Els registradors alerten Junqueras que perdrà fins a 400 milions

El cos de registradors de Catalunya ha advertit que els plans de la Generalitat per muntar la Hisenda pròpia els poden sortir cars. En concret, 400 milions d’euros anuals en cas de trencar el conveni pel qual aquests funcionaris de l’Estat liquiden els impostos de successions i donacions i transmissions patrimonials des de fa més de 30 anys. La Secretaria d’Hisenda els ha convocat aquest dimarts amb un ordre del dia en el qual consta la denúncia del conveni, que venç d’aquí un any. La Generalitat afirma que la seva voluntat és assumir el personal que ara liquida aquests tributs.

La Generalitat vol accelerar els plans perquè l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) hagi assumit el proper mes de juliol totes les competències que li permet l’actual marc legal i que no realitza, com la liquidació directa d’impostos propis i cedits, recaptacions executives –per exemple, cobraments de multes– o embargaments.

Avui dos terços de la recaptació de successions i donacions i transmissions patrimonials i actes jurídics documentats els realitzen els registradors, que són funcionaris de l’Estat, en 55 oficines repartides per tot Catalunya amb 386 llocs de treball, entre registradors, arquitectes i administratius. No obstant això, la Generalitat vol trencar aquest conveni, assumir aquestes funcions i contractar al gruix d’aquesta plantilla.

Els registradors creuen que la decisió és errònia perquè consideren, primer, que l’estratègia de la Generalitat deixarà sense cobertura la major part de la Catalunya interior. “L’anomenat desplegament de l’ATC és en realitat un replegament”, va lamentar el degà del Col·legi de Registradors de Catalunya, Luis Suárez. De fet, alguns ajuntaments com el d’Igualada (Anoia) ja han protestat perquè es quedaran sense oficina liquidadora si segueix endavant amb el pla de la Generalitat.

El segon motiu és econòmic. La Generalitat deixarà d’abonar els 25 milions d’euros anuals que contempla el conveni. Però els registradors adverteixen que la pèrdua econòmica serà més gran. El Col·legi ha preparat un document sobre les conseqüències econòmiques en el qual adverteix que la rescissió del conveni suposarà un minvament de 100 milions d’euros dels ingressos tributaris. A aquesta xifra arriba després de constatar que les seves oficines revisen molts més expedients (un 1.000% més), recapten més (un 100% més) i s’enfronten a menys litigis (un terç que les oficines de l’ATC).

Però a més, els registradors adverteixen d’un problema de temps. “En un any és impossible fer tot aquest traspàs”, va sostenir Suárez. I això, al seu judici, tindrà un altre impacte sobreeconòmic. La Generalitat, segons estimen els registradors, perdrà 300 milions d’euros més per ineficiències. Això es deu sobretot al fet que ara els registradors manegen més de 200.000 expedients que consideren que l’ATC no podrà assumir immediatament per la reducció d’oficines liquidadores (de 59 a 19), per la falta d’arquitectes i perquè necessitaran personal que torni a examinar-los des del començament. “Les possibilitats de col·lapse en els primers dos o tres anys és gran, la qual cosa suposa que es perdran uns 300 milions d’euros anuals”, va afegir Suárez.

“Taula de diàleg”

Fonts del Departament d’Economia i Hisenda van assegurar que la intenció és establir una “taula de diàleg” per vehicular la transició d’un model a l’altre. Aquestes fonts van explicar que la Generalitat té marge per denunciar el conveni –ho ha de fer nou mesos abans que venci–, per la qual cosa abans vol asseure’s amb el cos de registradors. El Departament no va voler valorar els càlculs que van donar els funcionaris de l’Estat i van insistir que la seva intenció és assumir 277 empleats.

No obstant això, aquest apartat també fa dubtar els registradors, ja que aquesta incorporació haurà de fer-se mitjançant un concurs públic per a personal interí al qual podran presentar-se altres professionals. Els registradors recorden, a més, que Madrid també va adoptar aquesta decisió i que després va haver de fer marxa enrere, i que el País Basc, amb concert econòmic, es val dels seus serveis per realitzar les liquidacions.