Colau diu que el seu pla de barris fa “justícia als abandonats”

El Pla de Barris del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el que assegura que és el projecte més important del seu mandat per reduir la bretxa social, ja està en marxa. I per explicar-ne els detalls, el consistori ha triat aquest dijous el barri del Besòs, un dels tres primers on s'intervindrà, juntament amb Trinitat Nova i Bon Pastor-Baró de Viver. Colau ha defensat els 150 milions d'euros d'inversió municipal en aquests tres barris i 13 més com un acte, ha dit, de "justícia" amb les zones més desfavorides, "abandonades", de la ciutat. Tots els barris que miren al Besòs, la zona amb rendes més baixes de l'Àrea Metropolitana, estan inclosos en el pla.

La presentació l'ha fet el gerent del consistori, l'exregidor socialista Jordi Martí, en un acte que evocava diverses etapes de responsabilitat de Pasqual Maragall. Des del relat de ciutat de Martí; fins a la presència de qui va ser la seva cap de gabinet, Marta Grabulosa, avui en l'equip del supergerent; o de qui va capitanejar la Llei de Barris del tripartit a la Generalitat, Oriol Nel.lo, a qui Colau ha fitxat per coordinar els experts del seu pla.

"Durant anys s'han planificat les grans intervencions des de la plaça de San Jaume i els barris han de ser els protagonistes, perquè qui construeix la identitat de Barcelona són els seus veïns i els barris", ha dit Colau: "Volem aprofitar per fer justícia amb inversions amb una mirada que no només és assistencial i canviar la forma de treballar des de l'empoderament d'uns barris plens de fortalesa, capacitats i motius d'orgull que volem posar en valor". Avui mateix, no obstant això, dues associacions de veïns del Besòs han assegurat que no s'ha comptat amb ells: "Benvingudes siguin les ganes de participar", ha respost Colau.

L'alcaldessa i el gerent han defensat que a diferència de la pluja de milions per a pedra --obres en habitatges i urbanisme-- de la Llei de Barris, el pla municipal és una "nova forma de treballar amb el teixit i amb projectes motor que en determinaran el resultat". Cada pla de cada barri tindrà quatre eixos (medi urbà, activitat econòmica i ocupació, drets i educació) i se centrarà en tres projectes anomenats "motors". Motors que seran instituts, escoles, equipaments o espais com per exemple una plaça, cridats a ser referent i palanca de canvi del seu entorn.

Martí ha subratllat el factor de "empoderament veïnal" que persegueix el pla: "no es tracta d'explicar-vos què farem, sinó de fer-ho junts". "Això comporta molt de debat i a nivell intern, una feina molt transversal pensant en clau de projectes globals per a un territori concret".

Entre els projectes motor revelats aquest dijous hi ha la millora de les instal·lacions i un projecte de formació a la Cooperativa Gregal, on hi ha un menjador social; la modernització del Club de Lluita del Baró de Viver, amb instal·lacions del 92 que han quedat obsoletes; o la reforma de l'edifici i el projecte pedagògic de l'escola Sant Jordi de Trinitat Nova, un barri on moltes famílies opten ara per escolaritzar als seus fills fora.