Què són les clàusules sòl i com us afecta la sentència europea?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dimecres que els bancs espanyols han de retornar tots els diners cobrats a través de les clàusules sòl en considerar "incompatible amb el dret de la Unió" retornar només els imports percebuts fins al maig del 2013, moment en què els tribunals espanyols les van anul·lar. Aquesta sentència se suma a una altra dictada per un jutjat de Madrid l'abril passat, que va considerar que 40 bancs i caixes havien utilitzat aquests instruments d'una manera "poc transparent" i "abusiva". Però què suposa tot això? Quants diners s'han de retornar? Què han de fer els afectats?

Què és una clàusula sòl?

La majoria d'hipoteques a Espanya estan referenciades a l'euríbor. Es tracta d'una taxa d'interessos que es calcula en l'àmbit europeu i que fluctua constantment. Els bancs, quan concedeixen un crèdit, per norma general, exigeixen en la devolució el pagament d'aquest euríbor més un diferencial. Un préstec a euríbor+1 significa que té els interessos de l'euríbor i un punt extra. Aquests interessos es revisen cada any, i s'actualitzen (i amb això la lletra mensual que cal pagar) segons la cotització de l'euríbor.

La qüestió és que, davant de la fluctuació constant de l'euríbor, en moltes hipoteques es van incloure clàusules sòl i sostre. Això volia dir que el banc incloïa en els contractes uns límits màxims sobre els quals els interessos no creixerien, tot i que l'euríbor pugés per damunt (sostre) i uns límits sota els quals els interessos no es podrien reduir (sòl).

Per què es posen en dubte les clàusules sòl?

Perquè la justícia considera que eren abusives i els seus efectes no es van explicar bé als clients.

L'euríbor va arribar al seu màxim de la dècada el 2008. L'estiu d'aquell any va superar el 5%. Això suposava que, per a hipoteques signades a euríbor+1, els deutors pagaven més del 6% d'interès. Actuaven llavors les clàusules sostre? En general, no es van arribar a activar, perquè els contractes de les entitats els havien col·locat de mitjana en el 13%.

L'euríbor, des del 2009, va començar una baixada vertiginosa. No obstant això, molts hipotecats van deixar de veure baixar les seves quotes. Per què? Perquè l'euríbor es va situar per sota del 3% i fins i tot per sota de l'1% al final de l'any. I els contractes on hi havia clàusules sòl sí que es van activar. Les limitacions estaven fixades, en general, entre el 2% i el 3%, un percentatge que era fàcil d'aconseguir, especialment en comparació del nivell tan elevat marcat en els sostres.

La baixada de l’euríbor va activar les demandes

Davant de la impossibilitat de milers d'hipotecats per aprofitar la baixada de l'euríbor, molts van descobrir que els seus contractes tenien clàusules sòl. Van començar a arribar les denúncies, ja que molts clients asseguraven que en sabien res i que les diferències entre els sòls i els sostres eren abusives. Els demandants es van organitzar a través de despatxos i associacions.

El Tribunal Suprem va donar la seva primera resposta el 2013: va declarar nul·les les clàusules dels contractes "poc transparents" de diverses entitats, a les quals s'han anat sumant més resolucions en la mateixa línia. La sentència del jutjat de Madrid anava més enllà: declarava nul·les totes les clàusules de 40 entitats i caixes, basant-se en la doctrina del Suprem. No obstant això, el Suprem va declarar nul aquest límit de baixada d'interessos a partir del maig del 2013, que és quan va publicar la seva sentència. Ara, el TJUE fa un altre pas més i obliga totes les entitats financeres a retornar tot el que han cobrat a través d'aquestes clàusules.

En què us afecta la sentència?

El dictamen del Suprem va cancel·lar el 2013 totes aquestes clàusules en considerar-les abusives. Però, llavors, va fixar-ne la nul·litat el 9 de maig del 2013 —i no el 2009, quan les entitats van començar a aplicar-les—, per protegir la banca de l'impacte de les devolucions tot just uns mesos després del rescat financer europeu. Ara, el TJUE amplia aquesta data i recalca que es declaren nul·les totes les clàusules sòl de totes les entitats financeres. Es calcula que els bancs hauran de retornar entre 3.000 i 5.000 milions.

Què cal fer si encara teniu una clàusula sòl?

Molts hipotecats, amb les sentències del Suprem, ja van veure com els anul·laven les clàusules sòl. Algunes entitats van decidir negociar amb els hipotecats, i van arribar a acords particulars per suspendre aquest apartat dels contractes. Però encara quedaven milers d'afectats.

Adicae, un dels col·lectius que ha impulsat els processos judicials contra les clàusules sòl, va aconsellar l'abril passat a tots els hipotecats que deixessin de pagar aquests percentatges i anessin a la seva entitat a exigir l'anul·lació.