Santos anuncia que l’alto el foc bilateral s’allarga fins al 31 d’octubre

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va anunciar dimarts que l'alto el foc definitiu acordat amb les FARC s'allargarà només fins al 31 d'octubre del 2016. El mandatari va fer una crida perquè s'aconsegueixi trobar una sortida a la “zona grisa” en què, va qualificar, es troba el país després de la victòria del no en el plebiscit de diumenge. La guerrilla no va trigar a reaccionar. El líder de les FARC, Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, va qüestionar a través del seu compte de Twitter el missatge de Santos: “I llavors, continuarà la guerra?”.

Després del missatge de Timochenko va enviar-ne un, en un to més preocupant, Pastor Alape, membre del secretariat de les FARC, la direcció de la guerrilla: "Totes les nostres unitats han de començar a moure's a posicions segures per evitar provocacions", va tuitejar. Altres líders guerrillers van llançar missatges en què instaven a manifestar-se avui en les concentracions que s'han convocat a diverses zones del país per defensar els acords de pau. Els negociadors de les FARC s'havien reunit aquell mateix matí a l'Havana amb el cap negociador del Govern, Humberto de la Calle i l'Alt Comissionat per la Pau, Sergio Jaramillo, sense que transcendís si havien parlat de la possibilitat de l'anunci de Santos hores després.

El missatge de Santos arriba dos dies després de garantir que es mantindria l'alto el foc després de la derrota del sí en el plebiscit. Tant des del Ministeri de Defensa com des de Presidència van intentar matisar la sorpresa de l'anunci i rebaixar la tensió que ha generat. La decisió del president amaga un formalisme: evitar tenir en marxa un alto el foc que depenia d'un acord que ha estat rebutjat pels colombians i que el president no pot executar, com va establir la Cort Constitucional.

Més enllà del formalisme, ningú dubta que es tracta d'un mecanisme de pressió de cara a les reunions d'aquest dimecres amb l'expresident Álvaro Uribe, màxim promotor del no als acords i amb altres líders contraris als pactes, com el també exmandatari Andrés Pastrana. Santos va fer l'anunci després de reunir-se amb empresaris i representants de les diferents esglésies, que li van traslladar les seves inquietuds després de la victòria del no. “Tant de bo podem tenir propostes com més aviat millor. El temps és molt important. No podem allargar aquest procés i diàleg molt de temps, ens trobem en una zona grisa. Uns llimbs perillosos i arriscats”.

El futur del procés de pau de Colòmbia s'ha convertit en una partida d'escacs de final incert. El Govern i les FARC gairebé van aconseguir posar fi a la guerra que durant 52 anys ha colpejat el país, amb més de vuit milions de víctimes. En l'últim moviment, tot ha saltat pels aires. La figura del defensor del no, l'expresident Álvaro Uribe, s'ha convertit ara en la reina d'una partida sobre la qual plana un enrocament monumental. Ni Uribe ni les FARC sembla que estiguin disposats a cedir en els seus plantejaments ni aclareixen quins serien els espais de cessió necessaris per avançar, la qual cosa ha forçat el pas endavant de Santos, tocat políticament després dels resultats de diumenge.

Uribe, màxim opositor a les negociacions des de fa quatre anys, juga ara un paper decisiu. Malgrat que ha moderat el to del seu discurs –ja no hi ha referències al lliurament del país al castrochavisme– i insisteix en la necessitat d'evitar tornar a la guerra, no acaba d'aclarir quines són les seves propostes perquè això no passi.

L'única cosa clara, tenint en compte les declaracions dels últims dies, és que els seus plantejaments xoquen frontalment amb els de les FARC. La guerrilla manté que el plebiscit ha evidenciat que a Colòmbia hi ha un problema polític, una profunda divisió de la societat, per la qual cosa per ells no cal retocar el text signat entre el president Santos i Timochenko. Els màxims dirigents de la guerrilla, a través de les xarxes socials, han insistit que el text té l'estatus d'acord especial i que va ser dipositat davant del Consell Federal Suís a Berna, la qual cosa li dóna un “innegable i irrevocable efecte jurídic”. En altres paraules, la guerrilla suggereix que es passi per alt el resultat del plebiscit.

El missatge d'Uribe i dels partidaris del no xoca frontalment amb aquesta posició. ”Aquest no només és un problema polític. Aquí hi ha un problema jurídic molt profund”, va assegurar l'avui senador durant la seva intervenció a la Cambra dilluns i ho va repetir l'endemà en les diverses entrevistes que va concedir a mitjans colombians. “Nosaltres no hauríem lliurat aquesta batalla per un tema mínim, nosaltres vam encarar aquesta batalla per conviccions profundes”, va insistir Uribe.

L'exmandatari ha donat a entendre que la seva intenció no és iniciar una nova negociació de l'acord de pau –ni participar en les converses amb les FARC directament–, sinó introduir algunes modificacions, sense especificar quines. Mentrestant, insisteix a plantejar-se la predisposició del Govern a acceptar les seves objeccions. “Hi haurà disposició d'escoltar i introduir modificacions? Humberto de la Calle i altres ens van escoltar molt en el passat, i volem que tinguin en compte els nostres arguments i introdueixin canvis”, va dir al Senat.

Durant la seva intervenció a la Cambra Uribe va plantejar com a nova la possibilitat que s'atorgui una amnistia als guerrillers rasos de les FARC i va insistir en la necessitat que se'ls garanteixi una “protecció efectiva”. “Sí que crec que és urgent donar-los aquesta protecció en honor que no hi hagi violència”, va assegurar. Tots dos plantejaments ja estan inclosos en les 297 pàgines de l'acord signat entre el Govern i les FARC.

Uribe sí que va posar l'accent que una de les seves preocupacions és la seguretat jurídica dels integrants de les Forces Armades i va demanar que “s'estudiï la possibilitat que es tramiti al Congrés l'alleujament judicial, sense impunitat, als integrants de les Forces Armades”. L'expresident no va aclarir a què es refereix amb això, tot i que durant tota la negociació amb les FARC ha criticat que s'hagi equiparat els militars amb la guerrilla.