L’aeroport de Menorca confisca una tona de material geològic

A l'illa de Menorca als empleats de l'aeroport no els sorprèn aquesta escena: Un turista freqüenta una platja verge o un paisatge especial i decideix tornar de les seves vacances emportant-se un record; sorra, pedres…Fins que és interceptat als arcs de seguretat de les instal·lacions. Durant la temporada d'estiu passa gairebé diàriament. Les xifres ho demostren: Només entre els mesos de març i octubre de 2016 els serveis de seguretat de l'aeroport van requisar més d'una tona, 1.193 quilos, de material geològic.

Entre el material confiscat hi ha gairebé de tot; des de sediments i sorra de cales i roques marines fins a pedres pintades amb noms i dates, algunes de gran grandària. La majoria no té valor patrimonial però aquest espoli a petita escala pot arribar a afectar l'ordre natural de l'illa. “L'anècdota continuada durant dècades pot produir una important erosió en el terreny”, avisa Xisco Roig, doctor en Geologia i Geografia.

Almenys 11 jaciments espoliats a l'illa el 2016

Mercè Pérez Pons

L'illa balear no pateix únicament un micro-saqueig de material geològic. En les últimes setmanes les administracions han fet una crida als ciutadans, als quals demanen que col·laborin contra el constant espoli arqueològic detectat en moltes zones. En concret, al llarg de l'any almenys 11 jaciments van ser espoliats, segons el Consell Insular de Menorca.

A més, dues persones van ser detingudes el 2016, va emfatitzar al novembre el director insular de l'Estat, Javier López Cerón.

Els detinguts van ser sorpresos amb un detector de metalls en un raval poblat entre 1713 i 1777 a Es Castell.

Entre els materials requisats als detinguts es troben dues bales de canó del segle XVIII o una moneda de Felip V, que seran traslladats al Museu de Menorca.

“Menorca compta amb 1.500 jaciments arqueològics i exercir una vigilància constant sobre tots ells és inviable”, van concloure el conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria, i el director insular de Cultura i Patrimoni, Antoni Ferrer.

El 2012 Càritas Diocesana de Menorca va signar amb Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena) un conveni per quedar-se amb els objectes que no compleixen amb la normativa de seguretat aèria. Aquests són traslladats fins a Mestral, un projecte de Càritas per afavorir l'ocupació i el reciclatge. El conveni ha anat renovant-se, informa Aena , el problema és que els beneficiaris no esperaven aquesta allau de sediments.

“Els turistes intenten viatjar fins i tot amb ampolles de litre i mig plenes de sorra. També tenim roques grans apilades”, explica Clàudia Pons, membre del Programa d'accions per a l'ocupació de Mestral. Els 1.193 quilos recaptats en solament vuit mesos, a més, representen una ínfima part de l'espoli real que sofreix Menorca, declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco el 1993. “Només rebem el que no passa el filtre dels arcs de seguretat de l'aeroport, és a dir, allò que els passatgers amaguen en els equipatges de mà. Caldria sumar-hi el que s'emporten els turistes que viatgen a l'illa en vaixell i les maletes facturades”, afegeix Pons. Tots aquests souvenirs frustrats van amuntegant-se a la nau de Mestral a Maó.

Atès que Menorca és una illa de contrastos, Roig va classificar els materials confiscats en un informe. L'expert va dividir sorres blanques, grises i vermelloses. De fet, la majoria de sediments descoberts a l'aeroport corresponen a sorres blanques de platges amb molta publicitat com Macarella (Ciutadella) o Cala Mitjana (Ferreries). També hi ha graveta i fins i tot la pedra de pissarra negra que envolta el far de Favàritx (Maó) i que confereix un aire lunar al paisatge. Després d'alertar de la situació, el Consell Insular de Menorca col·labora amb Mestral per retornar al seu lloc d'origen aquests materials. L'informe proposa dipositar-los en enclavaments que necessitin sediments com les platges de Sant Adeodat (Es Migjorn Gran), o Pregonda i Cavalleria (Es Mercadal).