El renaixement de la Casa de la Premsa

El 19 de maig del 1929 es va inaugurar la Casa de la Premsa en l’actual número 5 de l’avinguda Rius i Taulet de Barcelona. Un edifici modernista obra de l’arquitecte Pere Domènech Roura (fill de Lluís Domènech i Montaner). Des d’allà, els periodistes de mig món van cobrir els actes de l’Exposició Internacional del 1929. No disposaven de Wi-Fi, però l’immoble estava dotat de les novetats més luxoses de l’època. Hi havia estafeta de correus, telègrafs, laboratoris fotogràfics, despatxos, sales de conversa i lectura, deu cabines per a conferències telefòniques… Tota una ostentació de l’època que amb els anys s’ha convertit en una ruïna on només habiten coloms moribunds i s’acumulen mobles obsolets.

El moviment veïnal i el teixit associatiu del barri de Poble-Sec reivindiquen el que durant molts anys es va anomenar el Palau de la Premsa. Volen reconvertir l’espai ruïnós en un centre cívic on tinguin cabuda diverses entitats i en el qual la història de la premsa catalana gaudeixi d’un espai.

L’Ajuntament d’Ada Colau està per la feina. No hi ha data però la Casa de la Premsa deixarà de ser un equipament mort i es retornarà al barri. Una portaveu del consistori assegura que està previst obrir un procés participatiu per definir els usos de l’edifici. L’Ajuntament té clar que l’equipament serà “per al barri i per als veïns”. De moment, es destinaran a la reforma de l’edifici prop de 4,6 milions d’euros.

Domènech Roura va dissenyar l’immoble amb un semisoterrani que no ocupa tota la superfície de la parcel·la, amb planta baixa i dos pisos més. Segons un estudi historicoarquitectònic realitzat per la societat Barchinona, l’edifici està carregat d’“elements neomudèjars, neogòtics i neoromànics amb reminiscències modernistes (com és l’ús del maó vist combinat amb elements ceràmics)”. També té peces clàssiques i “alguna apunt déco”. En tot l’edifici hi ha una presència de l’heràldica de tota la ciutat. S’aprecien escuts de Barcelona no només en la façana sinó també en les parts més monumentals de l’interior i en les vidrieres.

Després de l’Exposició Internacional, l’edifici va servir d’oficines de la comissió municipal del Parc i Palaus de Montjuïc. El 1934 l’edifici va passar a ser la seu de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des de llavors, els agents l’han anat utilitzant juntament amb altres funcionaris municipals. A finals dels vuitanta va quedar en desús. Es van realitzar diverses exposicions en el seu interior. El 2003 va acollir l’exposició “La vaixella imaginària” on es van poder contemplar 200 plats realitzats per diferents personalitats com Mariscal, Ferran Adrià, Pasqual Maragall… Es va voler reconvertir l’espai en la Food Culture Museum però el projecte va naufragar per falta de finançament.

El setembre del 2012 es van habilitar tres sales de l’edifici per ampliar provisionalment l’escola Jacint Verdaguer. Va ser llavors quan diversos veïns van accedir a l’immoble i van creure que podria ser la seu de diverses entitats del barri. Després es va valorar la idea de fer-hi un museu del teatre. Una altra iniciativa que va quedar en un calaix.

Ahir, en obrir la porta de la Casa de la Premsa ressonava a buit i oblit. La catifa de l’entrada oculta un mosaic on s’observa un globus aerostàtic. És la benvinguda a l’any 1929. Aviat s’esvaeix el miratge. A la planta baixa diverses estances s’han parcel·lat amb pladur. S’acumulen mobles metàl·lics d’oficina, pols i brutícia. La llum deixa veure el que un dia va ser l’estança. Una ruïnosa escala amb columnes i restes de decoració i un silenci trencat pels coloms moribunds s’ensenyoreixen d’un espai on el temps va quedar aturat sota un escut que porta inscrit l’any 1929.

Jordi Goñi de la comissió per a la recuperació del Palau de la Premsa assegura que “l’edifici ha de cobrir les necessitats associatives que té Poble-Sec”. Han recopilat més d’un miler de signatures individuals i el suport de més de 70 entitats. “Volem que sigui un espai per als veïns, multifuncional i que hi hagi un lloc per a la gent gran, un espai expositiu, un altre de creació, un espai de memòria històrica de l’exposició del 1929 i un lloc per potenciar l’economia cooperativa”, afirma Goñi. “Fem una reivindicació pacífica, ordenada, divertida, alegre que no busca l’enfrontament sinó que demanem a l’Ajuntament i pretenem recollir sinergies amb tothom”, assegura. Fa uns mesos que el Sindicat de Periodistes i la Fundació Periodisme Plural s’han unit a la comissió. El periodista Gil Toll assegura que “és una iniciativa excel·lent perquè en el futur centre cívic hi hagi espais on es cuidi la memòria del periodisme i s’acullin actes relacionats amb la professió”.

La porta de la Casa de la Premsa tanca de cop. Dins es queda la ruïna. Les il·lusions dels veïns són més fortes que mai. La Casa de la Premsa no tornarà a viure l’esplendor del 1929, però complirà una funció social al Poble-Sec.