La facturació del sector del videojoc creix un 41% a Catalunya en un any
La capital catalana concentra el 38% dels llocs de treball dels desenvolupadors
La facturació de les empreses desenvolupadores de videojocs amb seu a Catalunya ha augmentat en termes absoluts un 41% en un any, segons el llibre blanc de l'Associació Espanyola d'Empreses Productores de Videojocs (DEV) del 2016 que s'ha presentat aquest dimarts. La suma facturada va assolir els 214,5 milions euros el 2015, mentre que l'any anterior aquesta quantitat va ser de 152. Segons el document, Catalunya i Madrid concentren el 84% de la facturació estatal, "repartida en igual mesura", d'un total de 510,7 milions d'euros.
En l'edició del 2015 el llibre blanc recollia que Catalunya i Madrid concentraven el 88% de la facturació estatal, si bé no especificava com les dues comunitats es repartien el pastís. Malgrat això, creuant les dades de DEV i les de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), es dedueix que les empreses ubicades a Catalunya concentraven un 36,9% de la facturació sobre la suma total de 412,4 d'euros en l'àmbit estatal. Segons les últimes dades, el percentatge va créixer el 2015 fins al 42%.
Pel que fa als llocs de treball, la indústria espanyola del videojoc va aconseguir el 2015 augmentar la seva plantilla en un 32%, amb un total de 4.460 professionals. Catalunya —amb un 38% dels treballadors — és el territori que més en concentra, "per la important contribució d'empreses com King i Social Point". Madrid aglutina el 28% dels llocs de treball i Andalusia el 10%.
Quant a la distribució territorial, el llibre blanc de DEV recull que el 24,8% de les 480 companyies del sector estan ubicades a Catalunya, percentatge inferior al del 26,2% de Madrid. No obstant això, el passat juny el cofundador de Gamelab, Gonzo Suárez, va afirmar que Catalunya guanya en termes d'empreses amb suficient entitat per dialogar amb les administracions públiques. Andalusia torna estar al tercer lloc, amb un 8,6%.
Una de cada quatre companyies no factura
Menys de cinc treballadors. Fundada en els últims cinc anys. I, en un de cada quatre casos, treballant sense aconseguir a canvi ni un sol euro. Aquest és el panorama majoritari de les empreses creadores de videojocs a Espanya segons el llibre blanc de DEV. L'estudi ha estat presentat a la seu madrilenya de l'ICEX Espanya Exportació i Inversions, l'organisme públic d'àmbit nacional que promou la internacionalització de les empreses espanyoles, amb la presència de representants de les quatre principals forces polítiques: PP, PSOE, Podem i Ciutadans.
Encara que l'informe destaca el creixement global de la facturació de la indústria del videojoc espanyol, i la xifra en 510,7 milions d'euros (un 24% més que en l'exercici anterior), reconeix que aquest benefici està repartit d'una manera tremendament desigual. Un 1% de les 480 empreses espanyoles del sector dels videojocs acapara un 50% d'aquesta facturació. No obstant això, el 83% de les companyies, denominades en l'estudi com a microempreses, no arriba a produir un 8% d'aquesta facturació. Gairebé una de cada quatre de les companyies espanyoles (23%) no genera ni un sol euro. L'informe ho atribueix a la joventut d'aquestes companyies
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
