Hillary Clinton empra l’artilleria electoral perquè els llatins li donin Florida

Aquest diumenge, dos dies abans de les eleccions, el president Barack Obama farà un míting per Hillary Clinton en una ciutat de Florida sense aparent transcendència. La ciutat es diu Kissimmee.

A Kissimmee (69.000 habitants) hi ha un llac amb garses. A Kissimmee hi ha senyals de “Perill cocodrils”. Conduint per les seves carreteres hi ha botigues de productes Disney on pots comprar a bon preu un unicorn de peluix de color arc de Sant Martí o un mussol amb els ulls farcits de purpurina daurada.

Però a Kissimmee, sobretot, hi ha porto-riquenys. Obama no busca unicorns.

Passa que els càlculs diuen que el vot a Florida podria decidir la presidència dels Estats Units, i que el factor crucial en l’orientació d’aquest vot podria ser l’augment de l’electorat porto-riqueny, de tendència demòcrata.

“Trump és molt racista per l’any que som. Som l’any 2016 i ell segueix amb això”, diu Yaritza Méndez darrere del taulell de menjar de Melao Bakery, un restaurant porto-riqueny de Kissimmee que exhibeix lemes humanistes com “Abraça el millor dels altres!” o tropicals i cristians com “Déu primer i la resta… que faci fila”.

Méndez té 29 anys i va arribar als Estats Units el 2015. Forma part de l’última onada de porto-riquenys a Florida. Els que escapen de la fallida fiscal de l’illa, uns 200.000 des del 2012, es calcula, assentant-se una gran part en el que es coneix com Florida Central, especialment a l’entorn d’Orlando, on hi ha el comtat d’Osceola, que inclou Kissimmee: el que avui busca Obama per a Clinton.

Almenys tres de cada quatre porto-riquenys voten demòcrata. Per això l’arribada de més porto-riquenys, amb dret a vot per ser ciutadans de l’estat lliure associat, pot ser clau en un estat de distribució de vot tan cenyida com Florida, on Gore va perdre amb Bush per 537 vots i Obama va guanyar Romney per 70.000.

Jimmy Torres, activista

“Nosaltres necessitem que els números diguin que la senyora Clinton va guanyar l’elecció gràcies al vot porto-riqueny per demostrar la nostra força i poder exigir després el que necessitem”, explica l’activista Jimmy Torres en un ensopit mall d’Orlando.

L’entrevista es talla quan un membre de seguretat del centre comercial s’acosta a demanar que apaguem la càmera. És un imberbe anglosaxó que no parla espanyol. Torres ho relaciona amb el fet que avisi el mànager del mall. El noi se’n va i en lloc de tornar amb el gerent apareix acompanyat per un agent hispà de la policia d’Orlando.

Amb respecte però sever, l’agent porto-riqueny Rivera li repeteix l’ordre a l’activista porto-riqueny Torres, passant de l’espanyol a l’anglès:

–O posen la càmera al carro o se n’han d’anar. It’s mall property (‘és propietat del centre comercial’).

Abandonem el centre comercial, però Torres es queda satisfet d’haver discutit.

–Aquí, viejito, you have to make your point (‘has de fer-te respectar’). Hem de treure’ns del damunt la mentalitat de minoria.

A Kissimmee són majoria: un 60%. Van començar a arribar als noranta per la necessitat de Disney de mà d’obra barata i ara arriben per la crisi de l’illa.

Però la comunitat porto-riquenya a Florida no està assentada com la de Nova York o la de Chicago. Està en maduració política. “Volem repetir l’experiència dels cubans a Miami”, diu Torres. A aquestes eleccions s’hi presenta per primera vegada per Florida un porto-riqueny a la Cambra de representants i als comtats de Florida Central hi abunden com mai els porto-riquenys que aspiren a càrrecs públics.

El dimecres en un centre de votació de Kissimmee, on també competeix un porto-riqueny per primera vegada a l’alcaldia, feien campanya per ser xèrif dos anglosaxons i un porto-riqueny, Marco López, un sergent lluitador que ha demandat l’oficina del xèrif per sentir-se discriminat al cos. A prop d’ell un detectiu porto-riqueny originari de Nova York –nuyoricans, els anomenen– demanava el vot per a un dels altres dos contendents i comentava que López no estava preparat: “No n’hi ha prou de ser porto-riqueny en un poble de porto-riquenys per merèixer ser el xèrif”. López després es va acostar i va dir del seu paisà: “Aquest nuyorican ha creat una campanya d’odi contra mi”.

La nit anterior, a uns quilòmetres, un grup de jubilats jugava al dòmino en un club de porto-riquenys. Gairebé tots havien exercit el vot per endavant i l’havien donat a Clinton. Menys Rafael Otero, un militar retirat de 54 anys que recorda les partides de dòmino que muntava amb els seus companys porto-riquenys a les nits de Falluha o de Bagdad a la guerra de l’Iraq. “Trump cuidarà millor els veterans”, diu Otero, votant republicà. “Hillary ja va ser al poder amb el seu marit Bill i mai van passar una reforma a favor dels immigrants”.

Les fitxes de dòmino corrien i entrexocaven sobre les taules com les dades electorals en el cervell dels estrategs de Trump i Clinton a mesura que corren les hores cap al dia del judici final. Però els porto-riquenys jugaven relaxats. Com Cecilia Ríos, que als seus 76 anys té en el dòmino la seva millor medicina.

“Gaudeixo i m’oblido de tot. Fins i tot del Donald Trump”.