Fum de fàbrica al Saló de Cent

La Barcelona del fum de fàbrica, aquest que estan farts de respirar els que, com Joan Salvat Papasseit, saben què és guardar fusta al moll, ha omplert el Saló de Cent gràcies a l'escriptor Javier Pérez Andújar.

El pregó del de Sant Adrià no s’ha oblidat ningú en el prolífic recorregut d’Andújar per la cultura popular, marginal i obrera que només pot conèixer qui com ell té carnet d'or de la internacional dels blocs, una distinció que no dóna dret a descomptes però sí a conèixer amb efectes retroactius els antres on, a la gran Barcelona, es podien intercanviar les novel·les de Mortimer Cody o de Curtis Garland. Això només ho saben aquells que poden explicar batalletes, com l'avi Cebolleta. Aquestes obreres i obrers que quan alçaven el puny aixecaven l’entrepà, aquests barcelonins que han convertit la capital catalana en una ciutat de còmics i de fàbriques, de diferents tipus d'entrepans, com ha explicat Pérez Andújar.

La transició va tenir els seus peatges. Durant anys es va posar sordina a noms com el de Manuel Fernández Márquez, obrer de la tèrmica del Besòs assassinat pel franquisme, el 1973, com dos anys abans ho havia estat Antonio Ruiz Villalba, treballador del taller 4 de Seat. Per això és important que el fum de fàbrica s'expandeixi i posi nom a les coses.

Javier Pérez Andújar ha fet aquesta nit una oda a tota aquesta Barcelona oblidada, dedicada especialment als sense sort o als que no hi tenen dret. Aquests ciutadans que omplen presons, dormen al carrer o en pisos de 40 metres quadrats, això sí, amb tresillo. Entre ells hi ha hagut entusiastes de Carpanta, admiradors de Nazario, vells lectors de El Papus, adoradors de la Banda Trapera del Río o d'aquest Manolo Escobar que va viure el barri de la Salut de Badalona. Tot ells van integrar aquesta cultura universal que trenca fronteres. Potser per això l'alcaldessa de Badalona i l'alcalde de Sant Adrià de Besòs s’han volgut perdre el pregó de Pérez Andújar al Saló de Cent. Això sí, l'homenatjada principal ha estat la Festa de la Mercè d'aquesta ciutat que no vol oblidar cap barri, com l'immortal Gato Pérez que va néixer a Buenos Aires, però això no importa –ha dit Pérez Andújar-, perquè quan va fer-ho era molt petit.