agraden. “M’agrada la fusta perquè és un material senzill i càlid, que connecta, i és fàcil de treballar”, defensa. Destaca en tot l’espai, on es poden trobar des de cadires i tamborets fins a peces d’il·luminació de Santa&Cole, o setrills fets per un artesà de Mallorca. Més enllà de si la producció és artesana o industrial, els objectes que entren a AOO ho fan per la seva qualitat. “Ens agraden les coses populars”, diu Morro, que defensa que ni tot allò artesà és bo ni tot allò industrial és dolent. En disseny de producte hi ha altres noms joves que cal destacar, com Xavier Mañosa, creador d’Apparatu, i no tan nous però que segueixen ressonant, com Toni Arola, Curro Claret o Mario Ruiz, guanyador de l’últim Premi Nacional de Disseny.

També forma part de la BCN Design Tour la concept store Materia Terrícola. La seva propietària, l’arquitecta i interiorista Mar Sierra, veu les coses diferents i només accepta productes autoproduïts pels seus dissenyadors i de quilòmetre zero. Aquest espai, a la plaça Joanic, va començar com una prolongació del seu estudi i ha anat prenent vida pròpia. Ara ja treballa amb uns 80 dissenyadors, tot i que el local no és gaire gran i assegura que necessitaria una nau de 500 metres quadrats per exhibir-hi tot allò que l’apassiona. Aquesta botiga, que està oberta a les tardes, vol crear sinergies entre l’arquitectura, el disseny i l’art. També treballa amb els dissenyadors per fer projectes a mida, fins al punt que s’han diluït els límits entre el showroom i el seu estudi d’arquitectura i interiorisme. Alguns dels noms que sobresurten són Debosc, Livingthings o Matagalán. “Vull posar un granet de sorra per aquest món paral·lel a les grans marques on m’agradaria viure”, afirma.

En el món creatiu cada vegada hi ha menys murs. La periodista Bibiana Ballbé, fundadora de la plataforma Thecreative.net, creu que ha quedat enrere el moment del dissenyador estrella per donar pas a un col·lectiu de creadors que tenen estudis petits i col·laboren entre ells per tirar endavant projectes grans. La cooperació és la clau d’aquesta nova generació que, mentre troba el seu lloc a la ciutat, envaïda per les multinacionals de la moda i el disseny, reconeix el talent dels altres i no té cap problema a compartir el seu i crear aliances.

En aquest sentit, Thecreative.net és la plataforma digital que identifica, connecta i projecta els creatius del país. “Hi ha una generació nova i molt potent per donar a conèixer, de gent molt preparada i amb visió”, diu Ballbé, que en només vuit mesos ha aconseguit sumar més de 1.500 creatius a aquesta xarxa, on són ells mateixos els prescriptors de noves referències. Destaquen el disseny gràfic i el disseny industrial, però també la il·lustració i la fotografia. Estan en un moment molt interessant, amb noms destacats en el cas de la il·lustració i sobradament coneguts com Conrad Roset o Paula Bonet, i igualment potents però menys anomenats encara, com Mariadiamantes o Maria Corte. En fotografia, Nacho Alegre, Coke Bartrina, Alba Yruela o Eskenazi Encursiva.

Ara bé, hi ha qui és més crític respecte al posicionament de la capital catalana. Gabriele Schiavon, que dirigeix juntament amb Gerard Sanmartí l’estudi multidisciplinari Lagranja, creu que Barcelona “està en un somni molt llarg” com a ciutat creativa, que arrossega des de fa anys i que “no pot dormir més”. Considera que el Museu del Disseny hauria de jugar un paper més dinamitzador i generador de projectes que no pas patrimonialista. Des de Lagranja dissenyen objectes i espais amb la premissa de trencar divisions entre producte i interiorisme i no avorrir-se mai, “anar explorant cada dia, moure’s per arenes movedisses”. Entre els seus treballs més potents destaquen l’Espai Gaudí a la Pedrera, el restaurant Pim Pam Foc a Singapur o les oficines de Typeform a Barcelona. Ara estan treballant en la renovació de l’Hotel Terramar de Sitges i en els apartaments de luxe que es faran a l’antiga seu de CiU. A vegades sembla que Lázaro Rosa-Violán, interiorista de referència dels darrers anys, ha dissenyat tots els interiors nous a la ciutat, però no és així, i hi ha altres estudis que destaquen en interiorisme, com els més consolidats Alfons Tost i Arquitectura G, o els més joves Masca Studio i Miriam Barrio.

El disseny gràfic fa temps que és un camp ple de mines de diamants. La bona reputació del sector segueix brillant, i hi ha una diversificació d’estudis que fa difícil encertar-la a l’hora de posar pocs noms sobre el paper. Però els consultats coincideixen a destacar noms com els d’Alex Trochut, Folch o Mucho, encara que també trepitgen fort Bendita Gloria, Losiento o Setanta. Albert Folch, que dirigeix l’estudi que porta el seu cognom, va començar en la professió especialitzant-se en disseny editorial treballant sobretot per a revistes com Metal i Fanzine 137, que els van donar molta empenta en aquest sector. Però amb la crisi, que va afectar especialment el món editorial, van redireccionar el seu terreny. Ara estan en un moment dolç, en què fugen de l’etiqueta de disseny gràfic perquè és només una eina per a ells, i toquen tantes tecles que prefereixen definir-se com “estudi de disseny estratègic narratiu”, tot i que és una descripció subjecte a canvis si els torna a encotillar. “Treballem per projectes, des de l’estratègia, al concepte, el contingut i el disseny”, diu Folch. Tenen un equip d’una quinzena de persones, però també s’alien amb fotògrafs, realitzadors i els professionals que calgui per completar projectes ambiciosos. Ben aviat coneixerem què han ideat per redissenyar la identitat de BTV, la televisió local de Barcelona. “Aquest treball resumeix la nostra evolució”, diu Folch, que va començar a canviar quan el telèfon intel·ligent es va convertir en l’eina de consum. “Serà molt diferent d’un redisseny tal com l’entén la gent, és un canvi des dels continguts, l’estratègia o el disseny gràfic per convertir BTV en un mitjà”. “Ja no té sentit parlar de televisió, de fet, ens vam prohibir aquesta paraula durant tot el procés de treball”, afegeix.

Així que el disseny es mou i es recol·loca per donar pas a estudis que treballen amb diferents disciplines i busquen professionals de nous àmbits per dur a terme projectes trencadors. La ciutat ha d’estar viva si una cadena com Soho House, que ja té 18 clubs privats per a professionals de les indústries creatives, s’ha fixat en Barcelona. En aquest hotel, obert fa tres mesos a la plaça Duc de Medinacelli, hi ha espais oberts a tothom, però d’altres només per als membres del club. Per formar-ne part, el requisit és pertànyer al món creatiu, una condició que s’encarrega de validar un comitè, i pagar 1.500 euros anuals, que donen accés als seus serveis: cafeteria i restaurant privat a la planta superior, on també hi ha una sala de networking, piscina interior a la zona de spa, gimnàs, piscina exterior en una terrassa amb vistes al port o un confortable cinema amb poques butaques, entre d’altres serveis.

Els hotels també estan en moviment a la ciutat, i no només pel seu interiorisme, que també, sinó per la seva tendència a seduir el públic local. Quan l’hotel Praktik Bakery va decidir convertir el seu vestíbul en un forn de pa i cafeteria a càrrec de Baluard, va convidar els veïns a entrar-hi cada dia, i Casa Bonay, restaurant i conservant al màxim les singularitats de l’edifici, ha seguit una mica aquesta petjada amb l’obertura fa 10 mesos d’un hotel a la Gran Via, on també es poden trobar espais que conviden els barcelonins: el restaurant Libertine (de les set del matí fins a dos quarts d’una de la nit), la cafeteria Satan’s, temple de culte al cafè, o una microllibreria situada en una antiga caseta de porteria, regentada pel segell independent Blackie Books. Inés Miró-Sans, cofundadora de Casa Bonay, diu que volen ser “un hotel obert, però obert de veritat”. Una manera de fer-ho serà reproduint iniciatives que va fer l’artista Antoni Miralda al bar El Internacional als anys vuitanta a Nova York, espai d’art, menjar i experimentació que es va convertir en icona. Començaran per tornar a reunir parelles de bessons davant plats iguals però amb sabors diferents per emular la performance Face to Face de Miralda amb 70 parelles de bessons per Sant Valentí. Noves propostes que segueixen fent Barcelona diferent.