Una llibreria ‘vertical’

Novetats en tenen, com a qualsevol llibreria, però no les acolliran totes i si escau, a més, cal buscar-les per qui les ha publicat, perquè la botiga està ordenada per segells editorials, no per gèneres o autors com és l'habitual. Tampoc estan a les taules centrals perquè aquestes, mòbils, estan destinades a seleccions temàtiques que canviaran amb freqüència. Però això sí, qui entri sortirà amb un llibre segur i que li agradarà perquè la prescripció als clients serà total: poden fins i tot demanar cita prèvia i, quan hi vagin, tindran ja una preselecció de títols escollits segons els seus gustos. Així de diferent és la flamant llibreria Malpaso, vinculada al grup editorial homònim, inaugurada ahir i fàcil de veure al carrer Diputació 331 de Barcelona: a través del seu gran aparador s'observa que les seves prestatgeries grimpen cap al sostre. Explicació: com que la botiga és petita (140 metres quadrats, amb només 100 d'útils per a exposició i venda), els prestatges més alts compleixen la funció de magatzem. Una llibreria vertical enfront de la clàssica horitzontal. Diferent, sens dubte.

“Tindrem l'últim Ruiz Zafón com tenim ja l'últim Falcones, però la nostra aposta és un doble respecte al treball de col·lecció d'un editor i d'un lector que és fidel a uns autors i segells; perquè costa, sí, però els catàlegs de les editorials espanyoles tenen certa coherència si la cerques”, sosté Bernat Colomer, el llibreter de Malpaso, barceloní de 30 anys, adobat a les llibreries de l'FNAC, Casa del Llibre i la reinventada Gigamesh. Aquesta voluntat de recuperar fons editorial li permet parlar d'una llibreria de rescat” i “fugir de la dictadura de la novetat; es tracta de tenir més a Ed Bunker que a James Ellroy, o a Etgar Keret que a Quim Monzó”, exemplifica. Les xifres ho rematen: la filosofia és que els títols més rabiosos siguin amb prou feines el 15% de l'oferta.

L'aposta comporta dues condicions. La primera, una selecció espartana per part de la llibreria del que entra o no. Avui hi ha uns 8.000 volums, que responen a només una mica més de 3.000 títols. Molt pocs comparats amb els 80.181 publicats a Espanya el 2015. Els segells editorials no aconsegueixen els seixanta. La selecció no la faran només els dos llibreters sinó que comptaran amb col·laboradors externs, alguns dels quals potser formaran part dels prescriptors que, una vegada cada mes i mig o dos, proposaran i muntaran les mutants taules temàtiques. L'altra condició està en el client: a la llibreria Malpaso (a tocar de la mateixa editorial i del restaurant que tenen) esperen a “aquest lector que llegeix per sobre de les seves possibilitats, que adquireix 30 llibres però que en realitat en llegeix una quinzena a l'any; aquests són els que aguanten les llibreries a Espanya”. Per què venir a la seva llibreria i en deixarà altres històriques de la ciutat o les florides en els últims anys amb marcada personalitat cultural? “Pel tipus d'ordre, el canvi constant de l'oferta i aquesta prescripció: farem fitxes dels clients i els construirem propostes a mesura; avui les noves tecnologies permeten aquesta atenció directa i especialitzada”.

La filosofia de la llibreria té la seva traducció estètica: en les altes parets blanques, escalen per les prestatgeries les editorials i les seves col·leccions per ordre alfabètic, on “Malpaso està ben representada, però ni domina ni abusarà”, matisa Colomer, que no creu massa que una editorial creï la seva pròpia llibreria només per potenciar el seu segell. La veritat és que el segell Malpaso deixa més petjada en les línies generals de la botiga, que treballa sobretot el vessant literari, l'assaig amb compromís social i el món de la música. Al centre van les taules temàtiques; ara mateix amb cinc textos molt suggeridors: llibres sobre la Barcelona pre-Cobi (des de Vázquez Montalbán a Casavella o el catàleg de l'exposició del fotògraf Miserachs), una de poesia, una altra sobre feminisme, una quarta amb “addiccions diverses: des del món de la droga al de la música” i una cinquena, anomenada “la dels vuitmils, amb novel·les, per extensió i temàtica, indispensables: del 2666 de Bolaño a Guerra i pau, de Tolstoi, passant per La casa de fulles, de Danielewski, o Jota Erre de Gaddis”.

En la ruptura contínua, la llibreria Malpaso reserva, com a única concessió a la papereria, un espai de venda física per a una firma de llibretes i agendes artesanals que fins ara només es venia a Internet i, a l'altell, un altre dedicat a propostes editorials (ara, l'ocupa una selecció de llibres d'art de Phaidon), àmbits que potser llogaran més endavant. Un petit àmbit d'exposicions i una mitjana d'un parell d'activitats a la setmana completen una oferta que vol convertir la botiga en “una llibreria de destinació, que el lector inquiet necessiti visitar almenys una vegada al mes”. Ajudarà aquesta sensació de canvi continu, que no parin de passar coses. “No fem res diferent d'altres sectors comercials, per exemple, Sephora, que classifica els seus perfums per marques, o les canviants taules de novetats fashion de Zara”, comenta Colomer, que va treballar en un hipermercat. “Tot és fruit de l'atomització del sector del llibre: les absorcions dels grans grups han deixat un buit a les noves editorials independents, com la crisi i els models de grans llibreries han deixat espai a aquesta eclosió de les independents; veurem quant temps és tot això sostenible”, apunta Colomer mentre personalitza una de les borses de compra amb una de les 12 imatges que, amb segells, poden estampar-se els clients. Ells tenen dos anys per fer-ho viable.