La ‘crisi dels antibiòtics’ s’agreuja a Europa

La ciència va aconseguir guanyar la batalla als bacteris en la primera meitat del segle XX, però un segle després aquests microorganismes estan contraatacant, i el món no està preparat per plantar-los cara. Els experts del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès) han alertat aquest divendres, Dia Europeu de l'Ús Prudent dels Antibiòtics, que les resistències als antibiòtics estan augmentant al continent i que cada vegada és més habitual trobar que bacteris comuns, causants d'infeccions urinàries i respiratòries, ja no responen tampoc als fàrmacs més potents, l'última línia de defensa.

Más información

Troben un superbacteri immune a l’antibiòtic més potent

None

Es calcula que només a la Unió Europea la resistència antimicrobiana s’endú cada any 25.000 vides. A tot el món, 700.000 persones moren a causa de les infeccions resistents als fàrmacs. Es tracta no només d'un greu problema de salut sinó també econòmic i de sostenibilitat dels sistemes sanitaris. L’ECDC recorda que els hospitals gasten, de mitjana, entre 10.000 i 40.000 euros addicionals per cada pacient que tracten per una infecció bacteriana resistent. Si els propers anys no es desenvolupen nous antibiòtics que substitueixin els que estan perdent efectivitat —la temuda era postantibiòtics—, es calcula que l'any 2050 moriran 10 milions de persones a l'any al món. En aquest cas, Europa perdria entre el 1% i el 4,5% del seu producte interior brut.

“La resistència al bacteri Klebsiella pneumoniae suposa una preocupació creixent a Europa. Més d'una tercera part de les mostres examinades el 2015 són resistents almenys a una de les famílies d'antibiòtics que vigilem, i la resistència combinada en diverses famílies és habitual”, va assenyalar Andrea Ammon, directora en funcions de l’ECDC, durant la jornada del Dia Europeu de l'Ús Prudent dels Antibiòtics, celebrada aquest divendres a Brussel·les. Les diferències entre països criden l’atenció, segons destaca l'últim informe. En general, les resistències són més elevades als països del sud i de l'est d'Europa.

El coneixement que tenen els ciutadans europeus sobre l'ús correcte dels antibiòtics és encara molt baix, va destacar el comissari de Salut, Vytenis Andriukaitis, que va començar la seva presentació resumint un petit treball de camp realitzat pels seus col·laboradors al barri europeu de Brussel·les. Després de visitar diverses farmàcies de la zona, van comprovar que es venen 3,1 envasos d'antibiòtics per 1.000 habitants al dia, una xifra excessivament alta. “La gent no sap que els antibiòtics no curen si tens un virus i que no són efectius contra els refredats”, va dir com a exemple de la falta de conscienciació.

Desconeixement a Espanya

Un eurobaròmetre publicat el juny passat va mostrar un desconeixement generalitzat sobre la veritable utilitat dels antibiòtics, especialment a Espanya, on la meitat de la població creu que aquests fàrmacs maten els virus i el 45% creu que són efectius contra refredats i grips. Espanya també destaca en les últimes dades publicades per l’ECDC pel seu consum d'antibiòtics. És un dels països en què més ha crescut entre el 2011 i el 2015.

Espanya apareix en el número 20 d'un total de 30 països a la taula dels que consumeixen més antibiòtics per habitant, segons dades del 2015, però es tracta d'informació esbiaixada, ja que només inclou el consum amb recepta de la Seguretat Social. No compta, per tant, els antibiòtics receptats per metges o assegurances privades i els que, tot i que no està permès, se segueixen venent sense recepta. Els registres mostren enormes diferències entre els estats membres. A Grècia, per exemple, es consumeixen tres vegades més antibiòtics per persona que a Holanda.

El bacteri Klebsiella pneumoniae, que causa infeccions del tracte urinari i pneumònies, és un dels que més preocupa a Europa, va destacar també Dominique Monnet, cap del programa de resistència antimicrobiana de l’ECDC. Especialment perquè les resistències als antibiòtics anomenats carbapenèmics han crescut els últims quatre anys, des del 6,2% de mitjana al 8,1%. Aquest grup d'antibiòtics pertany als que es coneixen com “d'últim recurs”, per aquest motiu, preocupa tant el fet que en alguns països com Grècia les resistències superin ja el 50%. Monnet va destacar que, tot i que les dades encara són baixes, a Espanya i Portugal han augmentat.

“Tots els líders mundials han aprovat una declaració que recull la importància de prendre mesures contra aquest desafiament”, va recordar Danilo Lo Fo Wong, director del programa de control de resistències antimicrobianes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’Assemblea General de les Nacions Unides va signar el setembre passat una declaració per coordinar els estats membres. “És la quarta vegada que es pren una decisió a aquest nivell sobre una amenaça sanitària”, va destacar Wong. Després del VIH/sida, l'ebola i les malalties no transmissibles, com les cardiovasculars o el càncer, l’ONU ha acordat lluitar contra la resistència als antibiòtics.