Mas dissenya una agència tributària sense contingut per acontentar ERC

La creació d'una agència tributària que pugui assumir la gestió de tots els tributs que es produeixen a Catalunya en cas d'una victòria de les forces independentistes el 27-S va ser una de les exigències d'ERC per donar suport als Pressupostos. CiU va acceptar incrementar la despesa per a aquest organisme de 33 a 54 milions d'euros en un any per dotar-la de més personal, millorar els sistemes informàtics i adoptar funcions noves. Però la que està cridada a ser l'estructura d'Estat clau camina amb peus de fang. Els experts consultats asseguren que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) difícilment podria començar a caminar a curt termini i condicionen la seva viabilitat a la negociació amb Hisenda per poder fer-se càrrec de més impostos. De moment, l'ATC les està passant magres per captar personal de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (Aeat), que obstaculitza la sortida dels seus professionals.

El Govern convocarà aquest any 168 places d'inspectors, tècnics i personal especialitzat. L'any passat l'ATC va obrir a l'abril un concurs per als 24 primers membres del que ha de ser el cos tècnic de gestors tributaris de Catalunya, amb què aspirava a robar professionals a l'Aeat. Un dels atractius era l'oferta d'una categoria i un sou més elevats que el que cobraven a la hisenda estatal. Al final del procés, l'Aeatva rebre 18 sol·licituds de tècnics per anar a l'ATC en comissió de serveis —que garanteix conservar el lloc de treball—, però el departament de recursos humans les va tombar. “És una decisió tècnica. L'Aeat està asota mínims i no es pot permetre prescindir de personal”, justifica Ransés Pérez, president de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda.

Segons fonts properes al procés, finalment sis dels seleccionats han sol·licitat una excedència per incorporar-se al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), i no a l'ATC, cosa que els permet esquivar l'autorització prèvia preceptiva d'Hisenda. La Generalitat afirma que aquests efectius aniran al CTTI perquè requereixen experts en processos tributaris aplicats a la informàtica. Paral·lelament, el Parlament tramita d'urgència el projecte de llei d'ordenació dels cossos tributaris d'adscripció exclusiva a l'ATC, que en la seva disposició addicional segona preveu un mecanisme per incorporar funcionaris de l'Aeat, tant si es transfereixen competències i treballadors o no. Això donaria cobertura als qui deixen l'agència estatal. Fonts de CCOO lamenten que la llei creï un cos tècnic gairebé calcat de l'Administració estatal, sense haver examinat models professionals d'altres països.

Atesos els resultats dels processos oberts fins ara, aquestes fonts dubten que s'arribin a incorporar 168 treballadors aquest any. Si es compleix aquest objectiu, la plantilla de l'ATC s'aproparia als 500 treballadors, en contraposició dels 4.000 efectius de l'Aeat a Catalunya o els entre 7.000 o 8.000 que el Consell Assessor per a la Transició Nacional estima que necessita la futura Hisenda pròpia. Des de dins de l'agència també es considera que l'organisme ha de millorar el sistema informàtic, anomenat Gaudí. La Generalitat té en marxa el concurs per renovar-lo i preparar-lo per quan assumeixi tots els impostos.

Les associacions de tècnics i inspectors aplaudeixen que hi hagi més recursos per lluitar contra el frau i, ara, per fer la recaptació executiva, però creuen que anar més enllà ha d'estar justificat per un acord amb l'Estat per assumir noves competències. Ara la Generalitat només gestiona el 5% dels tributs que es produeixen a Catalunya. “L'augment de plantilla ha d'anar compassat amb la negociació política. Tenir l'estructura preparada pot estar bé, però no si passa el temps i segueix inactiva”, explica Miguel Ángel Mayo, coordinador a Catalunya de l'associació de tècnics Gestha, que entén que hi hagi gent que vulgui marxar de l'Aeat per la falta de promoció interna. “L'ATC no és ni més ni menys que una oficina que gestiona els tributs propis. No veig la pressa per fer-la créixer”, afirma Pérez.

El president Artur Mas va admetre recentment que la Hisenda pròpia, que s'idea des del Departament de la Presidència, és “impossible” sense sobirania fiscal, és a dir, sense instruments per “exercir el control” sobre les seves bases fiscals. L'encarregat de dissenyar aquesta Hisenda, Joan Iglesias, en el seu llibre Una hisenda a la catalana (Angle Editorial) exposa que Catalunya té “prou contribuents” per finançar la seva despesa, i empresaris i entitats de crèdit per treballar en un circuit que es basa en les autoliquidacions i les retencions a compte. No té, no obstant això, un Banc de Catalunya que ingressi aquestes contribucions —una altra exigència d'ERC—, recursos humans especialitzats, mitjans tecnològics i dades dels contribuents.

Els experts dubten de la creació d’una gran agència si només gestiona

Els treballadors de l'ATC plantegen una altra forma d'avançar cap a la Hisenda pròpia. Ara l'administració té només quatre oficines provincials i en bona part de la comunitat la gestió dels tributs es delega als registradors de la propietat, als quals abona un aranzel. Fonts sindicals advoquen que la plantilla de l'ATC assumeixi aquestes funcions, cosa que faria més efectiva la lluita contra el frau.

Jorge Onrubia, professor d'Economia de la Universitat Complutense, no és “gaire optimista” amb l'embrió de l'ATC. Onrubia és partidari d'un model en què les administracions duguin a terme una “gestió integrada”. Al seu judici, les comunitats han anat copiant el model estatal, sense compartir dades ni amb l'Estat ni entre si. Miguel Ángel Mayo hi coincideix en aquest punt: “Està bé el propòsit d'anar a un model més cooperatiu, però no veig mesures concretes, només eslògans. Falten mesures, i més encara quan l'esquema de l'ATC s'assembla molt a l'estatal”.