La retòrica del procés s’adapta a la Vall d’Aran

L'aranesisme no existeix al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Al Termcat, el més similar que troba el motor de cerca és 'aragonesisme'. L'aranesisme, però, és des del 2014 el concepte estrella de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partit entroncat amb CDC i força de govern a la Vall d'Aran. CDA va aprovar en un congrés d'aquell any els reptes de “l'aranesisme del segle XXI”. Des d'aleshores ha creat la pàgina web aranesisme.org i va promoure la llei de Règim Especial de la Vall d'Aran, aprovada aquest 2015, amb la idea que “enfortir l'aranesisme és enfortir el catalanisme”, segons el seu secretari general, Àlex Moga.

La Vall d'Aran va començar a obrir-se plenament al món amb la construcció del túnel de Viella (1948) i sobretot a partir de la inauguració de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret (1964). Fins aleshores, la societat aranesa havia estat una comunitat que establia els seus lligams amb l'exterior en especial a partir de les onades de temporers que sortien cap a França a buscar feina. La Vall d'Aran ha tingut un reconeixement polític propi des del segle XIV, però aquesta identitat no s'ha institucionalitzat discursivament fins al segle XXI. Els primers a parlar de l'aranesisme van ser els representants d'Unitat d'Aran (UA), la branca aranesa del PSC. El 2006, un any abans que el socialista Paco Boya fos nomenat síndic d'Aran, UA va fer públic un document d'objectius d'autogovern i millora de la gestió política en què s'incidia en el concepte de l'aranesisme: “Bastir un nou aranesisme, més cívic i transversal, clar defensor d'una identitat oberta, on el ciutadà, independentment dels seus orígens, preferències i pertinença social, sigui el centre de gravetat de les polítiques de les nostres institucions”. UA va ampliar el 2008 la narració de l'aranesisme en el seu cinquè congrés nacional, amb clares influències del socialisme dominant aleshores a Catalunya: “El projecte del nou aranesisme aspira a consolidar UA com l'eix central de les institucions i la primera força municipalista, de proximitat i de referències en les polítiques de progrés social”.

“Identitat nacional d'un país mil·lenari”

L'aranesisme de CDA té evidents paral·lelismes amb la retòrica del procés sobiranista català. “L'aranesisme modern s'entén des d'una òptica de defensa d'un país mil·lenari, històric i democràtic”, assegurava el document “Camí de l'aranesisme modern”, aprovat per CDA el 2014. Aquest document establia un vincle directe entre els beneficis d'una Catalunya independent i la Vall d'Aran: “Si analitzem i decidim el procés que viu Catalunya en clau aranesista, no hi ha debat. Sabrem estar al costat del poble català com ja vam decidir fa uns segles i que tants bons resultats ens ha permès aconseguir”. En la darrera ponència ideològica de CDA, el partit definia l'aranesisme com “el marc ideològic que preserva la nostra identitat nacional [...] La mà de l'aranesisme també s'ha d'estendre cap al catalanisme polític: l'aranesisme del segle XXI ha de saber situar estratègicament la seva realitat nacional”.

La retòrica 'processista' s'ha establert també en el dia a dia polític. En un debat a Aran TV del juny passat, el síndic del Consell General d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar que la Vall d'Aran ha “d'internacionalitzar el seu turisme però també la seva identitat i cultura”. Fins i tot des de les files federalistes, Paco Boya va dir el 2014 que “el poble aranès també té dret a decidir el seu futur”.

No existeix cap document històric ni acadèmic que esmenti el concepte 'aranesisme'. “És que l'he creat jo!”, defensa Àlex Moga. Ràpidament reconeix que UA el va utilitzar abans, “però jo he començat a omplir-lo de contingut, a definir el concepte d'identitat nacional”. Amador Marqués, dirigent d'UA i alcalde de Bossòst, assegura que el socialisme aranès ja utilitzava la paraula “aranesisme” en documents interns de treball fins i tot des dels inicis fundacionals, el 1979. Tot i les paraules de Marqués, als estatuts d'UA del 2008 no apareix la idea de l'aranesisme, ni tampoc en el seu document de resum de la història del partit.

“El primer referèndum d'Europa”

Moga, que fins aquest 2015 havia estat diputat i alcalde de Viella, admet que l'aranesisme tampoc apareix en cap document d'estudi històric dels nacionalismes a Europa. Moga insisteix que és necessari corregir-ho “exportant aquest sentiment mil·lenari”. Per “exportar”, Moga entén donar a conèixer la identitat aranesa internacionalment, explicar, per exemple, que “el primer referèndum a Europa es va celebrar a la Vall d'Aran el 1311 per decidir si formàvem part de Comminges o de la Corona d'Aragó”. Moga espera que el 2016 es constitueixi una nova fundació dedicada a l'estudi de l'aranesisme, participada per estudiosos de les identitats i els nacionalismes a Europa. “La fundació definirà el full de ruta, el treball que cal fer per exportar la nostra identitat”, segons el secretari general de CDA. Moga confirma que la formulació de l'aranesisme ha sorgit a partir del procés sobiranista català. “L'octubre del 2012 vaig fer una conferència en què explicava que en el conflicte entre Catalunya i Espanya la nostra identitat podia desaparèixer si no la definíem”.

Amador Marqués considera que l'aranesisme d'UA és “cívic, integrador d'altres identitats i no ètnic. L'altra gran diferència amb Convergència Democràtica Aranesa és que nosaltres no hem canviat el nostre discurs, mentre que ells sí. I mai havien estat sobiranistes”. La Vall d'Aran és l'indret de Catalunya on l'independentisme rep menys suport popular. Ni ERC ni la CUP hi tenen representació. Mireia Boya, fundadora de l'Assemblea Nacional Catalana a l'Aran i número 2 de la CUP a Lleida, adverteix que “les forces unionistes, PP, PSC i Ciutadans, són majoria a l'Aran. Si el nou representant aranès al Parlament acaba sent el candidat de Ciutadans, aquest aranesisme es perdria”. Boya admet que “la paraula 'aranesisme' no m'agrada perquè sona molt excloent; m'agrada més parlar d'occitanisme”. “L'aranesisme”, afegeix Boya, “sembla que dóna l'esquena a les arrels. Però per altra banda l'entenc perquè és a Catalunya que hem pogut defensar la nostra cultura. El problema és que hi ha una desconnexió total amb la part francesa, però la idea d'una nació aranesa em sobta. Els aranesos formem part del poble occità”.