Brussel·les insta Espanya a actualitzar el seu Pressupost amb un ajust de 5.500 milions

Más información

La carta de la Comissió Europea a Espanya

Brussel·les insta Espanya a aprovar un nou pressupost “tan aviat com sigui possible”. I exigeix garanties al nou Govern que inclourà retallades “del 0,5% del PIB”, és a dir, al voltant de 5.500 milions. La Comissió Europea ha enviat aquest dimarts una carta a Espanya –amb sis països més– a la vista que els Pressupostos del 2017 no satisfan, una vegada més, els compromisos adoptats. Brussel·les subratlla que l'objectiu de dèficit de l'any vinent “no està assegurat”, i va fins i tot més enllà: “Pot haver-hi riscos per a la correcció oportuna i duradora del dèficit excessiu d'aquí al 2018”. Per llavors farà falta una altra tisorada: 5.500 milions més.

Els socis de la UE van enviar els seus pressupostos a Brussel·les el 15 d'octubre, i la Comissió Europea ha despatxat set cartes als països amb el risc d'incomplir. Espanya, fidel a la tradició, es troba en aquest grup. Brussel·les és conscient que “un Govern en funcions no té poders pressupostaris complets”. Però el braç executiu de la UE insta Espanya a presentar un nou pressupost “tan aviat com sigui possible” –la Comissió vol màxima celeritat: abans de final d'any–, amb l'enèsima onada de retallades, aquesta vegada per import de mig punt del PIB. És a dir: els nous comptes públics del 2017 han d'incloure una tisorada de 5.500 milions, segons la carta signada pel vicepresident Valdis Dombrovskis i el comissari Pierre Moscovici. I encara que la missiva no ho citi explícitament, el 2018 seran imprescindibles 5.500 milions addicionals: Brussel·les vol 11.000 milions de retallades estructurals (sense tenir en compte l'efecte de la recuperació econòmica) els dos propers anys.

L'enèsim revés europeu era més que previsible a Madrid. L'Executiu en funcions va presentar uns comptes públics amb un dèficit del 3,6% del PIB, lluny de l'objectiu del 3,1%. Espanya era conscient que aquesta carta arribaria: es va limitar a prorrogar els Pressupostos d'aquest any davant la falta de Govern, i el ministre Luis de Guindos ja ha admès que el proper Executiu haurà d'aprovar la retallada que exigeix Brussel·les, tot i que no ha aclarit si reduirà despesa pública o, el més probable, aprovarà una pujada d'impostos que revertiria la rebaixa electoralista de Rajoy.

Es repeteix la història: també l'any passat Brussel·les va enviar una carta pels “seriosos riscos” d'incompliment, però llavors l'Executiu espanyol va reaccionar desafiant: “Espanya és el país que més creix i per descomptat que complirà”, va dir el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro. “Sempre acabem complint”, va reblar un Luis de Guindos que mesos més tard es va veure obligat a demanar disculpes. Guindos prometia llavors que el forat s'acabaria el 2016 “per sota del 3%”; ara el xifra en un 4,6%, i pot ser que es quedi curt. Els successius incompliments li haurien pogut costar una multa multimilionària a Espanya, un estigma del qual el Govern espanyol només es va lliurar amb ajuda de Berlín.

A més de l'avís a Espanya, Brussel·les ha fet mitja dotzena d'advertiments addicionals (Bèlgica, Itàlia, Xipre, Lituània, Portugal i la molt ortodoxa Finlàndia), però amb la boca petita. En públic, la cançó és la de sempre: les regles són les regles. Però a la pràctica Berlín va pressionar perquè ni Espanya ni Portugal fossin sancionades, i Brussel·les ha decidit ara mirar cap a una altra banda en els casos més flagrants. Itàlia ha aprovat un pressupost que incompleix clarament el dèficit; el Govern de Matteo Renzi, conscient que els temps estan canviant, no pensa tocar ni una coma es posi com es posi la Comissió, a dos passos d'un referèndum en el qual es juga el futur.

El lent gir cap a una política fiscal menys estricta es va iniciar el 2015, però en públic Europa es resisteix a canviar la seva narrativa, aquest les regles són les regles, tot i que ningú les compleixi. No hi ha res semblant a una expansió fiscal a l'eurozona, però avui tampoc es pot dir que hi hagi austeritat a la UE. Alemanya ha aprovat rebaixes fiscals. Brussel·les mira cap a una altra banda quan es tracta de França, i més ara amb el creixement de Le Pen. Ningú molestarà Itàlia. I Espanya emergeix d'anys de purga fiscal, però Rajoy va aixecar el peu del fre abans de les eleccions i les contínues desviacions no han tingut conseqüències. La carta de la Comissió, això sí, és un avís a navegants: si hi ha un país que ha d'anar amb compte, és Espanya, que després de tot tancarà aquest any amb l'atur i el dèficit més pronunciats d'Europa, només per darrere de la rescatadíssima Grècia.