Turquia amenaça la UE d’obrir les fronteres als refugiats si continuen les crítiques

Les relacions entre Turquia i la Unió Europea es tensen cada dia més fins a un punt inèdit des de fa anys, cosa que amenaça de trencar l'acord antimigratori signat per les dues parts al març. “Si aneu més lluny, obrirem les portes [de les fronteres]. Això ho heu de saber”, ha advertit aquest divendres el president turc, Recep Tayyip Erdogan, durant un discurs. Malgrat que les autoritats turques han subratllat que la decisió adoptada pel Parlament Europeu demanant congelar temporalment les negociacions d'adhesió de Turquia no té caràcter vinculant, la veritat és que no s'ha rebut gens bé en un país que es considera tractat injustament per la Unió Europea, on pica a la porta per entrar des del 1963.

La nit del dijous al divendres, Erdogan ja va denunciar que la decisió de l'Eurocambra és una “crítica injusta” a la situació a Turquia i va acusar Europa d'“estar de part dels terroristes”. Unes dures desqualificacions que aquest divendres al matí ha completat amb la seva amenaça d'obrir les fronteres perquè els refugiats i migrants que es troben en territori turc puguin passar lliurement a territori europeu. “Quan els nens morts van arribar a les costes mediterrànies vostès no van decidir cuidar-los. Quan els barrils bomba van ploure sobre aquestes persones, nosaltres no els vam abandonar a la seva sort. Els hem ajudat sense preguntar si vindria ajuda o no de la UE. Nosaltres alimentem tres milions de refugiats en aquest país i no hem obert les portes [frontereres] esperant que ens arribés suport de la UE. Però vostès no han complert les seves promeses”, ha etzibat el líder turc.

No és la primera vegada que Erdogan recorre a aquest tipus d'amenaces. En els últims mesos ha utilitzat constantment la qüestió dels refugiats com a pressió cap a Brussel·les perquè permeti als ciutadans turcs viatjar sense visat a territori comunitari, una qüestió que la UE s'havia compromès a fer a canvi de l'acord antimigratori i al fet que Ankara complís una sèrie de 72 mesures. Pràcticament totes s'havien satisfet quan al maig Erdogan va irrompre enmig de les negociacions i va assegurar que el seu país no modificaria la llei antiterrorista i va forçar la dimissió del seu primer ministre, Ahmet Davutoglu, que estava al càrrec de les converses amb els europeus, per no considerar-lo prou lleial.

“Durant 53 anys, la UE no ens ha obert la porta. Què ha passat? Ens hem enfonsat? Mireu on hem portat Turquia en 14 anys [de Govern islamista]. És Occident qui necessita Turquia i no a l'inrevés!”, ha afirmat Erdogan, que en les últimes setmanes s'ha plantejat la idea de convocar un referèndum, “com el del Brexit”, perquè el seu poble decideixi si cal continuar o no amb les negociacions d'adhesió.

“A Europa s'acusa Turquia de fer xantatge, però també caldria preguntar-ho a la part turca. Això és una negociació i les 72 mesures estaven sobre la taula, per què no les ha complert?”, ha qüestionat Vakur Kaya, director del web AB Haber (Notícies de la UE), entrevistat per CNN-Türk. Segons Kaya, totes dues parts són culpables del descarrilament del procés i ha instat “la diplomàcia” a implicar-se en l'assumpte: “Si això no es fa, la picabaralla anirà a més”.

Ja a inicis d'aquest mes, el ministre de Defensa austríac, Hans Peter Doskozil, va alertar de la possibilitat que l'acord antimigratori se suspengui i va instar la UE a elaborar un pla de contingència. Tot i que algunes fonts diplomàtiques consultades per aquest diari es queixen que els pactes del passat no s'està complint totalment –Turquia està rebent menys migrants retornats des de Grècia del que es preveia–, la veritat és que la xifra d'intercanvi s'ha reduït enormement: dels 211.000 refugiats que van arribar a les costes gregues procedents de territori turc l'octubre de 2015, s'ha passat a uns 3.000 en els últims mesos. Per tant, una obertura de fronteres podria significar un cop dur per una Grècia que s'ha demostrat incapaç de mantenir en condicions dignes els prop de 60.000 refugiats que es troben atrapats al país.

Malgrat tot, alguns analistes turcs adverteixen igualment que potser a Erdogan no li interessa gaire deixar que marxi de Turquia tothom que vingui, ja que entre els refugiats i migrants podrien colar-se aquells que s'escapen de la repressió desfermada al país euroasiàtic després del cop d'Estat del passat 15 de juliol. De fet, més de 56.000 passaports han estat cancel·lats per evitar que aquestes persones fugin del país.

En cas que finalment compleixi el seu advertiment, Erdogan tindrà ferms aliats, com el president de la companyia de transports Metro, Galip Öztürk, un dels empresaris propers al poder a Turquia. “Quan el cap [Erdogan] ho ordeni –va assegurar recentment Öztürk– estem a punt per enviar els refugiats a la frontera amb els nostres milers d'autobusos”.