Les illes Formigues acullen el derelicte romà més ben conservat de Catalunya

Els arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) en col·laboració amb el submarí Ictineu3, han localitzat aquest octubre el derelicte romà imperial, segurament de la primera meitat del segle I d.C., més ben conservat a Catalunya. El vaixell, del qual de moment es desconeix l’eslora i la ruta que feia, s’ha localitzat a una profunditat d’entre 40 i 50 metres, a prop de les illes Formigues (entre Palafrugell i Palamós) i transportava garum (salsa de peix).

L’objectiu dels treballs d’aquesta campanya, amb la participació de l’Ictineu3, ha estat localitzar jaciments nous, no inventariats en la Carta arqueològica subaquàtica catalana, i relocalitzar i revisar jaciments ja coneguts, tant per valorar el seu estat de conservació com la possibilitat de realitzar campanyes d’excavació en un futur. Els arqueòlegs han pogut explorar una profunditat de fins a 70 metres, i localitzar aquest derelicte, situat a la profunditat més gran en la qual han treballat en la seva història.

El director del CASC, Gustau Vivar, ha explicat que tenien notícies d’aquest derelicte des de feia temps gràcies a un bus de Vic i a un pescador de Palamós, però que mai s’havia excavat precisament per la seva situació, a molta profunditat. Ha avançat, no obstant això, que començaran a treballar allà en la campanya que ve i que els ocuparà durant diversos anys. “Serà importantíssim per a la ciència entendre aquest vaixell i serà una excavació llarga. Gràcies a l’Ictineu3 podrem treballar bé perquè coneixem els voltants del derelicte i hi haurem de posar els fondeigs i totes les eines de treball”, ha assegurat. Una de les incògnites que intentaran resoldre serà per què es va enfonsar en una zona “que no tocava” segons Vivar, ja que no hi havia esculls.

En uns dos metres quadrats han localitzat 37 àmfores tipus Dressel 11 amb taps de suro i ceràmica en molt bon estat. Segons la que van destapar, transportava garum, que després de 2000 anys sota el mar ha quedat convertit en una espècie de pasta. A simple vista els arqueòlegs “intueixen, sense haver tocat res”, que hi ha més àmfores en almenys 15 metres. Desconeixen les mesures del vaixell, no obstant això, segons les característiques de les embarcacions de l’època, portaven grans carregaments d’entre 1.000 i 2.000 àmfores.

Segons Vivar, aquest tipus de vaixells acostumaven a procedir de la Bètica, actual Andalusia, i transportaven la mercaderia principalment cap a Roma, però també a Marsella o podria haver arribat a Narbona, des d’on es devia repartir pel litoral català. Fins que no s’estudiï el derelicte, es desconeix si anava o tornava i com era exactament el seu carregament. Sense confirmar amb l’excavació, creuen que es tracta del quart derelicte imperial en bon estat localitzat al Mediterrani que transportava garum, juntament amb un a Alacant i dos entre Còrsega i Sardenya.

Els arqueòlegs del CASC creuen que les àmfores segueixen estibades correctament dins del que era el celler del vaixell, tal com van ser col·locades, seguint l’estructura de fusta, però que aquesta no es podrà recuperar. “Ara no podem treure una àmfora perquè és tot un puzle, és un conjunt i per treure’n una n’hauríem de trencar 15 perquè estan enganxades, per això esperem a començar l’excavació”, ha afirmat el director del centre.

La campanya s’ha fet entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós. L’Ictineu3 ha permès navegar els 12 km de distància sota l’aigua visualitzant el fons marí i estar diverses hores (fins a 8,5) sobre el derelicte sense pujar a la superfície. En aquest trajecte han pogut localitzar nou derelictes, cinc a poca profunditat i quatre a més fondària. En aquest mes se n’han descobert cinc de nous, que fan ascendir el nombre de jaciments en el litoral català a 840.