Barcelona posa fi als nínxols vitalicis

Als cementiris de Barcelona hi ha prop de 360.000 nínxols. Gairebé la meitat d'aquests es regeixen sota el dret a la perpetuïtat, que permetia, fins ara, que fossin traspassats de generació en generació de forma indefinida mitjançant un pagament únic. L'ordenança de Cementiris que prepara l'Àrea de Presidència de l'Ajuntament, pretén convertir aquest dret vitalici en una concessió administrativa temporal, que requerirà ser renovada a través de pagaments successius, segons ha alertat el president del grup municipal del PP, Alberto Fernández.

Fins a l'any 1988, la normativa permetia adquirir un nínxol de forma vitalícia pagant una considerable quantitat de diners. Aquest passava a ser propietat del titular i permetia ser retornat en qualsevol moment a l'Ajuntament, que es veia obligat a recomprar-lo, exercint el dret a la retrocessió de sepultures. Aquesta operació, comptant que el preu mitjà per nínxol era d'aproximadament 1000 euros, suposava una inversió per part del govern municipal de mig milió d'euros.

El Consistori explica que el que farà l'actualització de l'ordenança és "adaptar-la a la legalitat vigent, tal com estan fent altres ciutats". Fonts municipals expliquen que "per tal de donar garanties als seus titulars, s'ha creat un procediment que permet que aquestes titularitats esdevinguin vitalícies fins a la defunció del titular, moment en què esdevindrien a 50 anys per la persona que en fos hereva". "Aquesta primera renovació (a 50 anys) serà gratuïta, quan s'hagi de tornar a renovar aleshores sí que s'haurà de pagar. Cal recordar que des de l'any 1988 no s'estan concedint règims de perpetuïtat, i per aquest motiu l'ordenança s'ha d'adaptar a la nova realitat", aclareixen les mateixes fonts.

En cas de desavinences o que el Consistori no rebi resposta per part del titular, la llicència es reduiria fins als 30 anys, ha explicat el líder del grup municipal del PP. Fernández, ha demanat que es revisi la normativa, vigent des de l'any 1997, però que no s'acabi amb els drets vitalicis adquirits, ja que corresponen al pagament d'una quantitat considerable de diners, en el seu moment, per part de famílies i perquè suposaria "extingir" aquesta llicència històrica.