Quan la diversió es transforma en obsessió

Bruno Badji té 20 anys i juga cada dia unes “tres hores, una al matí i dues a la nit”, a videojocs en línia. Es considera un noi tranquil. Diu que les festes realment no l’apassionen, que en una nit de divendres li agrada quedar-se “a casa tranquil, jugant amb amics”. A vegades, però, no es pren les coses amb tanta calma. Ha arribat a estar “16 o 17 hores” seguides jugant en una LAN party, una festa on diverses persones es reuneixen per jugar juntes. Però ho reconeix, “potser van ser més”.

El d’en Bruno no és un cas especial. Un estudi realitzat l'agost passat per l’empresa de seguretat ESET ha revelat que el 83% dels jugadors online juga dues hores cada dia, i que el 10% ha estat, algun cop, més de dotze hores seguides sense separar-se de la pantalla. Tot i així, i encara que el 14% admet estar obsessionat amb el seu joc preferit segons l’estudi, només un 8,5% d’aquests jugadors “tindrien un problema compulsiu”, diu José Ramón Ubieto, professor dels Estudis de Psicologia de la UOC.

Raquel Guardia, de 22 anys, també juga “gairebé cada dia”. Ho fa durant unes dues hores, però reconeix que quan té temps hi dedica més estona. El seu joc preferit és League of Legends perquè “encara que es jugui sempre en mapes molt semblants, a cada partida hi ha diferents personatges, habilitats, estratègies, etc.”. S’hi ha arribat a estar jugant amb amics “tot el dia”, “parant només un cop per menjar i emportant-me el plat a l’ordinador”.

De fet, tant el Bruno com la Raquel diuen que una cosa que els agrada d’aquests videojocs és que els han permès conèixer molta gent i fer amics. Socialitzar és un element clau de jugar en línia i sobta que justament l’aïllament social sigui un dels símptomes d’obsessió, segons Ubieto. El psicòleg aclareix que “tot té la seva part fosca” i que aquest aspecte pot convertir-se en un “element destructiu” quan “connectar-se amb algú [a través d'Internet] és l’única connexió possible”.

“Totes les pantalles tenen un efecte hipnòtic”, segueix l’expert, “l’ús dels videojocs comença cada cop abans, de manera que la franja amb dificultats és la d’adolescents de 12 a 18 anys”. Això sí, mentre el joc no “interfereixi a la vida quotidiana”, no es considera un problema seriós, diu el psicòleg. I com evitar que afecti la rutina? S’han de fer dues coses: “limitar l’ús” dels videojocs establint normes i “proposar als nens des que són petits altres activitats” com anar d’excursió o fer esport.

Sempre que pot, la Raquel entra a Runaterra, el món de League of Legends, per lluitar a l’Esquerda de l’Invocador. Li encanta jugar, i per això no oblida la seva carrera, comunicació audiovisual, ja que la pot portar a treballar en el món dels videojocs. En Bruno, quan no està estudiant Sistemes microinformàtics i xarxes, passeja tranquil amb la seva avatar Shuu per l'univers de Black Desert Online. Al cap i a la fi, si es combina bé, no és tan difícil compaginar la vida en el món real i el virtual.