El porno ja no és el que era

A les 15.45 un home tetraplègic en una cadira de rodes motoritzada baixa d'un taxi adaptat i surt disparat cap a la cua que des de fa estona s'ha format davant del Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron. Falten 15 minuts perquè s'inauguri el Saló Eròtic de Barcelona, però és difícil distingir els que visiten aquesta gran convenció de l'onanisme per plaer o els que són fotògrafs de premsa: tots van armats amb càmeres i teleobjectius, pals selfie i tot tipus de ginys audiovisuals. El Juan, un enginyer informàtic assidu a l'esdeveniment, resol el misteri. “Aquí gravo jo material per a tot l'any, no vegis el que hi ha aquí dins”.

Les actrius desfilen sense maquillatge per l’entrada, saluden els guàrdies de seguretat, es pregunten per la família i comparteixen relats sobre greus problemes de salut

A aquesta hora el que hi ha és una fira amb les costures encara al descobert. Les actrius desfilen sense maquillatge per l'entrada, saluden els guàrdies de seguretat, es pregunten per la família i comparteixen relats sobre greus problemes de salut que afortunadament van deixar enrere. Parlen de fills, família, gossos. Tots es fan petons afectuosament als llavis. Alguns estan nerviosos perquè debuten amb estand. Se la juguen, s'han gastat uns diners en aquesta oportunitat. Com el Ratpenat i la seva nòvia, la Nora, de Barcelona, dues estrelles del porno amateur convertides en celebritats locals. Ell porta una cresta i pírcings. Ella vesteix estil dark. Es van conèixer en una rave quan ella encara tenia 16 anys, es van enamorar i van començar a rodar porno casolà quan la noia va fer els 18. Com aquest festival, han sabut adaptar-se a la ruptura que va provocar Internet en la indústria i tenen la seva pròpia productora, on la tònica és el freak show: Zorrilandia Films. “El porno és avui com un piano en què has de tocar moltes tecles per viure”, creu el Ratpenat.

Al costat seu hi ha un paio en pilotes estirat a terra amb un collar de gos, una cadena i un notable sobrepès. Però això és el que menys importa. Al costat té un abeurador caní amb un líquid groc que de moment no ha llepat, però que mira de reüll amb cert aire malenconiós. Al món el coneixen com Iván, l'home gos, com no podia ser d'una altra manera, i espera que algú el tregui a passejar una estona. De moment només li fan fotos.

De fons comença a sonar una mena de reggaeton en el qual una dona proclama de forma eloqüent: “Hey, cary, yo no soy tu nena, pero quiero que me metas un tema”. I això és el que ja passa en un dels escenaris principals, on un voluntari del públic anomenat Juan —l'speaker no deixa de repetir el seu nom— ja es troba en calçotets amb una de les veteranes actrius que parlava dels seus problemes de salut amb un dels guàrdies al principi de la tarda. Cada vegada que ella obre les cames, es disparen els dos-cents mil flaixos.

Avui és el dia fluix, però l'organització espera que passin per aquí durant tot el cap de setmana unes 25.000 persones. La fira no para de créixer, sobretot després de les excel·lents campanyes virals rodades en els últims anys. L'última, amb l'estrella espanyola Amarna Miller denunciant la hipocresia de la societat espanyola. El problema va sorgir quan es va saber que Apricots, una cadena de prostíbuls que patrocina l'esdeveniment, va llançar una campanya per buscar voluntaris que treballessin gratis a canvi d'una entrada. Juli Simón, el propietari del saló des del 1999, assegura que és l'últim any que col·laboraran amb ells i que van començar a fer-ho perquè, suposadament, eren un prostíbul modern on les dones portaven la veu cantant en el negoci. Va resultar que no. I l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, no ha trigat a retreure-li a Ada Colau que permeti que un esdeveniment així es faci en un recinte públic.

En qualsevol cas, Simón explica com a partir del 2009 el saló va haver de reconvertir-se i adaptar-se als nous temps que van propiciar Internet i l'obertura social amb la inclusió del porno gai. “La indústria va desaparèixer. No hi havia pel·lícules, només escenes. Vam canviar el nom i vam anar més enllà del cinema porno”, assenyala abans de sortir corrents a buscar un youtuber que vol entrevistar-lo. Ho van convertir en una convenció sexual, on fins i tot es poden rebre massatges eròtics per 50 euros en una garita amb una agressiva aroma de patxuli, sexe complet per 200 euros (segons oferia una dona amb veu greu) o una sessió de fetitxisme de peus per 2 euros en un dels laterals del pavelló.

Just per aquí passa en aquest instant el Fra, amb un recollidor, una escombra i una orellera. És un dels encarregats de la neteja i està comprensiblement inquiet per com puguin quedar els lavabos. “Hi van a fer de tot”, augura. Justament per això, confessa, la seva dona estava també preocupada que la seva jornada laboral fos en aquest lloc. “Ja li he dit que no passava res per alegrar-me la vista una estona”. Una definició sense matisos que descriu perfectament l'estat d'ànim general aquí.