Els brots violents a la universitat alerten el Govern basc

El 24 de novembre passat, després d’una manifestació estudiantil convocada al campus de Leioa en protesta per l’elecció de Nekane Balluerka com a rectora de la Universitat del País Basc, un grup de joves va atacar amb pedres, ampolles i coets l’Ertzaintza, i van resultar ferits dos policies i un periodista. La virulència de l’atac i la indumentària —la cara tapada— evocava el passat encara no gaire llunyà de la kale borroka. Era el colofó d’una sèrie d’incidents que les últimes setmanes havien tingut com a escenari els campus universitaris de Leioa i Vitòria. La imatge del 24 de novembre va tenir molt ressò mediàtic i la preocupació es va arribar a instal·lar a la presidència del Govern basc.

El principal temor de les institucions basques se centra que els brots violents passin a ser endèmics i que a la universitat s’estigui incubant una resurrecció de la kale borroka vinculada a les velles reivindicacions de l’abertzalisme radical, avui defensades per Amnistia ta Askatasuna (ATA, “Amnistia i llibertat” en basc), una organització que agrupa dissidents radicals de Sortu.

La investigació de l’ertzaintza atribueix la protesta estudiantil i la seva radicalització posterior sobretot a un fenomen universal com és “el descontentament dels joves per la limitació de les possibilitats que els ofereix el sistema, per les incerteses del seu futur, per la corrupció. És un brou de cultiu que actua com a massa crítica entre els estudiants”. “La seva estètica, la indumentària, amb les cares tapades, ara també és universal. No és només basca. La veiem a Madrid i a Barcelona, ciutat on existeix un moviment de protesta molt violent”, assenyalen les fonts consultades.

Tanmateix, la convocatòria de les manifestacions de protesta, que el dia 24 va degenerar en actes molt violents, procedeix de l’organització Ikasle Abertzaleak (Estudiants Patriotes). El que fa més por a les institucions basques és que existeixi una connexió entre l’abertzalisme i la violència.

Les investigacions de l’Ertzaintza conclouen que “Ikasle Abertzaleak no s’aparta en el seu guió principal de l’esquerra abertzale oficial, de Sortu. Convoca les manifestacions, però es mou en el terreny de la desobediència civil. Recluta joves compromesos i disciplinats que mantenen un nivell de protesta continguda, sense recórrer a extrems violents. Coneixen quin desprestigi té la violència a Euskadi i els incomoda que se’ls hi identifiqui”.

Més precís, el secretari general d’Erne, el sindicat principal de l’Ertzaintza, Roberto Seijo, atribueix els actes violents a “grups externs, majoritàriament aliens a la universitat, que utilitzen les convocatòries de protesta per radicalitzar-les i portar-les a la confrontació amb la força pública”. Absol Sortu de qualsevol responsabilitat. “Sortu està en la política. Ja no està en l’enfrontament al carrer. Ikasle Abertzaleak convoca i són uns altres els que radicalitzen la protesta. Sortu es va desmarcar dels incidents de Leioa i en els contactes que hem mantingut amb alguns dels seus representants ens han manifestat el seu compromís d’evitar que els utilitzin. És molt important constatar-ho, ja que contrasta amb els temps de la kale borroka en què no teníem cap contacte amb l’esquerra abertzale quan donava suport a aquesta activitat”, afegeix Seijo.

La investigació de l’Ertzaintza també descarta, almenys avui dia, una de les principals preocupacions de les institucions basques: la possible relació entre el moviment universitari de protesta a Euskadi amb grups abertzales dissidents de Sortu que pretenguin tornar al terrorisme. “En els brots violents universitaris pot haver-hi una mica d’aquesta dissidència, però no és significativa. Predomina clarament el caire antisistema. No hi ha connexió entre el moviment estudiantil i les cremes de contenidors que hi ha hagut en algunes localitats, poques, quan s’han produït detencions de membres d’ETA a França. L’esdeveniment més greu, l’incendi de vuit autobusos a Derio (Bizkaia), fa un any, en protesta per la situació dels presos i vinculat a la dissidència de l’esquerra abertzale, també va ser aliè a la universitat”.