Barcelona demana ja que la policia actuï en el cas Muñoz Ramonet

Des de feia quaranta-vuit hores estava tot preparat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Als magatzems se'ls havia destinat un lloc, però al final no va poder ser. L'agent judicial i una representant legal de la Fundació Julio Muñoz Ramonet van tornar aquest dijous amb les mans buides a Barcelona després de viatjar a Madrid a recollir L'Anunciació d'El Greco i La Mare de Déu del Pilar de Goya (valorades en més de set milions d'euros) que el jutge exigia als hereus de Muñoz Ramonet i, en concret, a un dels néts, Manuel Castelo Muñoz, que lliuressin en compliment i execució d'una sentència del Tribunal Suprem del març del 2012. Castelo estava avisat perquè havia signat una notificació del jutge (després de tres intents) i sabia que a les 10.30 del matí trucarien a la porta de casa seva, al passeig de la Castellana, però ningú va obrir la porta. A la tarda, Jaume Collboni i Jaume Asens, segon i quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, respectivament, van explicar el resultat negatiu de la comitiva i van anunciar noves mesures per recuperar aquestes obres i la resta de la col·lecció que des del 1991 és de Barcelona, després que l'industrial la deixés en herència a la ciutat.

“Arribarem fins al final per la via civil i penal en la recuperació d'aquest patrimoni que és de tots els barcelonins, demà [divendres] lliurarem al jutge un escrit en el qual demanem que la propera vegada que es viatgi per les obres es faci en companyia de les forces d'ordre públic, de la policia, que permetin que en cas que ningú obri la porta es pugui ordenar entrar per la força a buscar-les. No defallirem”, va explicar Asens, que va definir el plet per les obres entre les quatre germanes Muñoz Vilallonga i la ciutat de “serial”, “periple ple de dificultats” i “burla constant a l'Administració de Justícia i als ciutadans de Barcelona”, esmentant que cap de les quatre ha volgut declarar durant el procés i recordant que el greco i el goya van ser recuperats per la Guàrdia Civil el 2011 quan estaven a punt de vendre's. “No descartem fer alguna altra diligència en la instrucció penal que s'està duent a terme”, va assenyalar el regidor.

“Al gat i la rata”

Collboni va insistir en l'acusació a les germanes Muñoz. “Aquestes senyores tornen a incomplir la sentència per recuperar unes obres que són patrimoni cultural de tots els barcelonins”. En un determinat moment, mirant cap a les nombroses càmeres dels mitjans de comunicació convocats, va assegurar: “M'agradaria dir-los a aquestes senyores que fa 20 anys que juguen al gat i la rata amb Barcelona i que per més importants que siguin, que ho són, aquest Ajuntament i els anteriors aniran fins al final per recuperar el patrimoni de tots els barcelonins que el senyor Muñoz Ramonet va donar a la ciutat quan va morir”.

Asens i Collboni no van voler entrar a valorar les últimes accions empreses per la família Muñoz per impedir el retorn de les obres, com la creació de la Fundació Privada Casa Muñoz Ramonet impulsada per les germanes i el notari suís Romano Kunz, a qui elles havien fet renunciar del càrrec com a marmessor després de pagar-li 230.000 francs suïssos. En la nova fundació, el patronat estaria format per les quatre germanes i el nét Manuel Castelo, a més d'un representant municipal i un altre de la Generalitat, cosa que comportaria dissoldre la fundació municipal que des del 1995 lluita als tribunals per l'herència. “La sentència és ferma i clara, i no cal tornar a reinterpretar-la. Ells van esgotar tots els recursos oportuns i els jutges ens van donar la raó en tots, és un tema tancat, l'únic que pretenen és fer soroll per distreure amb ardits de mala fe processal, un delicte del qual també estan acusades. Aquestes senyores, que tenen un gran poder i han buscat els millors advocats per dilatar el procés, s'haurien d'avergonyir, però tard o d'hora s'acabarà i elles ho saben”, va acabar Asens davant la mirada atenta de Collboni.

I si quan la policia entri a casa les obres no hi són, què passarà? “Incorrerien en un delicte greu de substracció d'obres de patrimoni cultural”, va afirmar Eudald Vendrell, l'advocat de la Fundació Muñoz Ramonet des del 1995, que també va assegurar que la resta de les obres reclamades, més de vuit-centes, estan en tràmit de peritatge i valoració a partir dels inventaris coneguts perquè, en cas que no es retornin, se'n pagui el valor econòmic. El “serial” Muñoz Ramonet continua.