Clinton torna a la campanya amb Trump més a prop als sondejos

El nerviosisme creix a les files demòcrates. El que a l'agost semblava una certesa —una victòria còmoda davant d'un candidat heterodox, amb unes sortides de to que l'havien sumit en un procés d'autodestrucció— ja no és tan clar. Els sondejos recents reforcen la idea que o bé es tracta d'un moment excepcional de la campanya i aviat les coses tornaran al seu curs i Clinton recuperarà l'avantatge, o bé l'elecció serà, com solen ser-ho totes, ajustada. Perquè aquest és un país polaritzat, on a l'hora de votar una àmplia majoria de votants s'enfunda la samarreta del seu partit, sigui qui sigui el candidat. No és una divisió 50-50, però gairebé.

L'últim sondeig, publicat per The New York Times i la cadena CBS, revela que el 46% de probables votants triarà Clinton i el 44%, Trump. Quan s'inclouen dos candidats més —el llibertari Gary Johnson i l'ecologista Jill Stein—, la demòcrata i el republicà empaten a 42%. Altres sondejos recents donen l'avantatge a Trump en estats clau com Ohio, Florida i Nevada. La mitjana de sondejos de la publicació Real Clear Politics mostra un avantatge de Clinton de menys de dos punts. Nate Silver, l'estadístic que calcula les probabilitats de victòria, li dóna Clinton un 62,3% de probabilitats, i a Trump, un 37,7%. A principis d'agost, era un 87,5% i un 12,4%, respectivament.

Però l'agost va ser el pitjor moment de Trump, quan el seu missatge es va descontrolar. Potser va tocar fons llavors. En pocs dies, va ofendre les famílies de soldats caiguts en guerra, va atacar els líders republicans i va donar a entendre, en un comentari equívoc, que era possible fer servir la força per impedir la victòria de Clinton. Després va canviar el seu equip de campanya i va afinar el missatge. Des de llavors, gairebé sempre llegeix els discursos i, sense ser necessàriament més moderat, se surt menys del guió. Els sondejos l'hi han recompensat.

El retorn de Clinton a la batalla té dues escales, aquest dijous. Primer, a Greensboro (Carolina del Nord), una de les ciutats que als anys seixanta va ser escenari de les lluites dels moviments civils. Després, a la capital federal, Washington, en una gala amb polítics hispans en la qual també participa el president Barack Obama.

Clinton reprèn així el fil després d'una de les setmanes més complicada per a ella des que va declarar la seva candidatura en la primavera del 2015. Primer, van ser unes declaracions desafortunades sobre el racisme d'una part dels votants de Trump. Va qualificar de “deplorable” la meitat dels seus seguidors. Això va passar divendres. I diumenge, en l'acte commemoratiu dels atemptats de l'11-S a Nova York, es va deshidratar i va haver de marxar abans d'hora. Les imatges de Clinton defallint van disparar les teories conspiradores sobre la seva salut. A això s'hi van afegir les acusacions de falta de transparència quan va revelar que dos dies abans se li havia diagnosticat una pneumònia, i ho havia mantingut ocult.

No és que Trump sigui més transparent. Les informacions sobre el seu historial mèdic han estat molt més vagues que les de Clinton. I al contrari que Clinton i que els candidats presidencials de les últimes dècades, Trump es nega a fer públiques les seves declaracions fiscals.