_
_
_
_
_

Només el 27% dels interns del CIE de Barcelona acaben expulsats

La majoria dels estrangers que van ingressar el 2015 tenen antecedents policials

Jesús García Bueno
El CIE de la Zona Franca de Barcelona, en una imatge recent.
El CIE de la Zona Franca de Barcelona, en una imatge recent.Joan Sánchez

Només el 27% dels interns que, durant l'any passat, van ingressar al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca van acabar expulsats. Dels 738 estrangers en situació irregular que van passar pel centre, 205 van ser retornats als seus països, mentre que la majoria (482, un 65%) van quedar en llibertat. El fiscal d'Estrangeria de Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, atribueix les dades al fet que la majoria d'interns procedeixen de pasteres i del CETI de Melilla, arribats de països de l'Àfrica subsahariana. Aquests immigrants sovint no tenen documentació, per la qual cosa resulta difícil identificar-los.

En la seva memòria anual, Rodríguez Rey insisteix que el procés d'expulsió és "extremadament complex" i agrega altres dues causes que expliquen l'escàs nombre d'interns expulsats el 2015: el tancament temporal del CIE de la Zona Franca per unes obres de reforma, i el "devessall de peticions d'asil" produïda al llarg de l'any, 376. La majoria són de marroquins i algerians. Només 27 van ser admeses a tràmit.

El nombre d'interns que van ingressar al CIE de Barcelona va caure gairebé a la meitat en relació amb el 2014: de 1.333 a 738. La mitjana de permanència en el centre ha estat de 28,16 dies, la qual cosa està en sintonia amb les dades d'anys anteriors. La memòria anual assenyala que la majoria són marroquins i algerians i que també una majoria (el 63,5%) tenien antecedents policials. A més, 94 dels ingressos es van produir en aplicació de la llei del Codi Penal que preveu substituir la pena de presó per l'expulsió del país.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_