Urkullu: “És impossible que avui un estat es pugui declarar independent”

Pregunta. El PNB ha passat en vuit anys de perdre el Govern a disposar del màxim poder institucional. Els bascos són pactistes i moderats?

Resposta. Sí, així ha estat al llarg de la història. Sempre ha estat una realitat a Euskadi la recerca de l'acord, a diferència del que succeeix en el conjunt de l’Estat.

P. El sobiranisme és un debat de fons en la societat basca. I en el PNB?

R. En el PNB som molt conscients que quan reivindiquem més autogovern, estem parlant d'una moneda que té dues cares. Insistint, des de la meva època de president del PNB, que una cara és la cohesió i el desenvolupament social amb creixement sostenible, i l'altra és l'aprofundiment en l'autogovern des d'una realitat nacional d'Euskadi. L'una i l'altra han d'anar compassades.

P. En la legislatura passada no hi va haver avenços sobre autogovern. Tem que torni a passar el mateix?

R. No s'ha avançat perquè alguns partits vivien situacions de necessitat de redefinició, des de l'esquerra abertzale fins al PP i el PSE. I a això cal afegir-li que jo tenia esperances que un PP amb majoria absoluta facilitaria alguns passos. No ha estat així i Rajoy ha deixat podrir els problemes basc i català.

P. Què li fa pensar que amb el mateix PP i Rajoy no passarà el mateix amb Euskadi?

R. Catalunya i Euskadi són un problema d’estat i alguna vegada caldrà abordar-los, però vaig veure amb sorpresa que en l'últim debat d'investidura Rajoy es va presentar amb plantejaments involucionistes. Si a això se li afegeix el pacte amb Ciutadans, que posa vetos fins i tot a parlar amb els nacionalistes, ho veig molt difícil amb el PP o amb Rajoy. No donarem suport a un Govern que no afronti l'agenda basca, i aquesta comença pel compliment íntegre de l’Estatut.

P. Creu que podria reproduir-se la inestabilitat d'Espanya a Euskadi?

R. Vaig decidir convocar les eleccions com més aviat millor perquè no acabava de resoldre's la situació d'inestabilitat espanyola i això provoca cansament, tedi. Espero que nosaltres tinguem un govern estable, cosa que no existeix a Espanya.

P. Vostè defensa els principis democràtics i de legalitat. I si entren en conflicte? Quin ha de prevaler?

R. Alguns estan obstinats que entrin en conflicte, quan s'ha demostrat, al Canadà i el Regne Unit, que poden conviure perfectament. Advoquem per conciliar el dret democràtic amb el de legalitat a través de la disposició addicional primera de la Constitució que respecta els drets històrics i la seva actualització. Defensem una consulta legal i pactada.

P. La Llei de la Claredat que planteja Podem pot ser un punt de trobada?

R. Pot haver-hi una confluència en aquest aspecte, però aquí entra en joc la disposició dels partits amb representació a les Corts a incloure-ho en l'ordenament jurídic espanyol.

P. Els partits catalans s'han equivocat posant data a la consulta?

R. No opino ni jutjo. Només respecto el que està fent Catalunya. Tot és molt més complex que el que cap en un titular d'una entrevista. La realitat no té comparació amb la situació basca.

P. I què diu als qui el veuen com l’Arthur Mas basc?

R. Espero no viure les circumstàncies que va viure Mas, ni políticament ni institucionalment. Aquests quatre anys passats m'he esforçat a aconseguir acords. Hi havia una majoria nacionalista que ens convidava a seguir un altre camí, però no ho l’he seguit i no el seguiré.

P. La independència de Catalunya i el País Basc són avui una possibilitat o una quimera?

R. La independència al segle XXI és com parlar d'imatges del passat. És impossible que avui un estat es pugui declarar independent. No som conscients que més d'un 80% de la legislació de cada país és una transposició de les directives europees. Per això nosaltres mirem a Europa quan advoquem per més sobirania. Mirem a Espanya pel que fa a evolució econòmica, o a l'hora de buscar una relació de bilateralitat efectiva. Europa segueix afrontant la seva pròpia definició després de la sortida de la Gran Bretanya. Hollande i Merkel estan readequant la UE. Jo espero que pugui construir-se, com diu el Tractat de Lisboa, de baix a dalt.

P. Llavors, quina és la seva aspiració des d'un sentiment nacionalista?

R. L’Estat espanyol viu dels requisits de la UE. Vivim sota l'amenaça que si no hi ha un pressupost abans del 15 d'octubre, pot haver-hi una multa de 2.000 milions d'euros per no atendre les seves demandes en matèria de dèficit. Però a més la UE ha dit al Govern espanyol que ha de retallar 7.000 milions i l’any que ve, 15.000. Espanya és independent? Irlanda, Portugal o Grècia ho són, quan han estat intervingudes? Vivim en un món globalitzat en què potser el concepte d'independència cal derivar-lo en un concepte de sobirania.

P. Però sobirania absoluta?

R. Sobirania compartida en estats compostos i complexos en una UE complexa. Des d'una aspiració nacionalista dic sí a ser cada vegada més sobirans, però tenint molt en compte que vivim en la UE.