Sí que es Pot es desmarca de la llei del referèndum de Puigdemont

Catalunya Sí que es Pot comparteix la idea de celebrar un referèndum efectiu, però es mantindrà al marge de la llei de transitorietat pactada per Junts pel Sí i la CUP sobre la qual la Generalitat vol convocar una consulta unilateral si el Govern central manté la seva negativa a pactar-la. “Som al Parlament per debatre, però aquesta suposada llei es basa en el principi de desconnexió que no compartim i que historiogràficament no té precedents”, explica el portaveu adjunt del grup, Albano Dante Fachin.

Junts pel Sí i la CUP van anunciar dies després de la reunió d’entitats i partits proreferèndum del 23 de desembre, en la qual va participar la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, que havien aconseguit un acord de la llei de transitorietat. No han explicat el seu contingut més enllà del fet que l’articulat concep Catalunya com “una república de dret, democràtica i social” i que aquesta llei garantirà “la màxima seguretat jurídica en la transició a la república una vegada guanyat el referèndum per la independència”.

Catalunya Sí que es Pot, la referència a la Cambra catalana del futur partit polític dels comuns que estan creant Barcelona en Comú, Iniciativa per Catalunya i Podem, en demana explicacions. Però, de partida, considera que es tracta d’una declaració d’independència, ja que “deixa un marc legal per entrar en un altre”, segons assenyala Fachin. En aquest nou marc, el Parlament i la Generalitat podrien convocar el referèndum. La paradoxa és que, si guanyés el no, es tornaria a l’ordenament jurídic espanyol.

Sí que es Pot, com també ha reiterat En Comú Podem, és partidari de respectar el marc vigent actual i avançar en aquest sentit per aconseguir el referèndum d’una manera negociada, amb una reforma constitucional o bé garantint la legitimació internacional de la consulta. Per aquest motiu els seus líders –i l’alcaldessa Colau en la reunió del 23 de desembre– van destacar la importància d’anteposar l’efectivitat de la independència a la data, fixada per Puigdemont al setembre d’aquest any.

Malgrat que el grup d’esquerres s’ha situat al bàndol dels partidaris de la consulta i, fins i tot, ha aprovat juntament amb Junts pel Sí una resolució en la qual s’instava a celebrar-la –sempre que abans es busqués el suport internacional–, la confluència d’esquerres catalana té la mateixa informació que la resta de partits sobre la llei de transitorietat. “No hem rebut res i no em consta que ens hagin convidat a participar en la seva elaboració”, afirma Fachin, que insisteix que “el Govern català ha d’explicar en què consisteix la desconnexió” i que, de moment, aquesta llei és només “una declaració d’intencions”.

Per al bloc independentista que formen els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP al Parlament català aquesta llei és el secret més ben guardat. Tracten d’evitar que el Tribunal Constitucional la suspengui abans que s’apliqui, si bé aquest ja ha anul·lat resolucions sobre el referèndum i la mateixa creació de les ponències parlamentàries encarregades de les tres lleis de desconnexió. A més de la que marcarà la suposada desconnexió de la legalitat espanyola per poder convocar la consulta, s’estan iniciant les que desenvoluparan la Hisenda catalana i l’Agència de Protecció Social (una mena de Seguretat Social de la república catalana). Els textos d’aquestes dues ponències, que ja han passat a comissió per convertir-les en llei, es limiten a ordenar les competències autonòmiques per evitar-ne la suspensió automàtica.

Desafiament “d’una sola vegada”

El sigil amb què es preparen aquests textos, controlats des de la Generalitat per l’exvicepresident del Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer, ara director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i el politòleg Josep Maria Reniu, director de l’Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern, contrasta amb el rebombori generat per Junts pel Sí i la CUP amb algunes resolucions al Parlament sobre la independència, la major part denunciades des de la Moncloa i suspeses pel Tribunal de Garanties.

D’aquests desafiaments públics sorgeix l’acusació per desobediència i prevaricació que pesa sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per autoritzar un debat a la Cambra sobre les conclusions del procés constituent quan el Constitucional l’havia advertit de les conseqüències en les quals incorreria.

El secret amb el qual s’elabora la llei respecta les recomanacions arribades des de la Generalitat. Viver Pi-Sunyer va marcar el camí a seguir en un acte polític de la llavors Convergència en la campanya de les generals de desembre. “La desobediència s’ha de fer d’una sola vegada i de forma total”, va dir, assegurant que, d’una altra manera, seria un “suïcidi” per al procés independentista. La seva aprovació es realitzarà amb una majoria simple del Parlament català, 68 de 135 diputats, mentre que l’aprovació de l’Estatut va requerir dos terços dels vots de la Cambra.