Mor Ricardo Piglia, un clàssic contemporani de la literatura en castellà

El escrit argentí Ricardo Piglia ha mort als 75 anys. Lector, crític, editor, guionista de cinema, professor de literatura i, sobretot, narrador, Piglia va néixer en Adrogué, província de Buenos Aires, el 24 de novembre del 1941. Va viure entre l'Argentina i els Estats Units i la literatura, però va passar els seus últims mesos a Buenos Aires a causa d'una esclerosi lateral amiotrófica (ELA) que li va afectar les neurones que controlaven els seus músculs, però que no li van impedir la lucidesa intel·lectual i creativa, per la qual cosa va treballar fins a gairebé l'últim moment.

Autor de tres llibres de contes, sis assajos i una novel·la curta, Piglia va escriure cinc novel·les, entre el 1980 i el 2013. Des de la primera, Respiración artificial, ja es va guanyar un lloc dins dels autors llatinoamericans indiscutibles posteriors al boom. A aquella història sobre la dictadura militar del seu país li van seguir 12 anys de silenci novel·lístic fins que va tornar amb La ciudad absente. Cinc anys més tard, el 1997, la seva literatura va arribar al gran públic amb Plata quemada. Altres 13 anys de silenci que van ser interromputs amb Blanco nocturno, el 2010, i un deixant de premis que van incloure el de la Crítica a Espanya i el Rómulo Gallegos. La seva última novel·la va ser El camno de Ida, el 2013.

Abans de Respiración artificial, i enmig d'aquestes novel·les, Ricardo Piglia va escriure contes i assajos, molts assajos sobre escriptors, sobre l'art d'escriure, sobre la crítica literària i sobre l'edició; entre tots ells destaca un artefacte creatiu que reflecteix a aquell nen que volia desmuntar els cargols del llenguatge o descobrir les dosis de les pocions de l'encanteri literari: Crítica i ficción. Són 226 pàgines originals de l'any 1986, però actualitzades el 2001, en les quals Piglia beu de la tradició literària universal i del seu país, a l'estil de Borges, amb un “tractat de poètica” on ell està en un bar amb uns amics i aquests li pregunten coses, coses on s'ajunta la seva vida i la seva literatura, on es desvetllen els fils que teixeixen el seu pensament de ciutadà, lector, crític, professor, editor i narrador.