Els ‘comuns’ aposten per una república social catalana

Els Comuns, la confluència d'esquerres que impulsa Ada Colau i que agruparà Podem, ICV, EUiA i Barcelona en Comú, defensen en l'esborrany de la seva ponència sobre "sobirania nacional" la creació d'una "república social, democràtica i ambientalment justa" a Catalunya.

El grup promotor de la nova formació es reunirà aquest diumenge per aprovar els esborranys de les sis ponències que es discutiran al procés participatiu que arrencarà el 29 de gener amb un acte a les Cotxeres de Sants de Barcelona amb la presència de Xavier Domènech, portaveu del procés.

El text de la ponència sobre "sobirania nacional", avançat aquest divendres per El Periódico subratlla que els catalans constitueixen una "comunitat política sobirana amb el dret irrenunciable a determinar lliurement" el seu futur "a través d'un referèndum, que hauria de ser efectiu, amb reconeixement i garanties".

Els Comuns assenyalen que "històricament Catalunya s'ha anat configurant com una realitat nacional, és a dir, com una nació, en un constant procés de transformació i mestissatge que l'ha construït i articulat".

"Apostem per la creació a Catalunya d'una república social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional", subratllen. Aquesta república "ha de construir-se en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península", amb "capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional".

No és la primera vegada que els Comuns aposten per la creació d'una república catalana que després defineixi la seva relació amb la resta de territoris. Aquesta proposta ja la recollien al programa amb el qual la coalició En Comú Podem va comparèixer a les últimes eleccions generals. Ara, part d'aquell programa es portarà a les ponències que serviran per crear el nou partit.

Segons les confluències, "cal activar processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya i que tinguin al seu centre el dret a l'exercici de l'autodeterminació dels pobles".

L'esborrany de ponència denuncia la "substracció constant de sobirania popular en favor de poders públics o privats amb poc, quan no nul, control democràtic".  Al seu judici, el "procés de ruptura de la Constitució territorial de 1978", simbolitzat per la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que va retallar l'Estatut, i per la "recentralització practicada per l'Estat", ha arribat a "un punt de no retorn".

"Per a una àmplia majoria de catalans i catalanes ja no es tracta de revisar el pacte del 78, sinó d'iniciar un camí nou. Fem nostra i volem actualitzar la tradició majoritària del republicanisme catalanista i de les classes populars catalanes a partir de la defensa de sobiranies plenes i, a partir d'aquí, lliurement compartides", remarquen.