La pneumònia de Clinton suposa un nou obstacle per a la campanya

La salut dels candidats a les eleccions presidencials de novembre als Estats Units s'instal·la al centre de la campanya. El cop de calor que la demòcrata Hillary Clinton va patir diumenge, en els actes commemoratius de l'11-S a Nova York, i el fet que s'hagi fet públic que pateix una pneumònia, li afegeixen un nou problema.

Clinton, acusada de falta de transparència sobre el seu historial mèdic i altres assumptes de la seva trajectòria personal i política, va suspendre per dos dies els seus actes electorals.

El republicà Donald Trump, inusualment moderat, ha expressat el desig que la seva rival es recuperi aviat, i ha promès publicar els resultats de les seves últimes anàlisis.

“La setmana passada em vaig fer un examen físic i publicaré els resultats quan arribin. Espero que siguin bons. Crec que seran bons. Em sento de meravella”, va dir Trump a la cadena Fox News. Sobre Clinton, va dir: “Espero que es recuperi i torni a la campanya”.

El to és molt diferent, per suau i contingut, al que ha fet servir en altres moments contra la candidata demòcrata. En les últimes setmanes, el mateix Trump i el seu entorn han contribuït a propagar teories conspiratives sobre la salut de Clinton, teories que l'incident del diumenge i el diagnòstic sobre la pneumònia poden fer créixer.

El nerviosisme creix a les files demòcrates. Conflueixen dos relats potencialment nocius per a Clinton. Primer, el de la seva salut: les teories conspiratives, fins ara circumscrites en els marges del trumpisme, són avui a les ments de molts votants que fins ara ni pensaven en elles. I segon, el fet que es diagnostiqués a Clinton la pneumònia divendres i fins a diumenge, després del contratemps en els actes de l'11-S, no ho revelés, alimenta un altre relat que reforça els pitjors clixés sobre Clinton: el de l'opacitat.

En un intercanvi de missatges a la xarxa social Twitter, un dels fòrums centrals on es disputa la baralla pel missatge en aquesta campanya, dues dels estrategues més destacats del partit es van enredar en una discussió reveladora.

“Els antibiòtics poden guarir una pneumònia. Quina és la cura per a una inclinació malsana cap a la privadesa que repetidament crea problemes innecessaris?”, va escriure David Axelrod, cervell de la campanya del president demòcrata Barack Obama.

“Ahir [diumenge] ho haguéssim pogut fer millor, però és un fet més que el públic coneix sobre HRC [Hillary Rodham Clinton] que sobre qualsevol nominat en la història”, li va replicar Jennifer Palmieri, cap de comunicacions de Clinton.

L'edat dels candidats —68 anys Clinton; 70 Trump— és un factor ineludible en aquesta campanya que, fins ara, ha quedat difuminat.

Si guanya al novembre, Trump serà el president més gran que ha arribat mai a la Casa Blanca. Si guanyés Clinton, seria la segona, després de Ronald Reagan, que tenia 69 anys quan va jurar per primera vegada el càrrec al gener de 1981. Tots dos s'han resistit a publicar tota la informació del seu historial mèdic.