Rajoy diu que governar en minoria serà una “gran oportunitat” per resoldre els reptes d’Espanya

El president en funcions, Mariano Rajoy, vol fer de la necessitat virtut i ha assegurat aquest divendres que el fet que el Govern que previsiblement encapçalarà a partir de la setmana vinent no disposi de majoria al Congrés és una situació que, “tot i difícil, es pot convertir en una gran oportunitat per deixar resolts alguns dels grans reptes que Espanya ha d’afrontar en el futur”. Tot i que no els ha detallat, sí que ha esmentat la sostenibilitat del sistema de pensions, el nou finançament autonòmic i el repte separatista de Catalunya.

Rajoy s’ha presentat a la roda de premsa posterior al Consell Europeu amb una actitud de màxima cautela i mà estesa. “Intentaré governar. Sóc plenament conscient dels suports que tinc, però no és la primera vegada que un Govern està en minoria”, ha dit. La fórmula per aconseguir l’estabilitat serà “incidir en els punts en què hi ha més possibilitats d’acord i deixar de banda aquells en què el desacord és més difícil de superar”. Òbviament, ha afegit, algunes propostes del programa electoral amb què es va presentar a les eleccions “no podran tirar endavant”. “Tots hem de cedir en els nostres plantejaments de màxims”, ha insistit.

El líder del PP no ha avançat si el discurs d’investidura oferirà alguna novetat respecte del que va pronunciar en l’intent frustrat del 2 de setembre passat, quan va tenir 170 vots a favor i 180 en contra, però ha donat a entendre que haurà de ser així. “Si pretenc tenir més suports, lògicament hauré d’adequar el meu discurs a la nova situació”, ha admès.

S’ha mostrat escrupolosament respectuós amb el decisiu comitè federal del PSOE de diumenge vinent, el resultat del qual ha assegurat que respectarà, “sigui quin sigui”, i ni tan sols ha volgut pronunciar-se sobre si prefereix una abstenció en bloc del grup socialista o l’abstenció d’11 diputats, suficient per garantir-li la investidura. Això sí, tot i que no ha relacionat la investidura amb l’aprovació dels pressupostos, sí que ha advertit que la responsabilitat de garantir l’estabilitat si surt elegit no serà exclusivament seva.

Davant els qui al·leguen, des de les files del PSOE, que no és possible basar la seva candidatura en vista de la trama de corrupció que està aflorant en el judici del cas Gürtel, ha subratllat que “s’estan jutjant esdeveniments que van passar fa molts anys” i que “no hi ha cap militant del PP” al banc dels acusats. És a dir, cap que ho continuï sent avui. És el mateix argument que fa servir per desvincular-se de l’exalcaldessa del PP a València i actual senadora del Grup Mixt, Rita Barberá, imputada pel Tribunal Suprem.

La cautela davant del resultat del comitè federal del PSOE ha portat Rajoy a no donar per descomptat que acceptarà l’encàrrec de formar Govern, i ha apel·lat al fet que cal esperar que li ho proposi el Rei. De la mateixa manera, ha eludit parlar de la composició del seu futur gabinet, un assumpte a què assegura no haver dedicat encara ni un minut, i del qual ha advertit, més enllà d’especulacions: “No diré res a ningú abans de parlar amb Sa Majestat el Rei”.

Rajoy s’ha acomiadat dels seus homòlegs europeus com sempre, sense donar-los cap indicació sobre si continuarà com a president, més enllà del calendari institucional, o almenys això ha assegurat, sortint al pas de les especulacions desencadenades pels comentaris que va fer davant de les càmeres amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

El president ha marxat satisfet del Consell Europeu, presumint que la política d’acords bilaterals posada en marxa per la Comissió amb cinc països africans (Senegal, Mali, Níger, Nigèria i Etiòpia) —és a dir, cooperació a canvi de control de la immigració— és la que sempre ha propugnat Espanya. Més preocupant ha estat que hagi donat per descomptada la suspensió dels fons estructurals per a Espanya, uns 1.325 milions d’euros, per desviar-se de l’objectiu de dèficit. Després de reconèixer que no s’ha arribat a cap pacte sobre aquest tema, Rajoy hi ha restat importància, al·legant que aquesta mesura no faria efecte fins al 2020 i que el problema es resoldrà si Espanya compleix els objectius de dèficit per a aquest any i el que ve; 4,6% i 3,1% del PIB.