La Vall d’Aran vol les seves ‘estructures d’Estat’

Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA) replica l'estratègia de l'independentisme català de construir les seves estructures d'Estat. El Conselh Generau d'Aran, el govern territorial de la Vall d'Aran, va sorprendre aquest novembre presentant MeteoAran, un servei meteorològic propi. El Conselh, governat per CDA-PNA, va justificar la creació de MeteoAran a partir de la nova Llei de Règim Especial de l'Aran, aprovada el 2015, que atorga a l'Aran moltes competències de la Generalitat. El Departament de Governació confirma que la Generalitat està negociant amb el Conselh “convenis o traspàs de competències” en gestió de parcs naturals, sector aeronàutic, programes de fauna salvatge, urbanisme i federacions esportives pròpies.

Amb una població de 10.000 habitants, la Vall d'Aran gaudeix des del segle XIV d'una autonomia ininterrompuda –amb excepció de les dictadures de Primo de Rivera i Franco. El govern aranès gestiona serveis públics cedits per la Generalitat, com la xarxa sanitària, Bombers, agents forestals, promoció turística, transport públic, els heliports o la prevenció d'allaus. La Generalitat concedeix anualment al Conselh el pressupost per assumir aquestes responsabilitats. El 97% del pressupost del Conselh –22 milions d'euros el 2016– prové de la Generalitat. El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, vol que la Vall d'Aran assoleixi “la màxima capacitat d'autogovern” i que en el futur immediat controli “les competències més estratègiques” per als seus ciutadans. Barrera assegura que el 75% de les competències podrien cedir-se al Conselh sense que li suposés cap despesa afegit a la Generalitat. Tot i això, Barrera confirma que les dotacions s'han d'anar revisant, com és el cas de les millores que s'estan negociant de la partida per a l'Hospital de Viella o per a les places de residències de la tercera edat.

El Síndic aranès explica que les negociacions més avançades són les que fan referència a la cessió del programa de reintroducció de l'ós –el Conselh és molt crític amb la gestió que se'n fa per part de la Generalitat–, les competències per delimitar espais naturals protegits i en urbanisme. “Volem ser sobirans en l'aprofitament i conservació de les nostres muntanyes. No volem convertir-nos en un pessebre del que volen a Barcelona”, diu el secretari general de CDA-PNA, Àlex Moga. Per Moga també és prioritari, per salvar la llengua aranesa, que la Generalitat cedeixi al Conselh la gestió de la delegació a Viella de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per convertir-ho en la televisió i ràdio del govern aranès.

Crítiques a la Generalitat

Barrera és molt crític amb el que ell considera “un gran desconeixement de les necessitats de l'Aran per part dels departaments de la Generalitat. No són conscients de l'existència de la Llei d'Aran i del seu contingut”. “El problema”, afegeix Barrera, “és que nosaltres anem a una velocitat i els departaments de la Generalitat, a una altra”. El Síndic denuncia que la Generalitat no està tenint en compte el Conselh en la elaboració dels pressupostos del 2017. La Llei d'Aran reconeix al Conselh plena capacitat per adaptar la legislació catalana a la realitat de l'Aran; Barrera apunta que des del 2012, el finançament que destina la Generalitat al govern aranès no contempla una partida per a l'assessorament jurídic “per a accions d'autogovern” que servirien per adaptar les lleis catalanes a l'Aran.

El líder de l'oposició aranesa, el socialista Paco Boya, valora que és absurd plantejar noves competències mentre el Conselh no tingui autonomia financera. La llei d'Aran estableix que a partir del 2018, el Conselh i les institucions catalanes negociaran un nou sistema de finançament, amb la possibilitat que el govern aranès assumeixi part de la recaptació del seu territori. Boya també alerta que encara no s'ha complert el compromís del Conselh de ratificar la Llei Aranesa amb un referèndum. Barrera descarta per primer cop aquesta consulta i proposa substituir-ho per un procés participatiu que pregunti als aranesos què modificarien de la llei i què consideren prioritari en l'autogovern.

Impostos propis

La Llei d'Aran reconeix moltes competències que el Conselh encara pot assumir: la creació d'un nou cos policial mediambiental, un ens de construcció d'habitatge públic, un Observatori Socioeconòmic o la figura del Prohom d'Aran –Síndic de Greuges–, entre d'altres. La Llei d'Aran també atorga al Conselh la capacitat de crear tributs propis. CDA-PNA i l'oposició d'UA-PSA coincideixen que no és el moment de plantejar aquesta opció però també comparteixen la possibilitat que en el futur es pugui desenvolupar. Boya creu que es podria idear un impost sobre la venda d'alcohol i tabac –un negoci important per la proximitat del mercat francès– o sobre l'ús de recursos naturals. Moga considera que l'Aran podria gestionar el tram local de taxa turística o el seu cànon digital. Barrera ressalta que la creació d'impostos propis no hauria de gravar els aranesos “perquè seria injust amb el dèficit de finançament que patim per part de la Generalitat”.

Trencament amb el PDECat

Des de la refundació de CDC en el Partit Demòcrata Europeu Català, CDA ha trencat els vincles històrics que mantenia amb la casa mare catalana. Aquests vincles es materialitzaven en un acord de doble militància i en la concurrència dels dos partits en la mateixa llista electoral. CDA vol renegociar l'aliança amb noves prioritats: una representació permanent dels interessos aranesos a la Generalitat i una representació fixa al Parlament. CDA ha recuperat en la seva difusió pública les sigles PNA. Moga constata que el seu partit té des de l'inici del procés sobiranista català un nou posicionament “a favor d'un nacionalisme aranès més fort”.