Salut anul·la el diagnòstic psiquiàtric per tractar els transsexuals

El diagnòstic de disfòria de gènere ha deixat de ser condició sine qua non perquè una persona transsexual entri en el procés de reassignació de sexe a través de la sanitat pública. "La transsexualitat no és una malaltia", ha dit el conseller de Salut, Toni Comín, i no s’ha de tractar així. El Departament de Salut ha fet un gir a l'atenció sanitària que rebia el col·lectiu per "despatologitzar" l'abordatge a aquestes persones i ha eliminat el diagnòstic psiquiàtric de les condicions d'accés.

La porta d'entrada al sistema sanitari deixarà de ser un psiquiatre amb un diagnòstic de disfòria de gènere. Els metges de família i Transit, la unitat especialitzada de suport, vehicularan el procés d'assistència i acompanyaran en el procés de reassignació de sexe les persones que vulguin entrar en el circuit assistencial. Fins ara, perquè una persona transsexual comencés el tractament hormonal, l’havien de diagnosticar amb disfòria de gènere. Actualment al voltant de 437 persones es troben enmig del procés de reassignació de sexe a Catalunya.

"Volem despatologitzar la realitat transsexual i com s'aborda des del sistema de salut. I si ho volem fer hem d'anar cap a un model comunitari", ha explicat aquest dilluns el conseller. L'equip multidisciplinari de Transit (un metge de família, un ginecòleg, un treballador social, una infermera i un psicòleg) ja està preparat juntament amb el centre d'atenció primària de Manso, a Barcelona, per donar assistència psicosocial i sanitària als transsexuals que decideixin emprendre el procés de reassignació de sexe. Aquests professionals seran els encarregats, juntament amb els metges de família, d'iniciar i controlar el circuit de cada pacient.

"Volem que aquest nou model reculli una visió psicosocial i de no discriminació amb la identitat de gènere sentida, que tingui una forta vinculació comunitària i que sigui respectuós amb la integritat, la llibertat i l'autonomia dels pacients", ha explicat la doctora Pilar Magrinyà, directora general de Planificació en Salut. Salut també posarà en marxa campanyes de sensibilització i formació del col·lectiu sanitari per tractar els pacients i evitar l'estigmatització.

"Ha de ser una transició lliure i marcada per les persones", ha puntualitzat la doctora Cristina Nadal, directora d'Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut). El Departament revisarà tots els protocols sanitaris d'atenció al col·lectiu , però Nadal ha matisat que continuaran prevalent els criteris clínics per accedir a una cirurgia de reassignació de sexe, per exemple. Els requisits per entrar a la llista d'espera són: haver estat atès a la unitat un mínim de dos anys, ser major d'edat, haver passat dotze mesos de tractament hormonal i dotze més d'experiència de vida real.

Per combatre les dilatades llistes d'espera, sobretot en el tractament quirúrgic, Salut ha injectat al voltant de 274.000 euros el 2016. Les demores per al tractament hormonal assoleixen els tres mesos —que és el que triga a visitar l'endocrí— i per a una histerectomia s'acosta als sis mesos. Hi ha pacients que esperen des del 2010: hi ha 155 persones esperant una vaginoplàstia i 98 una mastectomia (alguns des del 2011). El pla de salut també preveu un protocol especial per a l'atenció a menors transsexuals.

Adéu a la unitat especialitzada del Clínic

Salut també desmantellarà la controvertida unitat assistencial que hi havia a l'Hospital Clínic de Barcelona per atendre des del tractament hormonal fins a la intervenció quirúrgica. La cirurgia de reassignació de sexe, que modifica els genitals de naixement d'una persona perquè siguin com els del gènere amb el qual aquesta s'identifica, es va fer a una unitat específica de referència a tot el territori —la Unitat d'Identitat de Gènere (UIG) de l'Hospital Clínic de Barcelona—. Aquesta UIG ha estat molt criticada per les entitats socials pel tracte que rebien els pacients.

"Als efectes d'experiència, aquesta unitat no formarà part del procés perquè no és congruent amb el model que tenim", ha indicat Nadal. Comín, per la seva part, ha apuntat que la redefinició d'aquest servei és una decisió que "no està tancada" i correspon al CatSalut i al Clínic.