_
_
_
_

Mor la Granny, l’orca més vella del món

Aquesta femella tenia 105 anys i vivia al Pacífic nord

J. S.
L'orca Granny, en una imatge presa a 1998.
L'orca Granny, en una imatge presa a 1998.CWR

El seu nom oficial era J2, però la coneixien com Granny (iaia, en anglès). Va arribar al món per solcar els mars del Pacífic nord el 1911, quan el Titànic encara no estava a punt per salpar, segons un càlcul aproximat de la seva edat. Els científics que seguien els seus hàbits a les aigües davant Vancouver i Seattle la donen per morta després de diversos mesos sense albirar-la, segons recull la BBC.

Al 1987 es va calcular que el més probable és que tingués 76 anys

Aquesta orca havia aconseguit una gran popularitat gràcies al seu extraordinari rècord d’edat, pel qual era considerava l’orca més vella del planeta. Els científics l’estudiaven, juntament amb altres femelles grans per aprendre sobre la menopausa d’aquests cetacis femella, un tret que només comparteixen amb els humans femella i les cap d’olla negre tropical, i que podia donar interessants claus sobre el desenvolupament evolutiu dels mamífers.

“Ella és una de les poques balenes residents de les quals no sabem l’edat exacta perquè va néixer molt abans que comencés el nostre estudi. La vaig veure per última vegada el 12 d’octubre del 2016 mentre nedava cap al nord molt per davant de les altres”, escriu el científic Kenneth Balcomb al web del Centre d’Investigació de Balenes. Balcomb, que va ser el primer a veure-la el 1976, quan van començar les seves investigacions sobre aquest grup, la dona per morta el 31 de desembre del 2016, per la qual cosa seria una altra d’aquestes carismàtiques figures famoses que van morir l’any passat.

El seu equip va ser el que el 1987 va calcular que en aquell moment tenia com a mínim 45 anys, encara que era més probable que en tingués 76. L’esperança de vida de les femelles salvatges ronda els 50 anys, però són diverses les que han arribat als 80 o 100 anys. La dels mascles ronda els 30 anys. “Potser altres observadors de balenes dedicats l’han vist des de llavors, però arribat el final de l’any la donem oficialment per desapareguda”, assegura Balcomb. I acaba amb un to pessimista, preguntant-se: “A qui s’unirà ara? Qui dirigirà la bandada cap al futur? Hi ha un futur sense menjar? Què faran els líders humans?”

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

J. S.
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_