La Sagrada Família no fa autocrítica

Els responsables actuals de la construcció de la Sagrada Família tenen clar que la seva feina és una continuació de la que Antoni Gaudí va deixar a mig fer el 1926, després de morir atropellat per un tramvia. Les torres de la façana de la Passió; la impressionant nau central, consagrada per un Papa el 2010; la façana de la Glòria, que s'ha de construir sobre el carrer Mallorca i, sobretot, les sis torres que comencen a prendre cos i que el 2020 (sis anys abans de la data final de les obres) canviaran el perfil de Barcelona. Tot ho va dibuixar, fer en maqueta i projectar Gaudí, de manera que no hi ha cap dubte de l'autoria i la validesa de les obres que s'estan duent a terme.

És la idea que van defensar ahir Jordi Faulí, arquitecte i coordinador de les obres del temple barceloní, i David Puig, un dels seus col·laboradors, en la conferència La Sagrada Família: bellesa i repte tecnològic del projecte de Gaudí, que van pronunciar a la seu de l'Institut d’Estudis Catalans en el marc d'una jornada organitzada per la Societat Catalana de Tecnologia, en què, després d'explicar detalladament el projecte original de Francisco de Paula del Villar i la transformació que en va fer Gaudí des del 1883, es van centrar a explicar com s'havia fet la coberta de la nau central i com s'està abordant el repte d'aixecar les quatre torres dels Evangelistes (de 135 metres cadascuna), la de la Mare de Déu sobre l'absis (de 140 metres) i, sobretot la de Jesús, que amb 172,5 metres d'altura, es convertirà en l'edifici més alt de Barcelona, tot i que no superarà la muntanya de Montjuïc, que mesura 173 metres, perquè segons Gaudí, “el que va crear Déu no ho pot superar l'home”. “Avui es compleixen els 91 anys exactes de la conclusió del primer campanar de la façana del Naixement”, va recordar Faulí, “que va fer que es convertís en l'edifici més alt d'Europa de la seva època”.

Davant d'una vintena de persones expertes en el tema tecnològic, van explicar com a partir de les fotografies i les maquetes reconstruïdes (després que es destruïssin el 1936) i establint una sèrie de models i sintetitzant l'ús dels arcs gaudians de la hiperboloide i la paraboloide s'han pogut extreure “uns models, unes pautes i unes lleis geomètriques que es repeteixen a tot l'edifici, que sembla un bosc, una cosa molt natural, però en realitat és molt geomètric”, segons Faulí.

Els arquitectes del temple —Faulí i el seu equip són la setena generació— han disposat d'un element que els ha possibilitat continuar les obres amb seguretat: La cúpula d'una de les quatre sagristies realitzada amb un polígon de dotze paraboloides apareix en una de les fotografies de l'època i en una de la maqueta reconstruïda. A partir de la síntesi dels seus elements, d'allargar-los, redimensionar-los i projectar-los, han trobat la fórmula per fer les cinc enormes torres que acabaran donant forma definitiva a la basílica, segons van explicar ahir.

L'element fonamental és un gran mòdul de quatre per cinc metres en forma trapezoïdal realitzat amb pedres unides per unes costelles d'acer inoxidable que formen tres finestres triangulars i que tensen tota l'estructura. “Aquests elements es porten muntats, s'hissen i es col·loquen collant els uns amb els altres per donar forma a les torres”, va explicar Puig.

“Tots junts crearan una pell, una escorça que s'anirà formant a mesura que creixin les torres”, continua. Tot el procés es fa mitjançant potents programes informàtics. Però no tot és tecnologia, també hi ha lloc per a la tradició en les obres actuals de la Sagrada Família: “L'acabat rústic i la textura de la pedra es fa, pedra per pedra, amb martell i escarpa”, va explicar Faulí. L'esquema serà el mateix per a les quatre torres dels evangelistes, mentre que per a la de Jesús l'escala augmentarà. “Estem treballant en el mòdul, que serà quatre vegades més gran”, van destacar els arquitectes.

Entre els reptes més immediats que van enumerar hi ha el disseny dels símbols que coronaran les torres: una estrella, quatre ales per al tetramorf i una creu de quatre braços per a la més alta. També van parlar d'un altre dels punts polèmics del projecte: la façana de la Glòria, la més gran i monumental de totes, que obligarà a tallar el trànsit al carrer Mallorca i, a la llarga, derrocar una illa d'habitatges i reallotjar-ne els propietaris i inquilins. Faulí, sense expressar cap mena de dubte, va explicar com seria aquest “conjunt extraordinari” que va crear Gaudí amb 16 estructures paraboloides. El projecte final, va explicar, s'acabarà amb la projecció de feixos de llum des de focus que es col·locaran als pinacles de les torres: “Seran com els raigs de Crist”, va dir l'arquitecte, que cada vegada s'assembla més físicament a Gaudí. I tot això, sense que ara com ara, les obres tinguin permís de l'Ajuntament barceloní després de 134 anys de construcció. Sobre això no es va dir res. En acabar, els assistents van premiar la presentació amb aplaudiments. “Aquests aplaudiments són per a Gaudí, sense ell, això no seria possible”, va reblar Faulí.