Els dos últims concerts de George Michael a Barcelona

George Michael ha mort amb 53 anys i deixa enrere gran quantitat de temes i actuacions en directe arreu del món. Recordem les dues últimes cites de l'artista amb els seus fans a Catalunya, els anys 2011 i 2016 fent una ullada a la nostra hemeroteca.

George Michael, auster i elegant (2011)

Madur, elegant, clàssic i un punt divertit. Així va lluir George Michael en l'arrencada del concert que va oferir ahir a la nit al Palau Sant Jordi. Hi havia per davant més d'una hora i mitja de música, una col·lecció de temes propis salpebrats amb versions d'artistes dispars i en ocasions sorprenents, totes elles luxosament orquestrades.

Més de 8.000 persones van assistir a un espectacle que va arrencar subtil i delicat en l'àmbit visual i amb l'epicentre musical en l'excel·lent interpretació d'un George Michael auster, amb barba i de vestit de rigorós negre, ulleres incloses.

Aquest article va aparèixer a l'edició empresa del 28 de setembre del 2011

Elegant plasticitat (2006)

George Michael enlluerna a Barcelona, on no actuava des de fa 15 anys

Passaven quinze minuts de les 22:00h i la veu de George Michael se sentia mentre cantava Waiting. De sobte va entonar "sóc aquí" i el centre de l'escenari es va obrir per permetre veure la seva figura. Ulleres, vestit fosc de viscosa i el cabell meticulosament pentinat per construir la primera imatge en directe per als seus seguidors en quinze anys. La cridòria d'un públic amb notable presència estrangera i de persones de mitjana edat que gairebé omplia el Sant Jordi, va resultar barreja tant de la il·lusió de tornar a veure a l'ídol com a resultat del fascinant efecte de l'escenari, un mantell de díodes emissors de llum (leds) que queia des de dalt per corbar-se arribant a terra, lliscant així sota els peus de l'estrella. Perquè George Michael ha estat molt temps sense oferir concerts, però el disseny del seu espectacle, amb els músics en segon pla i amb un gran espai diàfan només per a ell, indica clarament que si ha tornat és per assumir tota la responsabilitat.

Segur de les seves possibilitats i alegre va començar amb la ballable Flawless per després enfervorir el públic amb un altre èxit com Fast love. El so, esplèndid, va encoratjar el to gospel de Father figure i va matisar la versió de The first time ever i Shaw your face, a la qual va seguir Praying for time, la segona balada del concert i recés de tranquil·litat abans de tornar novament al ball amb l'esplèndida Too funky. Aquesta va ser la pauta de l'actuació, l'intercalat de peces rítmiques amb balades, fet que va mantenir el públic entre la carícia i el pessic. Michael, lluint la seva qualitat com a intèrpret en les balades, com Jesus to a child, va estrenar una peça nova, An easier affair. Va recuperar clàssics com Careless whisper de la seva època amb Wham! i va encoratjar el seu perfil polític amb Shoot the dog, la peça en la qual parodia el duet Bush-Blair, en la qual va mostrar a un Bush inflable al qual un bulldog anglès feia una fel·lació. El millor va ser l'elegància i la plasticitat d'un xou que encara que amb ritme irregular va mostrar un Michael pletòric.

Aquest article va aparèixer a l'edició impresa el diumenge 24 de setembre del 2006