Andújar evita la confrontació i elogia la cultura popular a la Mercè

Si algú esperava una referència a la polèmica que ha marcat l'elecció del pregoner d'aquest any, s'haurà quedat amb les ganes amb el pregó de l'escriptor i cronista Javier Pérez Andújar que acaba d'obrir la festa major de Barcelona, la Mercè. Entre fustes nobles, sota els arcs de pedra, les làmpades antigues que pengen i la mirada de Jaume I i Sant Jordi, Pérez Andújar ha homenatjat, com mai abans en un pregó, la cultura popular.

Más información

“Escriure és anar contra tot i contra tothom”

Un any de batussa pels símbols independentistes a Barcelona

Llegeix el pregó íntegre de Javier Pérez Andújar

La Barcelona de Mary Santpere i Cassen; dels quioscs; les revistes que van marcar època i algunes que sobreviuen; els periodistes; la literatura popular dels autors que escrivien amb pseudònim; l'editorial Bruguera, “vaixell almirall de la cultura popular barcelonina que naixia de l'explotació del treball i la felicitat de la lectura” i les seves vàries generacions d'autors: dibuixants i ninotaires “que es van deixar la vida a canvi d'un sou miserable”, guionistes i escriptors; els llibres de butxaca; els còmics, novel·les gràfiques, fascicles, fanzines; les ràdios pirates i la seva música; el rock and roll i el punk; els cinemes de reestrena i els dobladors mítics; els gossos de carrer; les retallades que han arribat fins al talego… I la rumba de Gato Pérez i els barris “construint Estat del benestar amb les seves mans, que per a alguna cosa eren mà d'obra”, de riu a riu, de Llobregat a Besòs.

A molts els haurà fet saltar alguna llàgrima, poc habituats com estan al fet que es reivindiqui la seva galàxia cultural i vital. “Paisatges de civilitzacions desaparegudes que mai figuraran entre els records de la ciutat que es venen a les Rambles, però que no hi ha manera d'oblidar, no els oblidem perquè seria trair els qui es van jugar la vida al carrer, a la feina, a les vagues, i la van perdre”, ha defensat abans d'afirmar que “tota la gent de Barcelona pot cabre a Barcelona”. De recordar-se fins i tot del CIE, dels venedors del top manta. I d'acabar enumerant tots els barris de la "Rumba de Barcelona" del Gato.

El pregó ha estat una trepidant enumeració. Ha començat recordant que la ciutat va ser nomenada al desembre Ciutat de la Literatura per la Unesco i retent homenatge els que escriuen, editen o llegeixen. Deia ahir Pérez Andújar en una entrevista a la SER que en el seu pregó parlaria “de barris, cultura popular i llibres”. “Les tres matèries de les quals estic fet”. I així ha estat.

Pérez Andújar ha volgut reivindicar els autors “que van haver de renunciar a la seva identitat per poder publicar novel·les populars”. Silver Kane, Curtis Garland, Lou Carrigan, Mortimer Cody… “Gent de la nostra ciutat”, ha recordat qui va néixer a Sant Adrià del Besòs però viu a Barcelona. I ha recordat Maria Victòria Rodoreda, autora de novel·les de ciència ficció, Purita Campos i la seva Esther i el seu món. I els “quiosquers i quiosqueres, que les han penjat amb pinces de la roba, perquè la lectura s'estenia als quioscs”. “El quiosc ha estat la llibreria del pobre”. El Papus, el seu equip i el seu “humor polític i neurastènic a tot drap i la bomba que els va posar la ultradreta i va escapçar la vida d'un conserge. Deixeu-nos riure en pau”, ha dit abans de recordar L’Esquella de la Torratxa o El Bé Negre; El Viejo Topo, Ajoblanco, Serra d’Or, El Ciervo, Ruta 66, Rockdelux, Cavall Fort, Mortadel·lo, Interviú, Makoki, El Jueves o Super Pop i El Pulgarcito.

El pregoner ha recordat també Víctor Mora (El Capitán Trueno). I els dos Escobar. Manolo, que “va arribar sense res del poble i es va fer milionari cantant”. I Josep, “que es va fer milionari, però de lectors”. I la secretària de redacció del TBO, “la senyora Rosa Segura”. El Víbora. El dibuixant José Cabrero Arnal i el seu Pif. Marino Benejam i la seva Familia Ulises. El Reporter Triublete, Picanyol, les vinyetes de Ibáñez, Nazario… “Gent de Barcelona que es buscava la vida i es ficava en embolics perquè a la ciutat es ve a això i no a estar-se quiet”, ha dit abans d'esmentar també Onofre Bouvila, el de La ciudad de los prodigios.

“Barcelona és la ciutat on les editorials mai moren”, ha afirmat per dir després que “llegir a Barcelona és de pobres”. Tirant de nomenclàtor, Pérez Andújar ha recordat els carrers de la Llibreteria y del Call, on va estar la impremta de Sebastià de Comellas, “que diuen que va inspirar Cervantes per escriure la trobada del Quixot amb l'impressor barceloní”. I d'aquí a l'edició pirata de les aventures del gentilhome. I a les ràdios pirates: Ràdio Pica, Ona Lliure, Ràdio Bronka, Contrabanda… ones que van importar música. I els seus amics, els “polipoètics”.

Tot això per acabar als barris de gent treballadora que “treia forces de la seva pròpia pobresa per convertir la vida en democràcia”. I desitjant bones festes “als gossos de carrer de Barcelona”, recordant la gent que és a la presó i “la ràbia de Barcelona”, la de bandes com Frenopàtics, l’Odi Social o La Banda Trapera del Río. “Barcelonins del món, uniu-vos! Visca la festa major!” ha proclamat.