Les mesures de Mas per comprar un habitatge fracassen un any després d’aprovar-se

El Govern de moment ha fracassat en el seu intent d'implantar noves fórmules perquè els ciutadans accedeixin a un habitatge en propietat. Més d'un any després d'haver aprovat la propietat temporal i la compartida per incorporar-les al Codi Civil català, no s'ha inscrit ni una sola operació sota aquestes figures, segons els Registradors de la Propietat. Aquestes novetats, segons el sector, han xocat tant amb el desconeixement del públic com amb el finançament bancari.

La dificultat dels ciutadans per accedir a l'habitatge en propietat després de la recessió i l'augment del preu del lloguer van portar l'Executiu català a recollir dues propostes que van néixer a la universitat i que són pioneres a Espanya. Es tractava de permetre l'accés a un pis mitjançant fórmules intermèdies: la propietat compartida (anar comprant progressivament l'immoble) i la temporal (adquirir-lo per un temps determinat).

No obstant això, els registradors han constatat que fins ara no s'ha inscrit ni una sola operació sota aquestes fórmules. Per això, ara preparen una jornada per donar a conèixer entre el sector i la banca aquestes dues figures que ja recull el Codi Civil. La Generalitat creu que el fracàs s'explica perquè el Govern central va recórrer contra la propietat temporal i no es va aixecar la suspensió fins a l'octubre, tot i que encara no hi ha una sentència definitiva.

Però més enllà d'un tema competencial, el degà del Col·legi de Registradors de Catalunya, Luis Suárez, assegura que diversos motius expliquen que aquesta "enginyeria jurídica" no hagi arribat a la societat. El primer passa pel finançament bancari, que continua sent la pedra angular de gairebé totes les formes d'accés a la propietat. "La dificultat de la propietat temporal és que, a mesura que passa el temps, el pis va perdent valor, ja que el termini va vencent. És just el contrari del que passa amb la propietat tradicional", sosté Suárez. El segon problema és la conservació de l'immoble, ja que, segons el parer de Suárez, l'ocupant temporal de l'habitatge va perdent incentius per dur a terme les reformes que necessita a mesura que s'acaba el període en el qual hi pot residir.

La propietat compartida es va aprovar amb la idea que els bancs o la Sareb podrien estar interessats a vendre els edificis en parts, de manera que al principi serien cotitulars de l'immoble. El comprador, per la seva banda, aniria aportant quantitats a mesura que passessin els anys i en funció de les seves possibilitats fins a quedar-se amb el 100%. Tanmateix, això tampoc ha funcionat. Els registradors opinen que aquesta fórmula era interessant "per a promotores concursades, fins i tot bancs o promotores", però tampoc ha tirat endavant. No obstant això, hi veuen més recorregut en l'habitatge protegit. El problema, assenyalen, és que les administracions fa anys que gairebé no promouen habitatge social.

L'investigador Sergio Nasarre, de la càtedra d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, veu en aquestes dues figures una aposta ambiciosa per "democratitzar l'accés a l'habitatge de propietat". Ell calcula que el 76% de les famílies que ara són inquilines aspiren a ser propietàries, i en la propietat compartida i temporal hi ha "una manera de ser-ho sense sobreendeutar-se" a través d'un fraccionament del percentatge o del temps d'estada a l'habitatge. "Sense fórmules així estem abocats al fet que es repeteixi una bombolla immobiliària com la del 2007", apunta l'expert.

Nasarre creu que el fet que no s'hagi registrat cap operació no implica que no s'hagin fet. "Només cal que hi hagi l'acord de les dues parts. Per transmetre o crear drets de propietat no cal inscriure-ho", explica. L'investigador també creu que el recurs davant del Tribunal Constitucional ha generat confusió entre la ciutadania i els operadors del mercat immobiliari. "Cal que la Generalitat promocioni aquestes figures i cal lluitar contra les reticències de les entitats de crèdit, que volen fer el que fan sempre: concedir grans hipoteques al més aviat possible".

El Departament de Governació, amb competències en habitatge, té un grup de treball amb promotors d'habitatge públics -especialment municipis- per estudiar com s'han d'aplicar les dues noves fórmules de propietat en les promocions públiques, tot i que accepta que aquestes encara no acaben de prosperar. "Ara com ara és difícil fer-ho amb el parc públic que hi ha, perquè està tot destinat a lloguer social per atendre l'emergència habitacional", asseguren des del departament que presideix Meritxell Borràs.